Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llorenç" dins totes les àrees temàtiques

aigua de llorer-cirer aigua de llorer-cirer

<.FITXA MODIFICADA>, <Pneumologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aigua de llorer-cirer, n f
  • ca  aigua de llorer reial, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Pneumologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>

Definició
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.

Nota

  • Els principis actius de l'aigua de llorer-cirer són l'àcid cianhídric i l'aldehid benzoic. És metzinosa i fou emprada a petites dosis com a calmant de la tos.
al·lèrgia al llorer (Laurus nobilis) al·lèrgia al llorer (Laurus nobilis)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al llorer (Laurus nobilis), n f
  • ca  al·lèrgia al llor (Laurus nobilis), n f sin. compl.
  • es  alergia a laurel (Laurus nobilis), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 103401000135105
api d'en Bermejo api d'en Bermejo

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  api d'en Bermejo, n m
  • nc  Apium bermejoi L. Llorens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

api d'en Bermejo api d'en Bermejo

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  api d'en Bermejo, n m
  • nc  Apium bermejoi L. Llorens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

armadillo pelut cridaner armadillo pelut cridaner

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  armadillo pelut cridaner, n m
  • es  piche llorón, n m
  • fr  petit tatou, n m
  • en  screaming hairy armadillo, n
  • de  Weißhaar-Gürteltier, n n
  • nc  Chaetophractus vellerosus

<Mamífers > Cingulats > Clamifòrids>

armadillo pelut cridaner armadillo pelut cridaner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  armadillo pelut cridaner, n m
  • es  piche llorón, n m
  • fr  petit tatou, n m
  • en  screaming hairy armadillo, n
  • de  Weißhaar-Gürteltier, n n
  • nc  Chaetophractus vellerosus

<Mamífers > Cingulats > Clamifòrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  oleandre, n m sin. compl.
  • ca  roser reial, n m sin. compl.
  • ca  adelfa, n f alt. sin.
  • ca  baladrera, n f alt. sin.
  • ca  baladres, n m pl alt. sin.
  • ca  ballestera, n f alt. sin.
  • ca  diva, n f alt. sin.
  • ca  fals roser, n m alt. sin.
  • ca  glòria rosa, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer reial, n m alt. sin.
  • ca  llorer rosa, n m alt. sin.
  • ca  peu de llop, n m alt. sin.
  • ca  rosa reial, n f alt. sin.
  • ca  roser llorer, n m alt. sin.
  • ca  rosers, n m pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  sividilla, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  adelfo, n m var. ling.
  • ca  albaladre, n m var. ling.
  • ca  balandre, n m var. ling.
  • ca  biladre, n m var. ling.
  • ca  bira, n f var. ling.
  • ca  biva, n f var. ling.
  • ca  llorer ral, n m var. ling.
  • ca  llorer real, n m var. ling.
  • ca  roser-llorer, n m var. ling.
  • ca  sanet, n m var. ling.
  • nc  Nerium oleander L.

<Botànica > apocinàcies>

baladre baladre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  oleandre, n m sin. compl.
  • ca  roser reial, n m sin. compl.
  • ca  adelfa, n f alt. sin.
  • ca  baladrera, n f alt. sin.
  • ca  baladres, n m pl alt. sin.
  • ca  ballestera, n f alt. sin.
  • ca  diva, n f alt. sin.
  • ca  fals roser, n m alt. sin.
  • ca  glòria rosa, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer reial, n m alt. sin.
  • ca  llorer rosa, n m alt. sin.
  • ca  peu de llop, n m alt. sin.
  • ca  rosa reial, n f alt. sin.
  • ca  roser llorer, n m alt. sin.
  • ca  rosers, n m pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  sividilla, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  adelfo, n m var. ling.
  • ca  albaladre, n m var. ling.
  • ca  balandre, n m var. ling.
  • ca  biladre, n m var. ling.
  • ca  bira, n f var. ling.
  • ca  biva, n f var. ling.
  • ca  llorer ral, n m var. ling.
  • ca  llorer real, n m var. ling.
  • ca  roser-llorer, n m var. ling.
  • ca  sanet, n m var. ling.
  • nc  Nerium oleander L.

<Botànica > apocinàcies>

besneula besneula

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besneula, n f
  • ca  brusc major, n m alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espines de Santa Rita, n f pl alt. sin.
  • ca  galzeran, n m alt. sin.
  • ca  galzeran de jardí, n m alt. sin.
  • ca  galzeran major, n m alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  llorer alexandrí, n m alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  herba de la disipetla, n f var. ling.
  • ca  herba de la disipula, n f var. ling.
  • ca  herba de la dissipel·la, n f var. ling.
  • ca  herba de la dissípula, n f var. ling.
  • nc  Ruscus hypoglossum L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • SALLENT recull les denominacions besneula i llorer alexandrí per a Ruscus. Interpretem que correspon probablement a R. hypoglossum, que en jardineria ha estat confós amb R. hypophyllum.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besneula, n f
  • ca  brusc major, n m alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espines de Santa Rita, n f pl alt. sin.
  • ca  galzeran, n m alt. sin.
  • ca  galzeran de jardí, n m alt. sin.
  • ca  galzeran major, n m alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  llorer alexandrí, n m alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  herba de la disipetla, n f var. ling.
  • ca  herba de la disipula, n f var. ling.
  • ca  herba de la dissipel·la, n f var. ling.
  • ca  herba de la dissípula, n f var. ling.
  • nc  Ruscus hypoglossum L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • SALLENT recull les denominacions besneula i llorer alexandrí per a Ruscus. Interpretem que correspon probablement a R. hypoglossum, que en jardineria ha estat confós amb R. hypophyllum.