Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "lletra" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI grup sanguini 0 (xifra) o grup sanguini O (lletra)? 0 CRITERI grup sanguini 0 (xifra) o grup sanguini O (lletra)?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI grup sanguini 0 (xifra) o grup sanguini O (lletra)?
  • es  grupo sanguíneo 0, n m
  • es  grupo sanguíneo O, n m
  • fr  groupe sanguin 0, n m
  • fr  groupe sanguin O, n m
  • it  gruppo sanguigno 0, n m
  • it  gruppo sanguigno O, n m
  • pt  grupo sanguíneo 0, n m
  • pt  grupo sanguíneo O, n m
  • en  0 blood group, n
  • en  O blood group, n

<Ciències de la salut > Hematologia>

Definició
Tant grup sanguini 0 [amb el núm. 0] com grup sanguini O [amb la lletra o majúscula] (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que en català metges i traductors solen preferir grup sanguini 0 [número].

Els motius que avalen tant grup sanguini 0 [número] com grup sanguini O [lletra] són els següents:
(1) Pel que fa a l'origen: Es considera que totes dues formes van sortir en substitució de l'original grup sanguini C, per a fer referència més clarament a l'absència d'antígens A i antígens B en aquest grup (enfront del grup sanguini A i el grup sanguini B). A partir d'aquí, però, hi ha divergències:
. Segons algunes fonts, la primera d'aquestes dues formes va ser grup sanguini O [lletra], creada en alemany a partir de la partícula ohne 'sense' per fer referència a l'absència d'antígens A i B. La forma grup sanguini 0, també alemanya, es va crear posteriorment.
. Segons altres fonts, la primera d'aquestes dues formes en alemany va ser grup sanguini 0 [número], també per a fer referència a l'absència dels antígens A i B. La forma grup sanguini O [lletra] es va crear posteriorment en la traducció a l'anglès per la coincidència en aquesta llengua dels noms de la xifra i la lletra.
(2) Pel que fa a l'ús: Els metges i traductors catalans solen preferir grup sanguini 0 [número], però la forma grup sanguini O [lletra] també es documenta en abundants textos especialitzats, per exemple en webs de bancs de sang.

El grup sanguini 0 (o grup sanguini O) és el grup sanguini que no té antígens A ni antígens B en els eritròcits.

Nota

0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva? 0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva?
  • es  (lletra cursiva) cursiva, n f
  • es  (lletra cursiva) itálica, n f
  • es  (lletra cursiva) letra bastardilla, n f
  • es  (lletra cursiva) letra cursiva, n f
  • es  (lletra cursiva) letra itálica, n f
  • es  (lletra lligada) letra ligada, n f
  • fr  (lletra cursiva) caractère cursif, n m
  • fr  (lletra cursiva) caractère italique, n m
  • fr  (lletra cursiva) italique, n f
  • fr  (lletra lligada) cursive, n f
  • fr  (lletra lligada) écriture cursive, n f
  • fr  (lletra lligada) écriture liée, n f
  • en  (lletra cursiva) italic type, n
  • en  (lletra cursiva) italic typeface, n
  • en  (lletra cursiva) italics, n pl
  • en  (lletra lligada) cursive, n
  • en  (lletra lligada) cursive handwriting, n
  • en  (lletra lligada) cursive writing, n
  • en  (lletra lligada) joined-up handwriting, n
  • en  (lletra lligada) joined-up writing, n
  • en  (lletra lligada) joint writing, n
  • en  (lletra lligada) linked writing, n

<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Tant lletra lligada com lletra cursiva (totes dues, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

- La lletra lligada, o escriptura lligada, és un tipus d'escriptura manuscrita que uneix totes les lletres d'una mateixa paraula amb un traç.
. Tot i que designa una escriptura manuscrita, actualment els processadors de textos ofereixen algunes fonts que la imiten.
. L'equivalent castellà és letra ligada; els francesos, cursive, écriture cursive, écriture liée i cursive, i els anglesos, cursive handwriting, cursive writing, joined-up handwriting, joined-up writing, joint writing i linked writing.

- La lletra cursiva, o cursiva o lletra itàlica, és una lletra d'impremta que té els caràcters inclinats cap a la dreta per a imitar la lletra manuscrita de l'època en què es va crear (es considera que el creador va ser l'editor Aldo Manuzio el 1501).
. Actualment aquesta lletra es fa servir per a destacar determinades paraules d'un text respecte a la lletra rodona de la resta del text (és a dir, la lletra d'impremta normal). Són paraules amb un ús metalingüístic, paraules en què el lector s'ha de fixar, estrangerismes, títols d'obres, etc.
. Els equivalents castellans són cursiva, itálica, letra bastardilla, letra cursiva i letra itálica; els francesos, caractère cursif, caractère italique i italique, i els anglesos, italic type, italic typeface i italics.

La confusió entre la lletra lligada i la lletra cursiva que s'observa de vegades, especialment en l'àmbit de l'ensenyament, es pot deure a la influència dels equivalents anglesos o francesos, que donen un sentit diferent a les formes paral·leles.

Nota

  • 1. Les formes creades en les diverses llengües sobre lletra i sobre caràcter es poden utilitzar en singular (amb el sentit abstracte de tipus d'escriptura cursiva o d'una lletra concreta escrita en cursiva) o bé es poden utilitzar en plural (per a referir-se a un grup de lletres escrites en cursiva).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de escriptura lligada i lletra cursiva al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix la lletra cursiva que la lletra lligada?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2715).
acceptació de lletra de canvi acceptació de lletra de canvi

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acceptació de lletra de canvi, n f
  • es  aceptación de letra de cambio
  • en  draft acceptance

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Acte mitjançant el qual el lliurat d'una lletra de canvi la signa per assumir l'obligació de pagar-la quan venci.
acceptació de lletra de canvi acceptació de lletra de canvi

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acceptació de lletra de canvi, n f
  • es  aceptación de letra de cambio
  • fr  acceptation de lettre de change
  • en  draft acceptance

<Auditoria i comptabilitat > Finances > Efectes mercantils>

acceptació de lletra de canvi acceptació de lletra de canvi

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acceptació de lletra de canvi, n f
  • es  aceptación de letra de cambio
  • en  draft acceptance

<Economia i empresa>

Definició
Acte mitjançant el qual el lliurador d'una lletra de canvi la signa per assumir l'obligació de pagar-la quan venci.
acceptació de lletra de canvi acceptació de lletra de canvi

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acceptació de lletra de canvi, n f
  • es  aceptación de letra de cambio

<Dret mercantil>

Definició
Acte mitjançant el qual el lliurat o lliurada d'una lletra de canvi la signa per a assumir l'obligació de pagar-la quan venci.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • És la manifestació pura i simple que fa la part lliurada de la lletra de canvi i que es recull en la mateixa lletra per mitjà de la qual la part lliurada es compromet a complir l'ordre de pagament donada per la part lliuradora. L'acceptació de la lletra reforça les possibilitats de cobrament ja que la part prenedora de la lletra té l'obligació de pagament de l'altra part lliurada de la de la part lliuradora. La part lliurada, quan accepta la lletra, es transforma en acceptant, que és l'obligada canviària principal i directe. És molt probable que entre la part lliuradora i la part lliurada hi hagi una relació extracanviària, per la qual estaria obligada a pagar la lletra, com ara un contracte de compravenda o préstec. Aquesta relació extracanviària rep el nom de provisió de fons. De tota manera, la part lliurada, mentre no accepti la lletra, no és obligada canviària encara que hagi rebut l'ordre de pagament de la part lliuradora. Encara que la part lliurada s'hagi obligat extracanviàriament davant de la part lliuradora a l'acceptació de la lletra, aquesta obligació no és exigible per la persona tenidora de la lletra, tot i que hagi de respondre extracanviàriament per danys i perjudicis envers la persona amb la qual es va obligar a l'acceptació de la lletra.
    Hom pot afirmar que l'acceptació de la lletra de canvi té les característiques següents: l'acceptació ha de constar necessàriament en la lletra de canvi o en el suplement (art. 29 Llei canviària i del xec [LCX]). En el cas de duplicats, es pot posar en qualsevol dels exemplars, però només en un (art. 81). Mai no es pot posar a les còpies. L'acceptació no és una declaració formal o solemne, n'hi ha prou amb una manifestació expressa, feta amb la paraula accepto, o amb una altra d'equivalent i la firma autògrafa de l'acceptant o del qui en sigui representant. La LCX admet com a acceptació fins i tot únicament la signatura de la part lliurada, sempre que aquesta sigui a l'anvers de la lletra. La data de l'acceptació no és necessària, mentre no sigui imprescindible per a determinar la data del venciment en les lletres girades a un termini des de la vista, o que en virtut d'una clàusula especial s'hagi imposat la necessitat de presentar-la a l'acceptació dins un termini concret. En aquests casos, si l'acceptant no posa la data d'acceptació o no accepta la lletra, s'ha d'aixecar el protest per tal que en quedi constància.
    L'acceptació ha de ser una declaració no sotmesa a condició, si bé es pot limitar quantitativament. L'article 30 admet l'acceptació només per una part de la quantitat fixada en la lletra, però no admet cap més alteració en els termes fixats en la lletra per part de la part lliuradora en el moment de l'emissió. La lletra pot començar a circular amb l'acceptació de la part lliurada, cas força freqüent. Quan no és així, la LCX configura la presentació a l'acceptació com una facultat dels tenidors i dels successius prenedors de la lletra, que poden exercir en qualsevol moment, sempre que sigui abans del venciment (art. 25). La presentació a l'acceptació té, en principi, caràcter voluntari, ja que és facultat de la part tenidora presentar-la o no a l'acceptació. L'article 25 diu que la part tenidora la pot presentar a l'acceptació, afirmació lògica si tenim en compte que l'acceptació està pensada per a afavorir la part tenidora. Hi ha casos, però, en què la presentació a l'acceptació és necessària perquè així ho ha determinat la part lliuradora o perquè és una necessitat imposada per la LCX.
    La presentació a l'acceptació és necessària quan l'obligació ha estat imposada per la part lliuradora o una part endossant, que poden fixar o no un termini per a la presentació (art. 26); quan la lletra es gira a un termini des de la vista, en aquest cas s'ha de presentar a l'acceptació en el termini d'un any de l'emissió de la lletra. La part lliuradora pot escurçar el termini d'un any o bé allargar-lo (art. 27, paràgraf primer). Els endossataris només poden escurçar el termini d'un any fixat per la llei. La part lliuradora pot prohibir la presentació a l'acceptació o que la presentació a l'acceptació no es faci abans d'una data determinada. No obstant això, aquesta prohibició no és possible si la lletra s'ha lliurat a un termini des de la vista o s'ha de pagar en el domicili d'una tercera persona o en una localitat diferent de la del domicili de la part lliurada. La presentació a l'acceptació s'ha de fer a la part lliurada al seu domicili (art. 25).
    Si hi ha més d'una part lliurada, es pot presentar a qualsevol d'elles o bé a totes successivament. En aquest últim cas, queden obligades totes les parts que acceptin la lletra. La part lliurada a qui es demana l'acceptació pot decidir: acceptar la lletra per la totalitat de l'import (en aquest cas, es produeix l'efecte que fixa l'article 33 de la LCX «per l'acceptació la persona lliurada s'obliga a pagar la lletra de canvi en el moment del venciment») o acceptar parcialment la lletra (la part lliurada es compromet a pagar només una part de la quantitat fixada en la lletra i la part tenidora està obligada a admetre aquesta mena d'acceptació).
    Per la quantitat no acceptada es pot adreçar als obligats en via de regrés, és a dir, a la part lliuradora, endossants i els avalistes respectius, si n'hi ha (art. 50 LCX); demanar vint-i-quatres hores per a decidir si accepta o no la lletra (es tracta que la part lliurada pugui comprovar si ha rebut la provisió de fons, per tal d'acceptar o no la lletra); fer constar en la lletra la negativa a l'acceptació, especificant o no el motiu de la falta d'acceptació (en aquests casos queda acreditada la falta d'acceptació sense haver de recórrer a altres procediments), o negar-se a acceptar sense que la negació consti en el document, simplement negant-se a l'acceptació expressa. Una vegada acceptada la lletra, la part lliurada, abans de retornar-la a la part tenidora, pot ratllar o suprimir l'acceptació. L'article 34 estableix que en aquests casos es considera que la lletra no ha estat acceptada.
    El fet de no acceptar la lletra deixa a la part lliurada fora del cercle dels obligats canviaris i és un indici de la voluntat de no pagar la lletra en el moment del venciment. Per aquest motiu, l'article 50 estableix la possibilitat de la part tenidora d'exigir el pagament anticipat de la lletra als obligats en via de regrés. Per a poder exercitar l'acció ha de demostrar que ha presentat la lletra a l'acceptació aixecant el protest en els terminis que assenyala la Llei (art. 51) o per la declaració de la persona lliurada negant l'acceptació. L'acceptació per intervenció té com a finalitat evitar que la part tenidora de la lletra pugui exercir l'acció anticipada contra els obligats en via de regrés. Aquest cas, que a la pràctica es produeix excepcionalment, s'esdevé si després que la part lliurada es nega a l'acceptació una persona s'ofereix per a acceptar la lletra per compte d'algun obligat en via de regrés. L'acceptació per intervenció s'ha de fer constar en la lletra firmada per l'intervinent indicant per compte de qui ha fet la intervenció. Si no hi ha indicació, s'entén que la lletra ha estat acceptada per compte de la part lliuradora (art. 71, paràgraf segon).
ad litteram ad litteram

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ad litteram, adv
  • ca  al peu de la lletra, adv
  • ca  literalment, adv
  • es  ad litteram, adv
  • es  al pie de la letra, adv
  • es  literalmente, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: A la lletra.

Nota

  • Expressió d'àmbit general que es fa servir per a indicar que el text que es transcriu, es tradueix o es repeteix es correspon exactament amb el text original. Vegeu ad pedem litterae.
    Exemple: Si es tractés de fer obstrucció o de moments menys solemnes, caldria gairebé repetir ad litteram el que vàrem dir ahir. Però no; amb algunes variants explicables per la tasca feixuga que pesava ahir damunt dels funcionaris del Parlament, tot queda escrit en el Diari de Sessions, i, si més no, la meva petita col·laboració en la història queda feta.
ad pedem litterae ad pedem litterae

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ad pedem litterae, adv
  • ca  al peu de la lletra, adv
  • ca  literalment, adv
  • es  ad pedem litterae, adv
  • es  al pie de la letra, adv
  • es  literalmente, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Al peu de la lletra.

Nota

  • Expressió d'àmbit general. En dret, s'empra per a indicar la necessitat d'atenir-se a un precepte en la interpretació d'una norma.
    Exemple: El nou article es correspon ad pedem litterae amb l'article 104.1.c.
cal assignar una lletra majúscula a la unitat cal assignar una lletra majúscula a la unitat

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  cal assignar una lletra majúscula a la unitat
  • en  the drive must be assigned a capital letter

<Localització > Fraseologia>

carta credencial carta credencial

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  carta credencial, n f
  • ca  credencial, n f
  • ca  lletra credencial, n f sin. compl.
  • es  carta credencial
  • es  credencial
  • fr  lettre de créance
  • it  credenziale
  • it  lettere credenziale
  • en  credential
  • en  credential letter
  • en  letter of credence
  • ar  خطاب اعتماد

<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>

Definició
Document que acredita el nomenament d'un ambaixador o del ministre d'afers estrangers d'un estat com a representant davant d'un estat estranger o d'una organització internacional.

Nota

  • La credencial la signa el cap d'estat de l'estat acreditant i, segons el cas, està dirigida al cap d'estat de l'estat receptor o al secretari general d'una organització internacional. En el primer cas, cal obtenir prèviament el plàcet de l'estat receptor.