Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "lletrut" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI grup sanguini 0 (xifra) o grup sanguini O (lletra)?
- es grupo sanguíneo 0, n m
- es grupo sanguíneo O, n m
- fr groupe sanguin 0, n m
- fr groupe sanguin O, n m
- it gruppo sanguigno 0, n m
- it gruppo sanguigno O, n m
- pt grupo sanguíneo 0, n m
- pt grupo sanguíneo O, n m
- en 0 blood group, n
- en O blood group, n
<Ciències de la salut > Hematologia>
Definició
Els motius que avalen tant grup sanguini 0 [número] com grup sanguini O [lletra] són els següents:
(1) Pel que fa a l'origen: Es considera que totes dues formes van sortir en substitució de l'original grup sanguini C, per a fer referència més clarament a l'absència d'antígens A i antígens B en aquest grup (enfront del grup sanguini A i el grup sanguini B). A partir d'aquí, però, hi ha divergències:
. Segons algunes fonts, la primera d'aquestes dues formes va ser grup sanguini O [lletra], creada en alemany a partir de la partícula ohne 'sense' per fer referència a l'absència d'antígens A i B. La forma grup sanguini 0, també alemanya, es va crear posteriorment.
. Segons altres fonts, la primera d'aquestes dues formes en alemany va ser grup sanguini 0 [número], també per a fer referència a l'absència dels antígens A i B. La forma grup sanguini O [lletra] es va crear posteriorment en la traducció a l'anglès per la coincidència en aquesta llengua dels noms de la xifra i la lletra.
(2) Pel que fa a l'ús: Els metges i traductors catalans solen preferir grup sanguini 0 [número], però la forma grup sanguini O [lletra] també es documenta en abundants textos especialitzats, per exemple en webs de bancs de sang.
El grup sanguini 0 (o grup sanguini O) és el grup sanguini que no té antígens A ni antígens B en els eritròcits.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Com s'anomena el grup sanguini 0 o O: zero o amb la lletra o? , en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-sanomena-grup-sanguini-0-o-o-zero-o-la-lletra-o).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva?
- es (lletra cursiva) cursiva, n f
- es (lletra cursiva) itálica, n f
- es (lletra cursiva) letra bastardilla, n f
- es (lletra cursiva) letra cursiva, n f
- es (lletra cursiva) letra itálica, n f
- es (lletra lligada) letra ligada, n f
- fr (lletra cursiva) caractère cursif, n m
- fr (lletra cursiva) caractère italique, n m
- fr (lletra cursiva) italique, n f
- fr (lletra lligada) cursive, n f
- fr (lletra lligada) écriture cursive, n f
- fr (lletra lligada) écriture liée, n f
- en (lletra cursiva) italic type, n
- en (lletra cursiva) italic typeface, n
- en (lletra cursiva) italics, n pl
- en (lletra lligada) cursive, n
- en (lletra lligada) cursive handwriting, n
- en (lletra lligada) cursive writing, n
- en (lletra lligada) joined-up handwriting, n
- en (lletra lligada) joined-up writing, n
- en (lletra lligada) joint writing, n
- en (lletra lligada) linked writing, n
<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>
Definició
- La lletra lligada, o escriptura lligada, és un tipus d'escriptura manuscrita que uneix totes les lletres d'una mateixa paraula amb un traç.
. Tot i que designa una escriptura manuscrita, actualment els processadors de textos ofereixen algunes fonts que la imiten.
. L'equivalent castellà és letra ligada; els francesos, cursive, écriture cursive, écriture liée i cursive, i els anglesos, cursive handwriting, cursive writing, joined-up handwriting, joined-up writing, joint writing i linked writing.
- La lletra cursiva, o cursiva o lletra itàlica, és una lletra d'impremta que té els caràcters inclinats cap a la dreta per a imitar la lletra manuscrita de l'època en què es va crear (es considera que el creador va ser l'editor Aldo Manuzio el 1501).
. Actualment aquesta lletra es fa servir per a destacar determinades paraules d'un text respecte a la lletra rodona de la resta del text (és a dir, la lletra d'impremta normal). Són paraules amb un ús metalingüístic, paraules en què el lector s'ha de fixar, estrangerismes, títols d'obres, etc.
. Els equivalents castellans són cursiva, itálica, letra bastardilla, letra cursiva i letra itálica; els francesos, caractère cursif, caractère italique i italique, i els anglesos, italic type, italic typeface i italics.
La confusió entre la lletra lligada i la lletra cursiva que s'observa de vegades, especialment en l'àmbit de l'ensenyament, es pot deure a la influència dels equivalents anglesos o francesos, que donen un sentit diferent a les formes paral·leles.
Nota
- 1. Les formes creades en les diverses llengües sobre lletra i sobre caràcter es poden utilitzar en singular (amb el sentit abstracte de tipus d'escriptura cursiva o d'una lletra concreta escrita en cursiva) o bé es poden utilitzar en plural (per a referir-se a un grup de lletres escrites en cursiva).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de escriptura lligada i lletra cursiva al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix la lletra cursiva que la lletra lligada?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2715).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Numerals (1): En xifres o en lletres?
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
A. Representació dels numerals en xifres:
(1) El valor precís d'un numeral (i no aproximat ni arrodonit) afavoreix la representació en xifres.
Ex.: adopció n f NOTARIA Lligam jurídic que uneix una persona menor d'edat amb una altra de major de 25 anys d'una manera pràcticament idèntica a la filiació per naturalesa.
. La precisió és especialment visible quan el numeral va acompanyat d'una unitat de mesura d'una magnitud; en aquests casos, la unitat de mesura se sol escriure amb el símbol corresponent.
Ex.: autorització federativa n f ESPORTS NÀUTICS Autorització que dona dret a conduir una embarcació d'eslora no superior a 6 m i de potència de motor no superior a 40 kW.
(2) El valor comparatiu d'un numeral (tant a l'interior del mateix terme com entre un grup de termes) afavoreix també la representació en xifres.
Ex.: cinturó d'asteroides principal n m ASTRONOMIA Regió del Sistema Solar situada a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, que està poblada per milers de petits cossos formats de silicats i metalls. | cinturó de Kuiper n m ASTRONOMIA Regió del Sistema Solar situada a una distància del Sol compresa entre 30 i 50 unitats astronòmiques, que està poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.
B. Representació dels numerals en lletres:
(1) El valor aproximat d'un numeral aconsella la representació en lletres. Poden indicar que un numeral és aproximat tant alguns elements lingüístics (aproximadament, al voltant de, uns, etc.) com l'absència d'unitats i decimals
Ex.: cornal n m PESCA Cadascuna de les dues cordes d'uns dos metres de llargada lligades una a cada costat del cop en l'ormeig del bou, que serveixen per a agafar i estirar millor l'ormeig quan és molt pesant.
(2) El fet que una magnitud no tingui un símbol assignat, i fins i tot que hi sigui possible la sinonímia (capacitat d'un sofà expressada en places, seients, persones, etc.), aconsella també la representació en lletres. Això passa sovint, quan la distància respecte a la llengua general és mínima .
Ex.: moto de neu n f ESPORTS D'HIVERN Vehicle autopropulsat d'una o dues places, carenat i proveït d'un parell d'esquís curts al davant i d'una eruga al darrere, que està preparat per a desplaçar-se sobre la neu.
(3) Quan un numeral no mesura una magnitud sinó que fa, senzillament, un recompte d'elements, és preferible representar-lo en lletres. Els noms modificats, doncs, són noms comptables (taula, persona, llapis, etc.), i no unitats de propietats mesurables (temps, potència, massa, etc.).
Ex.: automòbil n m AUTOMOBILISME Vehicle autopropulsat de quatre rodes, amb dues rodes anteriors directrius i dues rodes posteriors únicament amb moviment de rotació [...].
(4) Tots els criteris anteriors per a la representació en lletres són aplicables en cas que el numeral pugui ser expressat amb un màxim de tres formants (sense comptar-hi conjuncions); si té més de tres formants, és preferible la representació en xifres.
Ex.: backgammon [en] n m JOCS Joc d'atzar i estratègia que es juga sobre un tauler amb vint-i-quatre caselles generalment triangulars i allargades, en què cadascun dels dos jugadors que hi participen intenta avançar, mitjançant la tirada de dos daus, les seves quinze fitxes [...].
C. Contraposició de criteris:
En cas de contextos que reuneixen característiques que portarien a escriure'ls en números i característiques que portarien a escriure'ls en lletres, és convenient triar un dels criteris i aplicar-lo amb coherència en l'interior del terme i també en l'interior d'un mateix producte terminològic.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Numerals (2): Milers i decimals i CRITERI Numerals (3): Indicació de miler.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Qüestions numèriques: Numerals en lletres o en xifres, separació de milers i decimals, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/QuestionsNumeriques.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
- ca A. Estructura: CAP (EXEMPLE), n m
- ca A. Estructura: CIDOB (Excepció de lletres no inicials), n m
- ca A. Estructura: CPNL (Excepció de paraules gramaticals), n m
- ca A. Estructura: R+D (Excepció de sigles amb caràcters no alfabètics), n f
- ca A. Estructura: RTV (Excepció de lletres de formants), n f
- ca B1. Pronúncia: IBI (EXEMPLE de sigla acabada en vocal), n m
- ca B1. Pronúncia: OTAN (EXEMPLE de sigla acabada en consonant), n f
- ca B2. Pronúncia: ADF (EXEMPLE de sigla lletrejada), n f
- ca B2. Pronúncia: PIB (Excepció de sigla lletrejada), n m
- ca C. Grafia: ICS (EXEMPLE), n m
- ca C. Grafia: MoMA (Excepció de lletres minúscules), n m
- ca C. Grafia: sida (Excepció de sigla lexicalitzada), n f
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
(A) ESTRUCTURA
Pel que fa a l'estructura, una sigla generalment converteix en una paraula les lletres inicials de cadascun dels noms, adjectius, verbs i adverbis que formen un sintagma nominal.
. Ex.: CAP (Centre d'Atenció Primària); MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Excepcions al criteri general:
(1) Sigles que agafen més d'una lletra d'una mateixa paraula del sintagma, sovint per facilitar-ne la pronúncia.
. Ex.: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), CIDOB (Centre d'Informació i Documentació de Barcelona)
(2) Sigles que agafen les inicials de paraules gramaticals del sintagma (articles, preposicions, etc.), i no només de noms, adjectius, verbs i adverbis.
. Ex.: CPNL (Consorci per la Normalització Lingüística)
(3) Sigles que agafen les inicials dels diversos formants d'una paraula composta del sintagma, i no només la inicial de la paraula.
. Ex.: ADN (àcid desoxiribonucleic); RTV (ràdio televisió)
(4) Sigles que contenen caràcters numèrics, matemàtics, etc., i no només caràcters alfabètics.
. Ex.: 3D (en tres dimensions); R+D (recerca i desenvolupament)
(B) PRONÚNCIA
Pel que fa a la pronúncia, es distingeix entre les sigles que es pronuncien com les paraules habituals i les sigles que es pronuncien anomenant una per una les lletres que la formen.
B1. Sigles pronunciades com a paraules
Generalment són les sigles que combinen consonats i vocals de manera similar a les síl·labes catalanes.
. Quan tenen més d'una síl·laba, es pronuncien planes o agudes segons l'estructura.
B1a. Sigles de més d'una síl·laba acabades en vocal:
Se solen pronunciar com a paraules planes.
. Ex.: ONU (ò-nu); IBI (í-bi)
B1b. Sigles de més d'una síl·laba acabades en consonant:
Se solen pronunciar com a paraules agudes.
. Ex.: IVAM (i-vàm); OTAN (o-tàn)
B2. Sigles pronunciades lletra per lletra
Generalment són les sigles que, per la combinació de consonants i vocals que tenen, no permeten una lectura de paraula.
. Tenen l'accent tònic en l'últim nom de lletra.
. Els dialectes que fan la reducció de les vocals àtones a-e en vocal neutra i o en u no solen aplicar aquest criteri a la pronúncia de les sigles.
. Ex.: TDT (te-de-té); ADF (a-de-éfa)
En algun cas, també admeten una pronúncia lletra per lletra sigles que es poden pronunciar com a paraules.
. Ex.: PIB (pe-i-bé, pip)
(C) GRAFIA
Pel que fa a la grafia, és habitual escriure les sigles totes en majúscules, sense punts i sense espais intermedis.
. Ex.: ICS (Institut Català de la Salut); TGV (tren de gran velocitat)
La grafia de la sigla en majúscules no comporta que s'hagi d'escriure majúscula inicial en cada paraula quan s'escriu el sintagma desplegat; en aquest altre cas, el que regeix són els criteris habituals de majúscules i minúscules per a noms propis, etc.
. Ex.: IES (l'IES Bisbe Sivilla - l'Institut d'Estudis Secundaris Bisbe Sivilla) (els IES del Maresme - els instituts d'estudis secundaris del Maresme)
Excepcions al criteri general
(1) En casos singulars, hi ha sigles que contenen minúscules, corresponents a paraules gramaticals o bé a lletres que no són les estrictament inicials, sigui per a facilitar-ne la interpretació o bé per a donar-hi un valor distintiu
. Ex.: UdG (Universitat de Girona), MoMA (Museu of Modern Art)
(2) Quan una sigla es generalitza tant que ja no s'interpreta com a sigla, passa a considerar-se una paraula comuna i a escriure's tota en minúscules, amb la possibilitat de rebre el plural habitual.
. Ex.: radar (radio detector and ranging - una xarxa de radars); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida - vacuna contra la sida)
Nota
- 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 145-46).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural.
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca acceptació de lletra de canvi, n f
- es aceptación de letra de cambio
- en draft acceptance
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca acceptació de lletra de canvi, n f
- es aceptación de letra de cambio
- fr acceptation de lettre de change
- en draft acceptance
<Auditoria i comptabilitat > Finances > Efectes mercantils>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca acceptació de lletra de canvi, n f
- es aceptación de letra de cambio
- en draft acceptance
<Economia i empresa>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acceptació de lletra de canvi, n f
- es aceptación de letra de cambio
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
És la manifestació pura i simple que fa la part lliurada de la lletra de canvi i que es recull en la mateixa lletra per mitjà de la qual la part lliurada es compromet a complir l'ordre de pagament donada per la part lliuradora. L'acceptació de la lletra reforça les possibilitats de cobrament ja que la part prenedora de la lletra té l'obligació de pagament de l'altra part lliurada de la de la part lliuradora. La part lliurada, quan accepta la lletra, es transforma en acceptant, que és l'obligada canviària principal i directe. És molt probable que entre la part lliuradora i la part lliurada hi hagi una relació extracanviària, per la qual estaria obligada a pagar la lletra, com ara un contracte de compravenda o préstec. Aquesta relació extracanviària rep el nom de provisió de fons. De tota manera, la part lliurada, mentre no accepti la lletra, no és obligada canviària encara que hagi rebut l'ordre de pagament de la part lliuradora. Encara que la part lliurada s'hagi obligat extracanviàriament davant de la part lliuradora a l'acceptació de la lletra, aquesta obligació no és exigible per la persona tenidora de la lletra, tot i que hagi de respondre extracanviàriament per danys i perjudicis envers la persona amb la qual es va obligar a l'acceptació de la lletra.
Hom pot afirmar que l'acceptació de la lletra de canvi té les característiques següents: l'acceptació ha de constar necessàriament en la lletra de canvi o en el suplement (art. 29 Llei canviària i del xec [LCX]). En el cas de duplicats, es pot posar en qualsevol dels exemplars, però només en un (art. 81). Mai no es pot posar a les còpies. L'acceptació no és una declaració formal o solemne, n'hi ha prou amb una manifestació expressa, feta amb la paraula accepto, o amb una altra d'equivalent i la firma autògrafa de l'acceptant o del qui en sigui representant. La LCX admet com a acceptació fins i tot únicament la signatura de la part lliurada, sempre que aquesta sigui a l'anvers de la lletra. La data de l'acceptació no és necessària, mentre no sigui imprescindible per a determinar la data del venciment en les lletres girades a un termini des de la vista, o que en virtut d'una clàusula especial s'hagi imposat la necessitat de presentar-la a l'acceptació dins un termini concret. En aquests casos, si l'acceptant no posa la data d'acceptació o no accepta la lletra, s'ha d'aixecar el protest per tal que en quedi constància.
L'acceptació ha de ser una declaració no sotmesa a condició, si bé es pot limitar quantitativament. L'article 30 admet l'acceptació només per una part de la quantitat fixada en la lletra, però no admet cap més alteració en els termes fixats en la lletra per part de la part lliuradora en el moment de l'emissió. La lletra pot començar a circular amb l'acceptació de la part lliurada, cas força freqüent. Quan no és així, la LCX configura la presentació a l'acceptació com una facultat dels tenidors i dels successius prenedors de la lletra, que poden exercir en qualsevol moment, sempre que sigui abans del venciment (art. 25). La presentació a l'acceptació té, en principi, caràcter voluntari, ja que és facultat de la part tenidora presentar-la o no a l'acceptació. L'article 25 diu que la part tenidora la pot presentar a l'acceptació, afirmació lògica si tenim en compte que l'acceptació està pensada per a afavorir la part tenidora. Hi ha casos, però, en què la presentació a l'acceptació és necessària perquè així ho ha determinat la part lliuradora o perquè és una necessitat imposada per la LCX.
La presentació a l'acceptació és necessària quan l'obligació ha estat imposada per la part lliuradora o una part endossant, que poden fixar o no un termini per a la presentació (art. 26); quan la lletra es gira a un termini des de la vista, en aquest cas s'ha de presentar a l'acceptació en el termini d'un any de l'emissió de la lletra. La part lliuradora pot escurçar el termini d'un any o bé allargar-lo (art. 27, paràgraf primer). Els endossataris només poden escurçar el termini d'un any fixat per la llei. La part lliuradora pot prohibir la presentació a l'acceptació o que la presentació a l'acceptació no es faci abans d'una data determinada. No obstant això, aquesta prohibició no és possible si la lletra s'ha lliurat a un termini des de la vista o s'ha de pagar en el domicili d'una tercera persona o en una localitat diferent de la del domicili de la part lliurada. La presentació a l'acceptació s'ha de fer a la part lliurada al seu domicili (art. 25).
Si hi ha més d'una part lliurada, es pot presentar a qualsevol d'elles o bé a totes successivament. En aquest últim cas, queden obligades totes les parts que acceptin la lletra. La part lliurada a qui es demana l'acceptació pot decidir: acceptar la lletra per la totalitat de l'import (en aquest cas, es produeix l'efecte que fixa l'article 33 de la LCX «per l'acceptació la persona lliurada s'obliga a pagar la lletra de canvi en el moment del venciment») o acceptar parcialment la lletra (la part lliurada es compromet a pagar només una part de la quantitat fixada en la lletra i la part tenidora està obligada a admetre aquesta mena d'acceptació).
Per la quantitat no acceptada es pot adreçar als obligats en via de regrés, és a dir, a la part lliuradora, endossants i els avalistes respectius, si n'hi ha (art. 50 LCX); demanar vint-i-quatres hores per a decidir si accepta o no la lletra (es tracta que la part lliurada pugui comprovar si ha rebut la provisió de fons, per tal d'acceptar o no la lletra); fer constar en la lletra la negativa a l'acceptació, especificant o no el motiu de la falta d'acceptació (en aquests casos queda acreditada la falta d'acceptació sense haver de recórrer a altres procediments), o negar-se a acceptar sense que la negació consti en el document, simplement negant-se a l'acceptació expressa. Una vegada acceptada la lletra, la part lliurada, abans de retornar-la a la part tenidora, pot ratllar o suprimir l'acceptació. L'article 34 estableix que en aquests casos es considera que la lletra no ha estat acceptada.
El fet de no acceptar la lletra deixa a la part lliurada fora del cercle dels obligats canviaris i és un indici de la voluntat de no pagar la lletra en el moment del venciment. Per aquest motiu, l'article 50 estableix la possibilitat de la part tenidora d'exigir el pagament anticipat de la lletra als obligats en via de regrés. Per a poder exercitar l'acció ha de demostrar que ha presentat la lletra a l'acceptació aixecant el protest en els terminis que assenyala la Llei (art. 51) o per la declaració de la persona lliurada negant l'acceptació. L'acceptació per intervenció té com a finalitat evitar que la part tenidora de la lletra pugui exercir l'acció anticipada contra els obligats en via de regrés. Aquest cas, que a la pràctica es produeix excepcionalment, s'esdevé si després que la part lliurada es nega a l'acceptació una persona s'ofereix per a acceptar la lletra per compte d'algun obligat en via de regrés. L'acceptació per intervenció s'ha de fer constar en la lletra firmada per l'intervinent indicant per compte de qui ha fet la intervenció. Si no hi ha indicació, s'entén que la lletra ha estat acceptada per compte de la part lliuradora (art. 71, paràgraf segon).
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la ad litteram, adv
- ca al peu de la lletra, adv
- ca literalment, adv
- es ad litteram, adv
- es al pie de la letra, adv
- es literalmente, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Expressió d'àmbit general que es fa servir per a indicar que el text que es transcriu, es tradueix o es repeteix es correspon exactament amb el text original. Vegeu ad pedem litterae.
Exemple: Si es tractés de fer obstrucció o de moments menys solemnes, caldria gairebé repetir ad litteram el que vàrem dir ahir. Però no; amb algunes variants explicables per la tasca feixuga que pesava ahir damunt dels funcionaris del Parlament, tot queda escrit en el Diari de Sessions, i, si més no, la meva petita col·laboració en la història queda feta.
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la ad pedem litterae, adv
- ca al peu de la lletra, adv
- ca literalment, adv
- es ad pedem litterae, adv
- es al pie de la letra, adv
- es literalmente, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Expressió d'àmbit general. En dret, s'empra per a indicar la necessitat d'atenir-se a un precepte en la interpretació d'una norma.
Exemple: El nou article es correspon ad pedem litterae amb l'article 104.1.c.
