Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "lleig" dins totes les àrees temàtiques
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret estranger, n m
- ca llei estrangera, n f sin. compl.
- es derecho extranjero, n m
- es ley extranjera, n f sin. compl.
<Dret internacional>
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n f
- ca n f
- es n f
- es n f
- en n
- en n
<Química > Química física>
Definició
Nota
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca eucaliptus blau, n m
- ca arbre de la salut, n m sin. compl.
- ca eucaliptus comú, n m sin. compl.
- ca febrer, n m sin. compl.
- ca eucaliptus, n m alt. sin.
- ca eucaliptus blau de Tasmània, n m alt. sin.
- ca eucaliptus de llei, n m alt. sin.
- ca eucaliptus medicinal, n m alt. sin.
- ca eucaliptus ver, n m alt. sin.
- ca caliptu, n m var. ling.
- ca caliptus, n m var. ling.
- ca eucalipte, n m var. ling.
- ca eucalipto, n m var. ling.
- ca eucaliptos, n m var. ling.
- nc Eucalyptus globulus Labill.
<Botànica > mirtàcies>
Nota
- MASCLANS recull arbre de la salut, febrer i eucaliptus per a Eucalyptus globulus i espècies afins, i indica que, amb més precisió, E. globulus se sol anomenar eucaliptus comú.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca eucaliptus blau, n m
- ca arbre de la salut, n m sin. compl.
- ca eucaliptus comú, n m sin. compl.
- ca febrer, n m sin. compl.
- ca eucaliptus, n m alt. sin.
- ca eucaliptus blau de Tasmània, n m alt. sin.
- ca eucaliptus de llei, n m alt. sin.
- ca eucaliptus medicinal, n m alt. sin.
- ca eucaliptus ver, n m alt. sin.
- ca caliptu, n m var. ling.
- ca caliptus, n m var. ling.
- ca eucalipte, n m var. ling.
- ca eucalipto, n m var. ling.
- ca eucaliptos, n m var. ling.
- nc Eucalyptus globulus Labill.
<Botànica > mirtàcies>
Nota
- MASCLANS recull arbre de la salut, febrer i eucaliptus per a Eucalyptus globulus i espècies afins, i indica que, amb més precisió, E. globulus se sol anomenar eucaliptus comú.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fajol bord, n m
- ca cairell, n m sin. compl.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola de llei, n f alt. sin.
- ca corretjola sense flor, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca crestes de gall, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesolera borda, n f alt. sin.
- ca fesolera falsa, n f alt. sin.
- ca herba fesolera, n f alt. sin.
- nc Polygonum convolvulus L.
- nc Fallopia convolvulus (L.) Á. Löve sin. compl.
- nc Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fajol bord, n m
- ca cairell, n m sin. compl.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola de llei, n f alt. sin.
- ca corretjola sense flor, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca crestes de gall, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesolera borda, n f alt. sin.
- ca fesolera falsa, n f alt. sin.
- ca herba fesolera, n f alt. sin.
- nc Polygonum convolvulus L.
- nc Fallopia convolvulus (L.) Á. Löve sin. compl.
- nc Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ginesta, n f
- ca ginesta (flor), n f sin. compl.
- ca ginesta (fruit), n f alt. sin.
- ca ginesta comuna, n f alt. sin.
- ca ginesta de llei, n f alt. sin.
- ca ginesta vera, n f alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca ginestera de flor, n f alt. sin.
- ca ginestera groga, n f alt. sin.
- ca ginestera mascle, n f alt. sin.
- ca ginesteres, n f pl alt. sin.
- ca herba de ballester, n f alt. sin.
- ca herba del ballester, n f alt. sin.
- ca lliroia (flor), n f alt. sin.
- ca finestra, n f var. ling.
- ca genestra, n f var. ling.
- ca genista, n f var. ling.
- ca ginestra, n f var. ling.
- ca hilmestra, n f var. ling.
- ca retama, n f var. ling.
- ca retama de flor, n f var. ling.
- ca retrama, n f var. ling.
- ca retrama de flor, n f var. ling.
- ca tilia, n f var. ling.
- nc Spartium junceum L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ginesta, n f
- ca ginesta (flor), n f sin. compl.
- ca ginesta (fruit), n f alt. sin.
- ca ginesta comuna, n f alt. sin.
- ca ginesta de llei, n f alt. sin.
- ca ginesta vera, n f alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca ginestera de flor, n f alt. sin.
- ca ginestera groga, n f alt. sin.
- ca ginestera mascle, n f alt. sin.
- ca ginesteres, n f pl alt. sin.
- ca herba de ballester, n f alt. sin.
- ca herba del ballester, n f alt. sin.
- ca lliroia (flor), n f alt. sin.
- ca finestra, n f var. ling.
- ca genestra, n f var. ling.
- ca genista, n f var. ling.
- ca ginestra, n f var. ling.
- ca hilmestra, n f var. ling.
- ca retama, n f var. ling.
- ca retama de flor, n f var. ling.
- ca retrama, n f var. ling.
- ca retrama de flor, n f var. ling.
- ca tilia, n f var. ling.
- nc Spartium junceum L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gitam, n m
- ca cabruna de llei, n f sin. compl.
- ca timó de llei, n m sin. compl.
- ca timó reial, n m sin. compl.
- ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
- ca dictam, n m alt. sin.
- ca herba gitana, n f alt. sin.
- ca herba gitanera, n f alt. sin.
- ca matissola, n f alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca alfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca amfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca herbero, n m var. ling.
- ca monreal, n m var. ling.
- ca tamo real, n m var. ling.
- ca timó real, n m var. ling.
- nc Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gitam, n m
- ca cabruna de llei, n f sin. compl.
- ca timó de llei, n m sin. compl.
- ca timó reial, n m sin. compl.
- ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
- ca dictam, n m alt. sin.
- ca herba gitana, n f alt. sin.
- ca herba gitanera, n f alt. sin.
- ca matissola, n f alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca alfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca amfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca herbero, n m var. ling.
- ca monreal, n m var. ling.
- ca tamo real, n m var. ling.
- ca timó real, n m var. ling.
- nc Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.