Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ll�pol" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • ca  cardaire, n m sin. compl.
  • ca  càvec, n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita blanca, n f sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada blanca, n f sin. compl.
  • ca  cardayre, n m var. ling.
  • ca  cavach, n m var. ling.
  • ca  llisól, n m var. ling.
  • ca  llisòl, n m var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Rostroraja alba
  • nc  Raia alba var. ling.
  • nc  Raia marginata var. ling.
  • nc  Raja alba var. ling.
  • nc  Raja marginata var. ling.
  • nc  Raja rostrata var. ling.
  • es  raya alba, n f
  • es  raya blanca, n f
  • es  raya bramante
  • fr  raie blanche
  • en  white skate

<Rajades i milanes > Raids>

blanca blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • ca  cardaire, n m sin. compl.
  • ca  càvec, n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita blanca, n f sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada blanca, n f sin. compl.
  • ca  cardayre, n m var. ling.
  • ca  cavach, n m var. ling.
  • ca  llisól, n m var. ling.
  • ca  llisòl, n m var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Rostroraja alba
  • nc  Raia alba var. ling.
  • nc  Raia marginata var. ling.
  • nc  Raja alba var. ling.
  • nc  Raja marginata var. ling.
  • nc  Raja rostrata var. ling.
  • es  raya alba, n f
  • es  raya blanca, n f
  • es  raya bramante
  • fr  raie blanche
  • en  white skate

<Rajades i milanes > Raids>

dit del mig dit del mig

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dit del mig, n m
  • ca  dit del cor, n m sin. compl.
  • ca  dit llarg, n m sin. compl.
  • ca  dit llépol, n m sin. compl.
  • ca  dit mitger, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Tercer dit de la mà o del peu.
falç de llúpol falç de llúpol

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  falç de llúpol, n f
  • ca  hopkapper [nl], n m sin. compl.
  • en  hopkapper, n

<Art i arquitectura>

Definició
Eina de forma variable, amb el mànec llarg emprada en la recol·lecció del llúpol.

Nota

  • Els circells de les flors de llúpol que s'hi queden entortolligats es tallen amb una fulla en forma d'essa que està soldada o cargolada perpendicularment a un extrem de l'eina acabat en forma de ganxo, que sobresurt de la fulla.
llépol de Gurney llépol de Gurney

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  llépol de Gurney, n m
  • es  mielero abejaruco de Gurney
  • fr  promérops de Gurney
  • en  Gurney's sugarbird
  • de  Natalhonigfresser
  • nc  Promerops gurneyi

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.109 Ocells > Passeriformes > Promeròpids>

Nota

  • El nom específic de Gurney fa referència a John Henry Gurney, Sr. (1819-1890), banquer, parlamentari i ornitòleg anglès, especialitzat en rapinyaires i membre fundador de la British Ornithologists' Union.
llépol de Gurney llépol de Gurney

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  llépol de Gurney, n m
  • es  mielero abejaruco de Gurney
  • fr  promérops de Gurney
  • en  Gurney's sugarbird
  • de  Natalhonigfresser
  • nc  Promerops gurneyi

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.109 Ocells > Passeriformes > Promeròpids>

Nota

  • El nom específic de Gurney fa referència a John Henry Gurney, Sr. (1819-1890), banquer, parlamentari i ornitòleg anglès, especialitzat en rapinyaires i membre fundador de la British Ornithologists' Union.
llépol del Cap llépol del Cap

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  llépol del Cap, n m
  • es  mielero abejaruco de El Cabo
  • fr  promérops du Cap
  • en  Cape sugarbird
  • de  Kaphonigfresser
  • nc  Promerops cafer

<36.109 Ocells > Passeriformes > Promeròpids>

llépol del Cap llépol del Cap

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  llépol del Cap, n m
  • es  mielero abejaruco de El Cabo
  • fr  promérops du Cap
  • en  Cape sugarbird
  • de  Kaphonigfresser
  • nc  Promerops cafer

<36.109 Ocells > Passeriformes > Promeròpids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llúpol, n m
  • ca  boca de llop, n f sin. compl.
  • ca  esparga, n f sin. compl.
  • ca  espàrgol, n m sin. compl.
  • ca  herba cervesera, n f sin. compl.
  • ca  cervesa, n f alt. sin.
  • ca  cervesera, n f alt. sin.
  • ca  cervesina, n f alt. sin.
  • ca  escanyapoll, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolla, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolles, n m alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espargolera, n f alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esquellerina, n f alt. sin.
  • ca  esquellerinc, n m alt. sin.
  • ca  flor de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  guilleuma, n f alt. sin.
  • ca  herba de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cervesa, n f alt. sin.
  • ca  llobet, n m alt. sin.
  • ca  llúpols, n m pl alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec de bou, n m alt. sin.
  • ca  tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
  • ca  vidalba, n f alt. sin.
  • ca  vidàrria, n f alt. sin.
  • ca  aspàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  cerreza, n f var. ling.
  • ca  cervera, n f var. ling.
  • ca  espàrec bort, n m var. ling.
  • ca  llubet, n m var. ling.
  • ca  lubet, n m var. ling.
  • ca  lubets, n m pl var. ling.
  • ca  pàrgols, n m pl var. ling.
  • ca  vidarría, n f var. ling.
  • ca  vidaula, n f var. ling.
  • ca  vidaules, n f pl var. ling.
  • ca  vidaures, n f pl var. ling.
  • nc  Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

llúpol llúpol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llúpol, n m
  • ca  boca de llop, n f sin. compl.
  • ca  esparga, n f sin. compl.
  • ca  espàrgol, n m sin. compl.
  • ca  herba cervesera, n f sin. compl.
  • ca  cervesa, n f alt. sin.
  • ca  cervesera, n f alt. sin.
  • ca  cervesina, n f alt. sin.
  • ca  escanyapoll, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolla, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolles, n m alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espargolera, n f alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esquellerina, n f alt. sin.
  • ca  esquellerinc, n m alt. sin.
  • ca  flor de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  guilleuma, n f alt. sin.
  • ca  herba de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cervesa, n f alt. sin.
  • ca  llobet, n m alt. sin.
  • ca  llúpols, n m pl alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec de bou, n m alt. sin.
  • ca  tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
  • ca  vidalba, n f alt. sin.
  • ca  vidàrria, n f alt. sin.
  • ca  aspàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  cerreza, n f var. ling.
  • ca  cervera, n f var. ling.
  • ca  espàrec bort, n m var. ling.
  • ca  llubet, n m var. ling.
  • ca  lubet, n m var. ling.
  • ca  lubets, n m pl var. ling.
  • ca  pàrgols, n m pl var. ling.
  • ca  vidarría, n f var. ling.
  • ca  vidaula, n f var. ling.
  • ca  vidaules, n f pl var. ling.
  • ca  vidaures, n f pl var. ling.
  • nc  Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>