Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "lleig" dins totes les àrees temàtiques

dret estranger dret estranger

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dret estranger, n m
  • ca  llei estrangera, n f sin. compl.
  • es  derecho extranjero, n m
  • es  ley extranjera, n f sin. compl.

<Dret internacional>

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • ca   n f
  • es   n f
  • es   n f
  • en   n
  • en   n

<Química > Química física>

Definició

Nota

eucaliptus blau eucaliptus blau

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eucaliptus blau, n m
  • ca  arbre de la salut, n m sin. compl.
  • ca  eucaliptus comú, n m sin. compl.
  • ca  febrer, n m sin. compl.
  • ca  eucaliptus, n m alt. sin.
  • ca  eucaliptus blau de Tasmània, n m alt. sin.
  • ca  eucaliptus de llei, n m alt. sin.
  • ca  eucaliptus medicinal, n m alt. sin.
  • ca  eucaliptus ver, n m alt. sin.
  • ca  caliptu, n m var. ling.
  • ca  caliptus, n m var. ling.
  • ca  eucalipte, n m var. ling.
  • ca  eucalipto, n m var. ling.
  • ca  eucaliptos, n m var. ling.
  • nc  Eucalyptus globulus Labill.

<Botànica > mirtàcies>

Nota

  • MASCLANS recull arbre de la salut, febrer i eucaliptus per a Eucalyptus globulus i espècies afins, i indica que, amb més precisió, E. globulus se sol anomenar eucaliptus comú.
eucaliptus blau eucaliptus blau

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eucaliptus blau, n m
  • ca  arbre de la salut, n m sin. compl.
  • ca  eucaliptus comú, n m sin. compl.
  • ca  febrer, n m sin. compl.
  • ca  eucaliptus, n m alt. sin.
  • ca  eucaliptus blau de Tasmània, n m alt. sin.
  • ca  eucaliptus de llei, n m alt. sin.
  • ca  eucaliptus medicinal, n m alt. sin.
  • ca  eucaliptus ver, n m alt. sin.
  • ca  caliptu, n m var. ling.
  • ca  caliptus, n m var. ling.
  • ca  eucalipte, n m var. ling.
  • ca  eucalipto, n m var. ling.
  • ca  eucaliptos, n m var. ling.
  • nc  Eucalyptus globulus Labill.

<Botànica > mirtàcies>

Nota

  • MASCLANS recull arbre de la salut, febrer i eucaliptus per a Eucalyptus globulus i espècies afins, i indica que, amb més precisió, E. globulus se sol anomenar eucaliptus comú.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fajol bord, n m
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de llei, n f alt. sin.
  • ca  corretjola sense flor, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  fesolera falsa, n f alt. sin.
  • ca  herba fesolera, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum convolvulus L.
  • nc  Fallopia convolvulus (L.) Á. Löve sin. compl.
  • nc  Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

fajol bord fajol bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fajol bord, n m
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de llei, n f alt. sin.
  • ca  corretjola sense flor, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  fesolera falsa, n f alt. sin.
  • ca  herba fesolera, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum convolvulus L.
  • nc  Fallopia convolvulus (L.) Á. Löve sin. compl.
  • nc  Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginesta, n f
  • ca  ginesta (flor), n f sin. compl.
  • ca  ginesta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  ginesta comuna, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de llei, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera de flor, n f alt. sin.
  • ca  ginestera groga, n f alt. sin.
  • ca  ginestera mascle, n f alt. sin.
  • ca  ginesteres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de ballester, n f alt. sin.
  • ca  herba del ballester, n f alt. sin.
  • ca  lliroia (flor), n f alt. sin.
  • ca  finestra, n f var. ling.
  • ca  genestra, n f var. ling.
  • ca  genista, n f var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • ca  hilmestra, n f var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • ca  retama de flor, n f var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • ca  retrama de flor, n f var. ling.
  • ca  tilia, n f var. ling.
  • nc  Spartium junceum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

ginesta ginesta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginesta, n f
  • ca  ginesta (flor), n f sin. compl.
  • ca  ginesta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  ginesta comuna, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de llei, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera de flor, n f alt. sin.
  • ca  ginestera groga, n f alt. sin.
  • ca  ginestera mascle, n f alt. sin.
  • ca  ginesteres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de ballester, n f alt. sin.
  • ca  herba del ballester, n f alt. sin.
  • ca  lliroia (flor), n f alt. sin.
  • ca  finestra, n f var. ling.
  • ca  genestra, n f var. ling.
  • ca  genista, n f var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • ca  hilmestra, n f var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • ca  retama de flor, n f var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • ca  retrama de flor, n f var. ling.
  • ca  tilia, n f var. ling.
  • nc  Spartium junceum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gitam, n m
  • ca  cabruna de llei, n f sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  herba gitana, n f alt. sin.
  • ca  herba gitanera, n f alt. sin.
  • ca  matissola, n f alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  alfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  herbero, n m var. ling.
  • ca  monreal, n m var. ling.
  • ca  tamo real, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

<Botànica > rutàcies>

Nota

  • 1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
    2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gitam, n m
  • ca  cabruna de llei, n f sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  herba gitana, n f alt. sin.
  • ca  herba gitanera, n f alt. sin.
  • ca  matissola, n f alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  alfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  herbero, n m var. ling.
  • ca  monreal, n m var. ling.
  • ca  tamo real, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

<Botànica > rutàcies>

Nota

  • 1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
    2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.