Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llucia" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Bioquímica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2009. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149367_2580_41722_bioquimica.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carbohidrat, n m
- ca glícid, n m
- ca glúcid, n m
- ca hidrat de carboni, n m
- es glúcido, n m
- es hidrato de carbono, n m
- es sacárido, n m
- en carbohydrate, n
- en saccharide, n
<Ciències de la vida > Bioquímica>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca carpaccio d'isard amb encenalls de foie-gras i pluja de pinyons
- es carpaccio de rebeco con virutas de foie gras y lluvia de piñones
- fr carpaccio d'isard aux copeaux de foie gras et à la pluie de pignons
- it carpaccio di camoscio con scaglie di foie gras e pioggia di pinoli
- en chamois carpaccio with foie gras shavings and pine nuts rain
- de Gämsencarpaccio mit Foie-Gras-Streifen und Pinienkernregen
<Plats a la carta. Carn>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyola, n f
- ca jonça, n f alt. sin.
- ca jonça d'olor, n f alt. sin.
- ca jonça de cordellar, n f alt. sin.
- ca jónçara, n f alt. sin.
- ca junça, n f alt. sin.
- ca junça de cordellar, n f alt. sin.
- ca junça de torrent, n f alt. sin.
- ca junça llarga, n f alt. sin.
- ca serrana, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca serreta, n f alt. sin.
- ca serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca xufla borda, n f alt. sin.
- ca junsa de cordellar, n f var. ling.
- ca junsa llarga, n f var. ling.
- ca llunça, n f var. ling.
- nc Cyperus longus L.
<Botànica > ciperàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyola, n f
- ca jonça, n f alt. sin.
- ca jonça d'olor, n f alt. sin.
- ca jonça de cordellar, n f alt. sin.
- ca jónçara, n f alt. sin.
- ca junça, n f alt. sin.
- ca junça de cordellar, n f alt. sin.
- ca junça de torrent, n f alt. sin.
- ca junça llarga, n f alt. sin.
- ca serrana, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca serreta, n f alt. sin.
- ca serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca xufla borda, n f alt. sin.
- ca junsa de cordellar, n f var. ling.
- ca junsa llarga, n f var. ling.
- ca llunça, n f var. ling.
- nc Cyperus longus L.
<Botànica > ciperàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí amazília d'Hondures, n m
- es amazilia hondureña
- fr ariane de Lucy
- en Honduran emerald
- de Hondurasamazilie
- nc Amazilia luciae
- nc Polyerata luciae alt. sin.
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí amazília d'Hondures, n m
- es amazilia hondureña
- fr ariane de Lucy
- en Honduran emerald
- de Hondurasamazilie
- nc Amazilia luciae
- nc Polyerata luciae alt. sin.
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí d'Alice, n m
- es colibrí de Alicia
- fr colibri d'Alice
- en purple-backed sunbeam
- de Weißbrust-Andenkolibri
- nc Aglaeactis aliciae
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
Nota
- El nom específic d'Alice fa referència a Anita Alice Mathilde Robinson, nascuda el 1860 i muller del coronel Wirt Robinson, explorador nord-americà i col·leccionista.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí d'Alice, n m
- es colibrí de Alicia
- fr colibri d'Alice
- en purple-backed sunbeam
- de Weißbrust-Andenkolibri
- nc Aglaeactis aliciae
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
Nota
- El nom específic d'Alice fa referència a Anita Alice Mathilde Robinson, nascuda el 1860 i muller del coronel Wirt Robinson, explorador nord-americà i col·leccionista.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca colibrí d'Alice, n m
- es colibrí de Alicia, n m
- fr colibri d'Alice, n m
- en purple-backed sunbeam, n
- de Weißbrust-Andenkolibri, n m
- nc Aglaeactis aliciae
<Zoologia > Ocells>
Definició
Nota
- El nom específic d'Alice fa referència a Anita Alice Mathilde Robinson (nascuda el 1860), muller del coronel Wirt Robinson, explorador nord-americà i col·leccionista.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí safir cuadaurat, n m
- es zafiro de Elicia
- fr saphir d'Elicia
- en blue-throated goldentail
- de Goldschwanz-Saphirkolibri
- nc Chlorestes eliciae
- nc Hylocharis eliciae alt. sin.
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
