Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llumeneta" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyafel, n f
  • ca  fenollosa lluent, n f alt. sin.
  • ca  guillónia, n f alt. sin.
  • ca  fenollossa lluenta, n f var. ling.
  • nc  Guillonea scabra (Cav.) Coss.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

cascada lluminosa cascada lluminosa

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cascada lluminosa, n f
  • es  cascada luminosa

<Construcció > Obres públiques>

cascada lluminosa cascada lluminosa

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  cascada lluminosa, n f
  • es  cascada luminosa

<Trànsit > Via > Senyalització > Abalisament>

Definició
Balisa lluminosa que consisteix en un seguit de pals no gaire alts a sobre dels quals hi ha un llum groc, fix o intermitent.
con lluminós con lluminós

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  con lluminós, n m
  • ca  con de Politzer, n m sin. compl.
  • ca  con lluminós de Wilde, n m sin. compl.
  • ca  piràmide lluminosa, n f sin. compl.
  • ca  triangle de Wilde, n m sin. compl.
  • ca  triangle lluminós de Politzer, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Zona triangular de la membrana timpànica, a la seva meitat inferior, on hom pot observar un reflex lluminós durant l'otoscòpia.
contaminació lluminosa contaminació lluminosa

<Dret ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contaminació lluminosa, n f
  • ca  contaminació lumínica, n f sin. compl.
  • es  contaminación lumínica

<Dret ambiental>

Definició
Contaminació originada per la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial, que causa un augment del fons de brillantor del cel nocturn.

Nota

  • Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
  • El Decret 82/2005, del 3 de maig, que aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat públic per a la protecció del medi nocturn, en l'article 4.1.a, defineix la contaminació lluminosa com l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en la qual s'ha instal·lat l'enllumenat. El Reglament té la finalitat de regular la implantació de sistemes d'il·luminació per tal de protegir el medi ambient durant la nit, mantenir tant com sigui possible la claredat natural del cel, evitar la contaminació lluminosa i prevenir-ne els efectes nocius sobre els espais naturals i l'entorn urbà, i, globalment, vol millorar l'eficiència del procés per tal que hi hagi estalvi d'energia i de recursos naturals.
    Segons l'article 4.2 del citat Reglament, la contaminació lluminosa es caracteritza per l'augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial. Aquest augment de llum artificial pertorba i altera les propietats del medi receptor i posa en perill la visió del cel nocturn i l'equilibri i la funció dels ecosistemes.
    D'acord amb el que estableix l'article 5 de la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn, Catalunya es divideix en quatre zones segons el grau de protecció respecte de la contaminació lluminosa.
    1. ZONES E1. Corresponen a les àrees coincidents amb els espais d'interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa Natura 2000. Són les zones més protegides de la contaminació lluminosa.
    2. ZONES E2. Corresponen a sòl no urbanitzable fora d'un espai d'interès natural, d'una àrea de protecció especial o d'una àrea de la Xarxa Natura 2000.
    3. ZONES E3. Són les àrees que la planificació urbanística qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.
    4. ZONES E4. Són àrees en sòl urbà d'ús nocturn intensiu en activitats comercials, industrials o de serveis i, també, vials urbans principals.
    L'ajuntament de cada municipi s'encarrega d'establir quines són aquestes zones, i ha de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que l'ha d'aprovar. Una zona qualificada com a E4 mai no pot ser a menys de dos quilòmetres d'una zona E1.
    Els ajuntaments poden modificar el tipus de zona de protecció de la contaminació lluminosa que s'assigna a llur terme municipal, sempre que això no comporti una disminució del nivell de protecció atorgada pel Reglament.
    L'article 12 del Reglament estableix que els ajuntaments han de formular un pla municipal d'adequació de la il·luminació exterior existent a llur municipi d'acord amb les prescripcions de la Llei 6/2001 i del mateix Reglament. El pla ha de concretar el programa d'actuacions per a l'adaptació de l'enllumenat públic i les accions per a promoure l'adequació de la il·luminació exterior de titularitat privada. El pla també ha de contenir l'anàlisi de la il·luminació exterior de cadascuna de les zones de protecció de la contaminació lluminosa del municipi, les actuacions prioritàries i el calendari d'execució de l'adaptació, segons la incidència de la contaminació lluminosa al medi ambient.
    L'Oficina per a la Protecció de la Contaminació Lluminosa ha d'assessorar i ha de col·laborar amb els ajuntaments per a redactar el pla municipal d'adequació de la il·luminació exterior. Aquesta oficina, que es crea com a àrea funcional, s'adscriu a la Direcció General de Qualitat Ambiental, que ha d'exercir les funcions establertes per l'article 14 del Reglament.
    En la legislació estatal, concretament en l'article 3.f de la Llei 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, es defineix la contaminació lluminosa com la resplendor lluminosa nocturna o la brillantor produïda per la difusió i la reflexió de la llum en els gasos, els aerosols i les partícules en suspensió a l'atmosfera, que altera les condicions naturals de les hores nocturnes i dificulta les observacions astronòmiques dels objectes celestes. Cal diferenciar entre la brillantor natural, atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l'atmosfera, de la resplendor lluminosa deguda a les fonts de llum instal·lades en l'enllumenat exterior.
    Es poden distingir tres tipus de contaminació lluminosa: la difusió cap al cel, l'enlluernament i la intrusió lluminosa. L'article 4.b de la Llei 6/2001 defineix la difusió cap al cel com la forma de contaminació lluminosa que consisteix en l'emissió de fluxos lluminosos que s'expandeixen cap al firmament. L'article 4.c de la Llei 6/2001 defineix l'enlluernament com la forma de contaminació lluminosa que consisteix en l'emissió de fluxos lluminosos que dificulten o impossibiliten la visió. L'article 4.d de la Llei 6/2001 defineix la intrusió lluminosa com la forma de contaminació lluminosa que consisteix en l'emissió de fluxos lluminosos que excedeixen de l'àrea on són útils per a l'activitat prevista i envaeixen zones en què no són necessaris i on poden provocar molèsties o perjudicis.
contaminació lumínica contaminació lumínica

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  contaminació lumínica, n f
  • ca  contaminació lluminosa, n f sin. compl.
  • es  contaminación lumínica
  • es  contaminación luminosa
  • fr  pollution lumineuse
  • en  light pollution

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Llum>

Definició
Augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial.

Nota

  • L'excés d'il·luminació artificial pot alterar les propietats del medi receptor, fins i tot quan aquest no n'és l'objecte directe.
contaminació lumínica contaminació lumínica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  contaminació lumínica, n f
  • ca  contaminació lluminosa, n f sin. compl.
  • es  contaminación lumínica
  • es  contaminación luminosa
  • fr  pollution lumineuse
  • en  light pollution

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Llum>

Definició
Augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial.

Nota

  • L'excés d'il·luminació artificial pot alterar les propietats del medi receptor, fins i tot quan aquest no n'és l'objecte directe.
dent de lleó dent de lleó

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  calceta, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  dents de lleó, n f pl alt. sin.
  • ca  enciamets, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de xicoira, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  lletissons petits, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de burro, n m alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  perdigons, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallit, n m alt. sin.
  • ca  queixal de vella, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira borda, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de burro, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de prat, n f alt. sin.
  • ca  xicoires, n f pl alt. sin.
  • ca  camaroja, n f var. ling.
  • ca  camarroja, n f var. ling.
  • ca  camoroja, n f var. ling.
  • ca  flor de xicoina, n f var. ling.
  • ca  llacsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  lletaïm, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  llicsó de burro, n m var. ling.
  • ca  llitsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  relotges, n m pl var. ling.
  • ca  sicoria, n f var. ling.
  • ca  xicoina, n f var. ling.
  • ca  xicoina de prat, n f var. ling.
  • ca  xicònia borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • ca  xicoria borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria borda, n f var. ling.
  • ca  xicoria de burro, n f var. ling.
  • nc  Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
  • nc  Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

dent de lleó dent de lleó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  calceta, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  dents de lleó, n f pl alt. sin.
  • ca  enciamets, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de xicoira, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  lletissons petits, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de burro, n m alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  perdigons, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallit, n m alt. sin.
  • ca  queixal de vella, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira borda, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de burro, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de prat, n f alt. sin.
  • ca  xicoires, n f pl alt. sin.
  • ca  camaroja, n f var. ling.
  • ca  camarroja, n f var. ling.
  • ca  camoroja, n f var. ling.
  • ca  flor de xicoina, n f var. ling.
  • ca  llacsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  lletaïm, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  llicsó de burro, n m var. ling.
  • ca  llitsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  relotges, n m pl var. ling.
  • ca  sicoria, n f var. ling.
  • ca  xicoina, n f var. ling.
  • ca  xicoina de prat, n f var. ling.
  • ca  xicònia borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • ca  xicoria borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria borda, n f var. ling.
  • ca  xicoria de burro, n f var. ling.
  • nc  Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
  • nc  Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

descàrrega lluminosa descàrrega lluminosa

<Física > Física d'altes energies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8

Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.

Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  descàrrega lluminosa, n f
  • es  descarga luminosa
  • en  glow discharge

<Acceleradors de partícules>