Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca àlim, n m

<Religions > Islam>

Definició

Erudit especialitzat en teologia islàmica.

Nota

L'àlim ha estudiat l'Alcorà, la tradició (sunna) del profeta Muhàmmad i la llei islàmica (xaria). Contràriament al jurista (alfaquí) i al jutge (cadi), l'àlim és el teòleg consultat per aquests dos quan tenen un dubte sobre algun aspecte de la llei, quan hi ha conflictes o buits legals, etc. Els teòlegs, així com els alfaquins, sempre han gaudit d'una veneració religiosa i en certa manera han ocupat la figura del clergue, que no existeix en l'islam sunnita. Molts ulema han ensenyat en mesquites i madrasses, on han difós la seva influència sobre el poder polític.
El plural d'àlim és ulema o ulamà.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia a la llimona, n f
ca al·lèrgia a la llima, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al fruit de la llimonera (Citrus limon), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al fruit del llimoner (Citrus limon), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al llimó, n f sin. compl.
es alergia al limón (Citrus limon), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 83151000135108

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós llis, n m
ca anfós bord, n m sin. compl.
ca mero ratllat, n m sin. compl.
ca nero ratllat, n m sin. compl.
ca abadeco, n m var. ling.
ca abadeco ratllat, n m var. ling.
ca anrós bord, n m var. ling.
nc Epinephelus costae
nc Epinephelus alexandrinus var. ling.
nc Serranus alexandrinus var. ling.
es falso abadejo
es jabalí
fr badèche rouge
fr mérou badèche
en golden grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- abadeco ratllat (FAUNAICT): Tarragona

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós llis, n m
ca anfós bord, n m sin. compl.
ca mero ratllat, n m sin. compl.
ca nero ratllat, n m sin. compl.
ca abadeco, n m var. ling.
ca abadeco ratllat, n m var. ling.
ca anrós bord, n m var. ling.
nc Epinephelus costae
nc Epinephelus alexandrinus var. ling.
nc Serranus alexandrinus var. ling.
es falso abadejo
es jabalí
fr badèche rouge
fr mérou badèche
en golden grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- abadeco ratllat (FAUNAICT): Tarragona

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blauet, n m
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca capblau, n m sin. compl.
ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
ca estel, n m sin. compl.
ca angelet, n m alt. sin.
ca angelina, n f alt. sin.
ca blauets, n m pl alt. sin.
ca blaus, n m pl alt. sin.
ca blavet, n m alt. sin.
ca blavets, n m pl alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca caps blaus, n m pl alt. sin.
ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
ca clavellina de moro, n f alt. sin.
ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
ca escombra, n f alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca flor de blat, n f alt. sin.
ca granera, n f alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca llum, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca xarampió, n m alt. sin.
ca xarampions, n m pl alt. sin.
ca aujalets, n m pl var. ling.
ca cap-blau, n m var. ling.
ca xarrampió, n m var. ling.
nc Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blauet, n m
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca capblau, n m sin. compl.
ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
ca estel, n m sin. compl.
ca angelet, n m alt. sin.
ca angelina, n f alt. sin.
ca blauets, n m pl alt. sin.
ca blaus, n m pl alt. sin.
ca blavet, n m alt. sin.
ca blavets, n m pl alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca caps blaus, n m pl alt. sin.
ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
ca clavellina de moro, n f alt. sin.
ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
ca escombra, n f alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca flor de blat, n f alt. sin.
ca granera, n f alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca llum, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca xarampió, n m alt. sin.
ca xarampions, n m pl alt. sin.
ca aujalets, n m pl var. ling.
ca cap-blau, n m var. ling.
ca xarrampió, n m var. ling.
nc Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bonítol llis, n m
nc Orcynopsis unicolor
es tasarte
fr palomète
fr palomette
it palamita bianca
en plain bonito
de ungestreifte Pelamide

<Peixos > Escòmbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bonítol llis, n m
nc Orcynopsis unicolor
es tasarte
fr palomète
fr palomette
it palamita bianca
en plain bonito
de ungestreifte Pelamide

<Peixos > Escòmbrids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "llim" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Nota

Nota