Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llucia" dins totes les àrees temàtiques

biscutel·la biscutel·la

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  biscutel·la, n f
  • ca  herba de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • nc  Biscutella L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canonges, n m pl
  • ca  erísim, n m alt. sin.
  • ca  erisimó, n m alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Albert, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantaires, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantors, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  sisimbri, n m alt. sin.
  • ca  sisimbri oficinal, n m alt. sin.
  • ca  te de canonge, n m alt. sin.
  • ca  te de canonges, n m alt. sin.
  • ca  erissim, n m var. ling.
  • ca  eríssim, n m var. ling.
  • ca  herbiana, n f var. ling.
  • nc  Sisymbrium officinale (L.) Scop.
  • nc  Erysimum officinale L. sin. compl.
  • nc  Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

cirerer de Santa Llúcia cirerer de Santa Llúcia

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m
  • ca  cirerer de guineu, n m sin. compl.
  • es  cerecino, n m
  • es  cerezo de Santa Lucía, n m
  • fr  cerisier de Sainte Lucie, n m
  • en  rock cherry, n
  • en  St. Lucie cherry, n
  • nc  Prunus mahaleb

<Enginyeria forestal>

sempreviva borda sempreviva borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  ramell, n m sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja de l'era, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  botja fematera, n f alt. sin.
  • ca  botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roca, n f alt. sin.
  • ca  camamil·ló, n m alt. sin.
  • ca  capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  cassanella, n f alt. sin.
  • ca  flor de Corpus, n f alt. sin.
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  flor de Tots Sants, n f alt. sin.
  • ca  flor viva, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  herba capsotera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la capça groga, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  herba del Corpus, n f alt. sin.
  • ca  herba fematera, n f alt. sin.
  • ca  herba florida tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  maçanella de penyal, n f alt. sin.
  • ca  maçanelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  perpètua, n f alt. sin.
  • ca  perpètua borda, n f alt. sin.
  • ca  perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • ca  perpètues bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  perpetuïna, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  ramell de tot l'any, n m alt. sin.
  • ca  salpassa, n f alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  sempreviure, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva boscana, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de camp, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de mont, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
  • ca  viveta, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  botja femetera, n f var. ling.
  • ca  caçanella, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  escaçanella, n f var. ling.
  • ca  herba capçotera, n f var. ling.
  • ca  herba de la capsa groga, n f var. ling.
  • ca  herba femetera, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  jocaperdius, n m/f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla amarga, n f var. ling.
  • ca  mançanilla bastarda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borde, n f var. ling.
  • ca  mançanilla de muntanya, n f var. ling.
  • ca  mançanilla de pastor, n f var. ling.
  • ca  mançanilla fina, n f var. ling.
  • ca  mançanilla gorda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • ca  mançanilleta, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • ca  mansanilla borda, n f var. ling.
  • ca  siemprevive, n f var. ling.
  • nc  Helichrysum stoechas (L.) Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
sempreviva borda sempreviva borda

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  flor de Corpus, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla borda, n f sin. compl.
  • nc  Helichrysum stoechas

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica de la família de les compostes, de fulla persistent, que es fa en tot tipus de sols i, especialment, en els sorrals marítims de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, estimulen la diüresi. També han estat emprades amb pretensions colagogues i contra les afeccions de les vies respiratòries. També és anomenada botja.
sempreviva borda sempreviva borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  ramell, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja fematera, n f alt. sin.
  • ca  cassanella, n f alt. sin.
  • ca  fematera, n f alt. sin.
  • ca  flor de Corpus, n f alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  mançanella borda, n f alt. sin.
  • ca  perpètua borda, n f alt. sin.
  • ca  perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  ramell de tot l'any, n m alt. sin.
  • ca  sempreviva de camp, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva itàlica, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  caçanella, n f var. ling.
  • ca  escaçanella, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla del bosc, n f var. ling.
  • nc  Helichrysum italicum (Roth) G. Don in Loudon
  • nc  Helichrysum angustifolium (Lam.) DC. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tàrrec, n m
  • ca  berbena, n f alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  cresta de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Llúcia, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal d'ulls, n f alt. sin.
  • ca  herba esquellera, n f alt. sin.
  • ca  rosa de Santa Anna, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de cresta, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec comú, n m alt. sin.
  • ca  tàrrecs, n m pl alt. sin.
  • ca  tàrrega, n f alt. sin.
  • ca  tarró, n m alt. sin.
  • ca  tarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  càrrec, n m var. ling.
  • ca  herba de Santa Lucía, n f var. ling.
  • ca  tarec, n m var. ling.
  • ca  targa, n f var. ling.
  • ca  terra, n f var. ling.
  • ca  tèrrec, n m var. ling.
  • ca  terri, n m var. ling.
  • ca  tèrric, n m var. ling.
  • ca  verbena, n f var. ling.
  • nc  Salvia verbenaca L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>