Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llibreria" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca agent de llibertat condicional, n m, f
- es agente de libertad condicional, n m, f
- es oficial de libertad condicional, n m, f
- fr agent de liberté conditionelle | agente de liberté conditionelle, n m, f
- en parole officer, n
<Dret penal>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca desinflamatòria, n f alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la cria, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba dels prats, n f alt. sin.
- ca herba desinfeccionera, n f alt. sin.
- ca herba inflamacionera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llet de la Verge, n f alt. sin.
- ca lletera amarga, n f alt. sin.
- ca lleteresa morada, n f alt. sin.
- ca polígala, n f alt. sin.
- ca polígala comuna, n f alt. sin.
- ca polígala vulgar, n f alt. sin.
- ca lletrerea morà, n f var. ling.
- nc Polygala vulgaris L.
<Botànica > poligalàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca desinflamatòria, n f alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la cria, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba dels prats, n f alt. sin.
- ca herba desinfeccionera, n f alt. sin.
- ca herba inflamacionera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llet de la Verge, n f alt. sin.
- ca lletera amarga, n f alt. sin.
- ca lleteresa morada, n f alt. sin.
- ca polígala, n f alt. sin.
- ca polígala comuna, n f alt. sin.
- ca polígala vulgar, n f alt. sin.
- ca lletrerea morà, n f var. ling.
- nc Polygala vulgaris L.
<Botànica > poligalàcies>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca baixa la llibreta d'adreces
- en download address book
<Localització > Fraseologia>
<Arts > Ocupacions>, <Informació. Documentació > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bibliotecari | bibliotecària, n m, f
- es bibliotecario
- fr bibliothécaire
- en librarian
<Arts > Ocupacions>, <Informació. Documentació > Ocupacions>
Definició
Nota
- Un bibliotecari d'adquisicions s'encarrega de les compres; un bibliotecari de préstec, d'aquest servei; i un bibliotecari referencialista, d'informar i localitzar documents.
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca bibliotecari | bibliotecària, n m, f
- es bibliotecario
- fr bibliothécaire
- en librarian
<Educació > Organització i gestió educatives > Persones>
Definició
<Comunicació. Audiovisuals. Informació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bibliotecari referencialista | bibliotecària referencialista, n m, f
- es bibliotecario de referencia
- es bibliotecario referencista
- fr bibliothécaire de référence
- en reference librarian
<Comunicació. Audiovisuals. Informació>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca paella, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia pigallada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca peluda pigallada, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca llisseria, n f var. ling.
- ca peluda randa, n f var. ling.
- nc Arnoglossus thori
- es peludilla
- es peludo
- fr arnoglosse de Thor
- fr fause limande
- en scaldback
- en Thor's scaldfish
- de Lammzunge
<Peixos > Bòtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca paella, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia pigallada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca peluda pigallada, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca llisseria, n f var. ling.
- ca peluda randa, n f var. ling.
- nc Arnoglossus thori
- es peludilla
- es peludo
- fr arnoglosse de Thor
- fr fause limande
- en scaldback
- en Thor's scaldfish
- de Lammzunge
<Peixos > Bòtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca bruixa sense taques, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca gall, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia bruixa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca lliseria, n f var. ling.
- ca pelaia bruixa, n f var. ling.
- ca pelaya bruixa, n f var. ling.
- ca quepellá, n m var. ling.
- nc Lepidorhombus whiffiagonis
- nc Pleuronectes megastoma var. ling.
- es gallo
- es gallo del norte
- es gallo del Norte
- fr cardine
- fr cardine franche
- en megrim
<Peixos > Escoftàlmids>