Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llorejar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afrontar, v intr
  • ca  confinar, v intr sin. compl.
  • ca  confrontar, v intr sin. compl.
  • ca  ésser contigu sin. compl.
  • ca  estar tocant sin. compl.
  • ca  fer partió sin. compl.
  • ca  fregar, v intr sin. compl.
  • ca  ser contigu sin. compl.
  • ca  vorejar, v tr sin. compl.
  • es  colindar
  • es  lindar
  • es  rayar

<Dret públic>

Definició
Un territori, una heretat o un camp, ser contigus a un altre.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.

    Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.

    Ex.: Espanya confronta amb Portugal.

    Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.

    Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.

    Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.

    Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran.
  • [Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]
aigua de llorer-cirer aigua de llorer-cirer

<.FITXA MODIFICADA>, <Pneumologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aigua de llorer-cirer, n f
  • ca  aigua de llorer reial, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Pneumologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>

Definició
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.

Nota

  • Els principis actius de l'aigua de llorer-cirer són l'àcid cianhídric i l'aldehid benzoic. És metzinosa i fou emprada a petites dosis com a calmant de la tos.
al·lèrgia al llorer (Laurus nobilis) al·lèrgia al llorer (Laurus nobilis)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al llorer (Laurus nobilis), n f
  • ca  al·lèrgia al llor (Laurus nobilis), n f sin. compl.
  • es  alergia a laurel (Laurus nobilis), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 103401000135105
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  oleandre, n m sin. compl.
  • ca  roser reial, n m sin. compl.
  • ca  adelfa, n f alt. sin.
  • ca  baladrera, n f alt. sin.
  • ca  baladres, n m pl alt. sin.
  • ca  ballestera, n f alt. sin.
  • ca  diva, n f alt. sin.
  • ca  fals roser, n m alt. sin.
  • ca  glòria rosa, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer reial, n m alt. sin.
  • ca  llorer rosa, n m alt. sin.
  • ca  peu de llop, n m alt. sin.
  • ca  rosa reial, n f alt. sin.
  • ca  roser llorer, n m alt. sin.
  • ca  rosers, n m pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  sividilla, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  adelfo, n m var. ling.
  • ca  albaladre, n m var. ling.
  • ca  balandre, n m var. ling.
  • ca  biladre, n m var. ling.
  • ca  bira, n f var. ling.
  • ca  biva, n f var. ling.
  • ca  llorer ral, n m var. ling.
  • ca  llorer real, n m var. ling.
  • ca  roser-llorer, n m var. ling.
  • ca  sanet, n m var. ling.
  • nc  Nerium oleander L.

<Botànica > apocinàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besneula, n f
  • ca  brusc major, n m alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espines de Santa Rita, n f pl alt. sin.
  • ca  galzeran, n m alt. sin.
  • ca  galzeran de jardí, n m alt. sin.
  • ca  galzeran major, n m alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  llorer alexandrí, n m alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  herba de la disipetla, n f var. ling.
  • ca  herba de la disipula, n f var. ling.
  • ca  herba de la dissipel·la, n f var. ling.
  • ca  herba de la dissípula, n f var. ling.
  • nc  Ruscus hypoglossum L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • SALLENT recull les denominacions besneula i llorer alexandrí per a Ruscus. Interpretem que correspon probablement a R. hypoglossum, que en jardineria ha estat confós amb R. hypophyllum.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cameneri, n m
  • ca  epilobi, n m alt. sin.
  • ca  epilobi angustifoli, n m alt. sin.
  • ca  epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
  • nc  Epilobium angustifolium L.
  • nc  Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
  • nc  Epilobium spicatum Lam. var. ling.

<Botànica > onagràcies>

carpaccio de salmó i gambes amb perfum de llorer carpaccio de salmó i gambes amb perfum de llorer

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  carpaccio de salmó i gambes amb perfum de llorer
  • es  carpaccio de salmón y gambas al perfume de laurel
  • fr  carpaccio de saumon et de crevettes roses parfumé au lauriel
  • it  carpaccio di salmone e gamberi aromatizzato all'alloro
  • en  salmon and shrimps carpaccio perfumed with laurel
  • de  Carpaccio von Lachs und Garnelen mit Lorbeerparfum

<Plats a la carta. Peix i marisc>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corejar, v tr

<Música>

Definició
Cantar quelcom en cor.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corejar, v tr

<Música>

Definició
Acompanyar amb un cor una peça de música.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  corejar, v tr
  • es  corear
  • en  sing together, to

<Música>

Definició
Acompanyar (una composició musical) amb cors.