Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llavor" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení 0 CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení
  • ca  Nom masculí i femení: adobador | adobadora (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Nom masculí o femení: flavor (EXEMPLE), n m/f

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
La categoria lèxica nom masculí i femení (n m, f) fa referència a noms que adopten el gènere masculí o femení segons quin sigui el sexe del referent, mentre que la categoria lèxica nom masculí o femení (n m/f) fa referència a noms que s'apliquen a referents de sexe indistint o inexistent. De manera més detallada:

- Nom masculí i femení (n m, f): El sexe del referent determina el gènere del nom i, de retruc, determina també quin gènere han d'adoptar els elements d'un discurs que hi concordin. (La correspondència no és total, perquè el gènere femení apunta només a referents de sexe femení i el gènere masculí o bé apunta a referents de sexe masculí o bé apunta alhora a referents de sexe masculí i de sexe femení, sobretot en un ús plural.)
Ex.: adobador | adobadora n m, f INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA Persona que prepara peces de carn, peix o altres aliments amb certs ingredients per tal que es conservin.

- Nom masculí o femení (n m/f): El sexe del referent, en cas de tenir-ne, no determina el gènere del nom, sinó que la tria del masculí o del femení es deu a qüestions dialectals o estilístiques.
Ex.: flavor n m/f INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un aliment.

Nota

  • 1. Quan es crea una denominació sintagmàtica sobre una base que és un nom masculí o femení, és útil, per simplicitat, donar un únic gènere a la nova denominació, en comptes de mantenir les dues possibilitats.
    Ex.: estupor n m/f | estupor catatònic n m

    Es tracta d'una solució semblant a la donada a denominacions creades sobre una base amb sinònims (sol triar-se un dels sinònims) i a les citacions d'un nom masculí o femení en una definició o una nota (sol triar-se un dels dos gèneres), té en compte que sovint un dels gèneres d'un nom de doble gènere és un arcaisme o una forma literària i concorda amb el tractament del diccionari normatiu (per exemple, color brut i mar brava, tot i que color i mar tenen tots dos gèneres.)

    Si els dos gèneres tenen una extensió d'ús equivalent, es pot completar la tria d'un dels gèneres amb una nota que indiqui que l'altre gènere també és vàlid.
    Ex.: sarment vinclat n m Nota En català, també és adequada la denominació sarment vinclada (n f).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (3): plurals habituals (tractament); CRITERI Categoria lèxica nom (4): Plurals lexicalitzats (identificació), i CRITERI Categoria lèxica nom (5): plurals lexicalitzats (tractament).
  • 3. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Noms (dobles gènere, plurals lexicalitzats) en l'apartat "Criteris termninològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-noms.pdf).

    Igualment, per a ampliar la informació sobre la representació dels noms amb forma masculina i forma femenina no determinades pel sexe, podeu consultar la fitxa CRITERI Representació de formes dobles sense relació amb el sexe.
0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament) 0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament)
  • ca  Denominació simple amb forma masculina i forma femenina iguals: flavor n m/f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació simple amb forma masculina i forma femenina quasi iguals: claustre n m - claustra n f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant adiabàtic n m (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant relativista n m (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant adiabàtic n m - invariant adiabàtica n f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant relativista n m/f (EXEMPLE)

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
Hi ha noms que tenen una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que no es distingeixen perquè indiquin individus de sexe masculí o de sexe femení, sinó que es refereixen exactament al mateix. La tria de la forma masculina o la forma femenina depèn de qüestions dialectals, estilístiques, etc.
Ex. invariant (un invariant, una invariant); claustre (un claustre) - claustra (una claustra)

A. En el cas d'un nom simple
S'hi pot donar el tractament següent:
(1) Quan la forma masculina i la forma femenina són exactament iguals, es considera que conformen una denominació única, amb la categoria lèxica nom masculí o femení (amb el codi proposat n m/f).
Ex. de formes iguals: flavor n m/f Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un element
(2) Quan la forma masculina i la forma femenina són quasi iguals, ja que difereixen pel morfema de flexió de femení, es considera que corresponen a dues denominacions diferents, cadascuna amb la categoria lèxica corresponent (nom masculí, amb el codi proposat n m; nom femení, amb el codi proposat n f).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta (es consideren igual d'adequades) o bé de sinonímia complementària (s'agafa una de les formes com a principal, per extensió dialectal, freqüència, preferència dels especialistes, etc.).
Ex. de formes quasi iguals: claustre n m, sin. compl. claustra n f Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur en una banda i porticat en l'altra, que volta un pati o un jardí […].

B. En el cas d'un nom compost
Es proposa el tractament següent:
(1) Prioritzar una de les formes (la que es consideri millor per extensió general o especialitzada, per opinió dels especialistes, etc.) i preferiblement recollir en nota l'altra forma.
Ex. 1: invariant relativista n m Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta invariant relativista com a nom femení.
Ex. 2: invariant adiabàtic n m Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […]. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta la forma invariant adiabàtica (n f).
(2) Recollir totes dues formes (perquè es considera que totes dues són vàlides).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta o bé de sinonímia complementària.
. Com en el cas dels noms simples, convé distingir si són formes exactament iguals o bé si difereixen:
Ex. de formes iguals: invariant relativista n m/f Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència.
Ex. de formes quasi iguals: invariant adiabàtic n m, invariant adiabàtica n f Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […].

Nota

  • 1. Convé no confondre les denominacions vistes amb les denominacions amb una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que indiquen subconjunts d'individus diferents: habitualment, la forma masculina indica individus de sexe masculí (o bé tots els individus) i la forma femenina indica individus de sexe femení. (La categoria d'aquests casos és nom masculí i femení, amb el codi proposat n m, f.)
    Ex. professor, professora n m, f
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament). També es pot consultar, amb relació a les categories nom masculí i femení (n m, f) i nom masculí o femení (n m/f), la fitxa CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení.
ànec sobre llit d'orellanes i gingebre amb llavors de gira-sol picades ànec sobre llit d'orellanes i gingebre amb llavors de gira-sol picades

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  ànec sobre llit d'orellanes i gingebre amb llavors de gira-sol picades
  • es  pato sobre cama de orejones y jengibre con pipas de girasol picadas
  • fr  canard sur lit de pêches sèches et de gingembre aux graines de tournesol hachés
  • it  anatra su letto di pesche secche e zenzero con semi di girasole tritati
  • en  duck on bed of dried peach and ginger with minced sunflower seeds
  • de  Ente auf getrockneten Pfirsichen und Ingwer mit gehackten Sonnenblumenkernen

<Plats a la carta. Carn>

alcavor alcavor

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  alcavor, n m
  • es  alcabor

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Cambra petita superior del forn de coure pa, amb la coberta en forma de volta.
al·lèrgia a les llavors al·lèrgia a les llavors

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a les llavors, n f
  • ca  al·lèrgia a la grana, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a les granes, n f sin. compl.
  • en  allergy to seed, n
  • cod  419101002

<Al·lergologia>

al·lèrgia als saboritzants al·lèrgia als saboritzants

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als saboritzants, n f
  • en  allergy to flavor, n
  • en  allergy to flavour, n
  • cod  402598002

<Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  allevar, v tr
  • ca  imposar, v tr sin. compl.
  • ca  llevar, v tr sin. compl.
  • es  imponer
  • es  imputar
  • es  levantar

<Dret>

Definició
Imputar o atribuir maliciosament {una cosa falsa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han allevat a l'administrativa l'error en els comptes de l'empresa.

    Ex.: Li volien llevar el delicte per a quedar-ne impunes.

    Ex.: Li van imposar un fals testimoni.
amanida amb vinagreta de poma àcida i llavors de gira-sol amanida amb vinagreta de poma àcida i llavors de gira-sol

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida amb vinagreta de poma àcida i llavors de gira-sol
  • es  ensalada con vinagreta de manzana ácida y pipas de girasol
  • fr  salade à la vinaigrette de pomme acide et de graines de tournesol
  • it  insalata con vinaigrette alla mela acida e semi di girasole
  • en  salad with acid apple and sunflower seeds vinaigrette
  • de  Salat mit saurer Apfelvinaigrette und Sonnenblumenkernen

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida d'enciams, llavors i paté de campanya amb vinagreta de Mòdena amanida d'enciams, llavors i paté de campanya amb vinagreta de Mòdena

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida d'enciams, llavors i paté de campanya amb vinagreta de Mòdena
  • es  ensalada de lechugas, pipas y paté de campaña con vinagreta de Módena
  • fr  salade de laitue, de graines et de pâté de campagne à la vinaigrette de Modena
  • it  insalata di lattughe, semi e pâté di campagna con vinaigrette di Modena
  • en  lettuce, seeds and country pâté salad with Modena vinaigrette
  • de  Blattsalat, Körner und Landpastete mit Balsamessigvinaigrette

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida de farcellets d'albergínia farcits de llavors de gira-sol i ous de guatlla amb confitura de tomàquet verd amanida de farcellets d'albergínia farcits de llavors de gira-sol i ous de guatlla amb confitura de tomàquet verd

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de farcellets d'albergínia farcits de llavors de gira-sol i ous de guatlla amb confitura de tomàquet verd
  • es  ensalada de paquetitos de berenjena rellenos de pipas de girasol y huevos de codorniz con confitura de tomates verdes
  • fr  salade d'aumônières d'aubergine farcies de graines de tournesol et oeufs de caille à la confiture de tomate verte
  • it  insalata di fagottini di melanzana farciti di semi di girasole e uova di quaglia con confettura di pomodori verdi
  • en  salad of aubergine mini packets stuffed with sunflower seeds and quail eggs with green tomato jam
  • de  Salat mit Auberginentäschchen gefüllt mit Sonnenblumenkernen und Wachteleiern mit grüner Tomatenkonfitüre

<Plats a la carta. Entrants i amanides>