Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llit" dins totes les àrees temàtiques

elit elit

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  elit, n f
  • es  elite, n f
  • es  élite, n f
  • en  elite, n

<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials>

Definició
Col·lectiu minoritari d'individus influents en un sector social determinat que solen gaudir de privilegis no comuns a la majoria de la població.

Nota

  • L'aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder. Però també hi ha elits integrades per persones que, sense poder polític, destaquen per la seva competència en el camp industrial, comercial, intel·lectual o artístic.
escletxa escletxa

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escletxa, n f
  • es  rendija
  • en  slit

<Química > Química analítica>

Definició
Obertura que limita l'amplada geomètrica d'un feix de llum espectral a través de la qual entra o emergeix la radiació procedent d'un instrument òptic.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escletxa, n f
  • es  grieta, n f
  • es  rendija, n f
  • fr  craquelure, n f
  • fr  fente, n f
  • en  crack, n
  • en  slit, n
  • de  Riβ, n m
  • de  Spalt, n m
  • de  Versprödung, n f

<Enginyeria>

fang fang

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  fang, n m
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • ca  peloide, n m sin. compl.
  • es  barro, n m
  • es  lodo, n m
  • es  peloide, n m
  • en  mud
  • en  peloid

<Fisioteràpia > Terapèutica i prevenció > Tècniques>

Definició
Compost heterogeni format per llim, argila, aigua i diversos minerals, utilitzat en tractaments tòpics amb finalitats terapèutiques o cosmètiques.
fang fang

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  fang, n m
  • ca  fangs, n m pl
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • ca  llots, n m pl sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • fr  boue
  • en  sludge

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >, <Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició
Residu de consistència pastosa, més o menys carregat d'aigua, que prové de la depuració de les aigües usades, de la descomposició, in situ, de la vegetació, o d'un tractament industrial.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  fang, n m
  • ca  fangs, n m pl
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • ca  llots, n m pl sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • fr  boue
  • en  sludge

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >, <Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició
Residu de consistència pastosa, més o menys carregat d'aigua, que prové de la depuració de les aigües usades, de la descomposició, in situ, de la vegetació, o d'un tractament industrial.
fang fang

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  fang, n m
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • en  sludge

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Mescla de matèria sòlida i aigua que té l'origen en qualsevol subproducte diferent de l'aigua produïda durant el tractament d'aquesta.
fang fang

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  fang, n m
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • en  sludge

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Aglomeració de microorganismes que creixen per floculació als reactors biològics utilitzats per al tractament d'aigües residuals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lli, n m
  • ca  llinet, n m sin. compl.
  • ca  llinosa (llavor), n f sin. compl.
  • ca  bri, n m alt. sin.
  • ca  gra de lli (llavor), n m alt. sin.
  • ca  herba feridora, n f alt. sin.
  • ca  lli cultivat, n m alt. sin.
  • ca  lli ver, n m alt. sin.
  • ca  llinassa, n f alt. sin.
  • ca  llinassa (llavor), n f alt. sin.
  • ca  llinera, n f alt. sin.
  • ca  llinós, n m alt. sin.
  • ca  llinós (llavor), n m alt. sin.
  • ca  llinosa, n f alt. sin.
  • ca  puça, n f alt. sin.
  • ca  linós, n m var. ling.
  • ca  llin, n m var. ling.
  • nc  Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum

<Botànica > linàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lli, n m
  • ca  llinet, n m sin. compl.
  • ca  llinosa (llavor), n f sin. compl.
  • ca  bri, n m alt. sin.
  • ca  gra de lli (llavor), n m alt. sin.
  • ca  herba feridora, n f alt. sin.
  • ca  lli cultivat, n m alt. sin.
  • ca  lli ver, n m alt. sin.
  • ca  llinassa, n f alt. sin.
  • ca  llinassa (llavor), n f alt. sin.
  • ca  llinera, n f alt. sin.
  • ca  llinós, n m alt. sin.
  • ca  llinós (llavor), n m alt. sin.
  • ca  llinosa, n f alt. sin.
  • ca  puça, n f alt. sin.
  • ca  linós, n m var. ling.
  • ca  llin, n m var. ling.
  • nc  Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum

<Botànica > linàcies>