Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "lligall" dins totes les àrees temàtiques

ictiosi lligada al cromosoma X

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ictiosi lligada al cromosoma X, n f
ca ictiosi recessiva lligada al cromosma X, n f sin. compl.
ca ictiosi vulgar lligada al sexe, n f sin. compl.
ca ictiosi vulgar recessiva, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Forma d'ictiosi que es transmet únicament als fills mascles de dones heterozigòtiques, de forma recessiva lligada al cromosma X. Les portadores heterozigòtiques poden tenir manifestacions cutànies lleugeres i fins i tot opacitats corneals. S'assembla clínicament a la ictiosi vulgar, amb afectació intensa del tronc, especialment de l'abdomen i de les superfícies d'extensió de les extremitats. A diferència de la ictiosi vulgar, s'afecten també les superfícies de flexió dels membres (sofrages del colze i de la cama, aixelles), amb indemnitat dels palmells de les mans i les plantes dels peus. Les escates són típicament de color marró brut, semblants a la pell del llangardaix. Les lesions no milloren amb l'edat. S'associa amb opacitats corneals, però no afecten la visió.

immunodeficiència amb híper-IgM lligada al cromosoma X

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca immunodeficiència amb híper-IgM lligada al cromosoma X
en X-linked immunodeficiency with hyper-IgM

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques, i trastorns de la immunitat>

impediment de vincle

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca impediment de vincle, n m
ca impediment de lligam, n m sin. compl.
es impedimento de ligamen, n m
es impedimento de vínculo, n m sin. compl.

impost lligat a la importació

<Dret>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca impost lligat a la importació, n m
es impuesto ligado a la importación
en tax linked to import

<Dret>

impost lligat a la producció

<Dret>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca impost lligat a la producció, n m
es impuesto ligado a la producción
en tax linked to production

<Dret>

iode lligat a proteïnes

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

ca iode lligat a proteïnes
en protein-bound iodine

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>

llevall

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca llevall, n m

Definició

Drap gruixut per a agafar les lleves quan es treu l'olla del foc.

llevamà

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llevamà, n m
ca boixac de camp, n m sin. compl.
ca boixac, n m alt. sin.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca bojac, n m alt. sin.
ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
ca calèndula, n f alt. sin.
ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
ca cerdans, n m pl alt. sin.
ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca gaites, n f pl alt. sin.
ca galdiró, n m alt. sin.
ca galdiró de camp, n m alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
ca goigs, n m pl alt. sin.
ca goigs bords, n m pl alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca goja borda, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguet bord, n m alt. sin.
ca groguet de camp, n m alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de panet, n f alt. sin.
ca herba del podador, n f alt. sin.
ca herbeta de foc, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevagat, n m alt. sin.
ca llevagats, n m alt. sin.
ca llevamà bord, n m alt. sin.
ca llevamà de camp, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca lligamà, n m alt. sin.
ca lligamans, n m pl alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca plegamans, n m alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca ungla, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca ungleta de gat, n f alt. sin.
ca gata-rabiosa, n f var. ling.
ca lleva mans, n m pl var. ling.
nc Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

llevamà

<Ciències de la vida>

ca llevamà, n m
ca boixac de camp, n m sin. compl.
ca boixac, n m alt. sin.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca bojac, n m alt. sin.
ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
ca calèndula, n f alt. sin.
ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
ca cerdans, n m pl alt. sin.
ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca gaites, n f pl alt. sin.
ca galdiró, n m alt. sin.
ca galdiró de camp, n m alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
ca goigs, n m pl alt. sin.
ca goigs bords, n m pl alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca goja borda, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguet bord, n m alt. sin.
ca groguet de camp, n m alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de panet, n f alt. sin.
ca herba del podador, n f alt. sin.
ca herbeta de foc, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevagat, n m alt. sin.
ca llevagats, n m alt. sin.
ca llevamà bord, n m alt. sin.
ca llevamà de camp, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca lligamà, n m alt. sin.
ca lligamans, n m pl alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca plegamans, n m alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca ungla, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca ungleta de gat, n f alt. sin.
ca gata-rabiosa, n f var. ling.
ca lleva mans, n m pl var. ling.
nc Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

lligada

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca lligada, n f

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Definició

Anella de ferro que lliga per les puntes la palmella amb el capçalet.