Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llista" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agram, n m
- ca agropir campestre, n m alt. sin.
- ca embriaga, n f alt. sin.
- ca gram, n m alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llastó, n m var. ling.
- nc Elymus pungens (Pers.) Melderis
- nc Agropyrum pungens (Pers.) Roem. et Schult. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agram, n m
- ca agropir campestre, n m alt. sin.
- ca embriaga, n f alt. sin.
- ca gram, n m alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llastó, n m var. ling.
- nc Elymus pungens (Pers.) Melderis
- nc Agropyrum pungens (Pers.) Roem. et Schult. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca alba, n f alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca alga blanca, n f alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal alt, n m alt. sin.
- ca fenal de bou, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
- ca fenassa, n f alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llistons, n m pl alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca albelage, n m var. ling.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca almelage, n m var. ling.
- ca almelatge, n m var. ling.
- ca almel·lage, n m var. ling.
- ca almel·latge, n m var. ling.
- ca almetlage, n m var. ling.
- ca ametlatge, n m var. ling.
- ca ammetlatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca auvellatge, n m var. ling.
- ca balatge, n m var. ling.
- ca belage, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca beratge, n m var. ling.
- ca elbelatge, n m var. ling.
- ca esbalatge, n m var. ling.
- ca fanals, n m pl var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- ca melage, n m var. ling.
- ca mel·latge, n m var. ling.
- ca metlatge, n m var. ling.
- ca obatge, n m var. ling.
- ca obellatge, n m var. ling.
- ca ovellatge, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
- nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
- nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca alba, n f alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca alga blanca, n f alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal alt, n m alt. sin.
- ca fenal de bou, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
- ca fenassa, n f alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llistons, n m pl alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca albelage, n m var. ling.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca almelage, n m var. ling.
- ca almelatge, n m var. ling.
- ca almel·lage, n m var. ling.
- ca almel·latge, n m var. ling.
- ca almetlage, n m var. ling.
- ca ametlatge, n m var. ling.
- ca ammetlatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca auvellatge, n m var. ling.
- ca balatge, n m var. ling.
- ca belage, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca beratge, n m var. ling.
- ca elbelatge, n m var. ling.
- ca esbalatge, n m var. ling.
- ca fanals, n m pl var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- ca melage, n m var. ling.
- ca mel·latge, n m var. ling.
- ca metlatge, n m var. ling.
- ca obatge, n m var. ling.
- ca obellatge, n m var. ling.
- ca ovellatge, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
- nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
- nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca auró, n m
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca festuca, n f alt. sin.
- ca festuca ovina, n f alt. sin.
- ca gespet, n m alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca segaliva, n f alt. sin.
- ca aurú, n m var. ling.
- ca llispet, n m var. ling.
- ca xispet, n m var. ling.
- nc Festuca ovina L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca auró, n m
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca festuca, n f alt. sin.
- ca festuca ovina, n f alt. sin.
- ca gespet, n m alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca segaliva, n f alt. sin.
- ca aurú, n m var. ling.
- ca llispet, n m var. ling.
- ca xispet, n m var. ling.
- nc Festuca ovina L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca auró, n m
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca festuca de pedrusca, n f alt. sin.
- ca festuca glacial, n f alt. sin.
- ca gespet, n m alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca segaliva, n f alt. sin.
- ca aurú, n m var. ling.
- ca llispet, n m var. ling.
- ca xispet, n m var. ling.
- nc Festuca glacialis Miégev.
- nc Festuca ovina L. subsp. frigida Hack. var. glacialis Hack. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca auró, n m
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca festuca de pedrusca, n f alt. sin.
- ca festuca glacial, n f alt. sin.
- ca gespet, n m alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca segaliva, n f alt. sin.
- ca aurú, n m var. ling.
- ca llispet, n m var. ling.
- ca xispet, n m var. ling.
- nc Festuca glacialis Miégev.
- nc Festuca ovina L. subsp. frigida Hack. var. glacialis Hack. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacoreta ratllada, n f
- ca bonítol, n m sin. compl.
- ca bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
- ca bonítol ratllat, n m sin. compl.
- ca llistat, n m sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca bonito, n m var. ling.
- ca bonitol, n m var. ling.
- ca bonyítol listado, n m var. ling.
- nc Katauwonus pelamis
- nc Euthynnus (Katsuwonus) pelamis var. ling.
- nc Euthynnus pelamis var. ling.
- nc Katsuwonus pelamis var. ling.
- nc Katsuwonus pelamys var. ling.
- nc Scomber Pelamis var. ling.
- nc Thynnus pelamys var. ling.
- nc Tynnus pelamys var. ling.
- es bonito
- es listado
- fr bonite à ventre rayé
- en skipjack tuna
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacoreta ratllada, n f
- ca bonítol, n m sin. compl.
- ca bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
- ca bonítol ratllat, n m sin. compl.
- ca llistat, n m sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca bonito, n m var. ling.
- ca bonitol, n m var. ling.
- ca bonyítol listado, n m var. ling.
- nc Katauwonus pelamis
- nc Euthynnus (Katsuwonus) pelamis var. ling.
- nc Euthynnus pelamis var. ling.
- nc Katsuwonus pelamis var. ling.
- nc Katsuwonus pelamys var. ling.
- nc Scomber Pelamis var. ling.
- nc Thynnus pelamys var. ling.
- nc Tynnus pelamys var. ling.
- es bonito
- es listado
- fr bonite à ventre rayé
- en skipjack tuna
<Peixos > Escòmbrids>