Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "los" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra els drets dels treballadors, n m
- es delito contra los derechos de los trabajadores, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra els drets dels treballadors, n m
- es delito contra los derechos de los trabajadores
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El Codi penal (CP) del 1995 tipifica els delictes contra els drets dels treballadors en el títol XV del llibre II (art. 311 al 318 CP). Els delictes contra els drets dels treballadors poden fer referència a drets com ara les llibertats sindicals i la seguretat en el treball.
Una part de la doctrina considera que el bé jurídic protegit per aquests tipus no són els drets dels treballadors en si mateixos sinó l'existència d'un interès supraindividual per tal que es respectin. Això explicaria, d'una banda, que el consentiment dels treballadors a la lesió de llurs drets no tinguin rellevància penal, tal com sosté la jurisprudència respecte dels delictes dels articles 312 i 313 del CP. Segons aquesta jurisprudència, aquests preceptes «no protegeixen un bé jurídic individual renunciable pel subjecte passiu. [...] Els tipus penals dels articles 312 i 313 del CP estan referits a béns jurídics estatals, ja que llur finalitat és protegir les regulacions legals de la immigració i la mà d'obra» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 30.5.2003, ponent: Bacigalupo Zapater). D'altra banda, la dimensió col·lectiva del bé jurídic explica que quan el comportament de l'autor afecta els drets d'una pluralitat de treballadors, s'aprecia un sol delicte.
Pel que fa al concepte de treballador, l'article 1 de l'Estatut dels treballadors el defineix com tothom que voluntàriament presta serveis retribuïts per compte d'altri i dins l'àmbit d'una organització. Ara bé, quan en un cas es plantegi el dubte de si un subjecte ha de ser considerat treballador o ciutadà estranger, a l'efecte d'aplicar l'article 313 del CP o l'article 318 bis del CP, cal acudir al criteri proposat per la Circular 1/02 de la Fiscalia General de l'Estat, segons la qual per a poder considerar que un estranger és treballador n'hi ha prou de constatar que es tracta d'una persona que vol entrar al territori espanyol per trobar feina.
En primer lloc, l'article 311 del CP castiga amb pena de presó d'entre sis mesos i tres anys i multa d'entre sis i dotze mesos, per una banda, tothom qui, mitjançant un engany o un abús d'una situació de necessitat imposi als treballadors al seu servei condicions laborals o de Seguretat Social que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions legals, convenis col·lectius o contracte individual. Altrament, aquest precepte castiga amb la mateixa pena tothom qui, en cas de transmissió d'empresa, amb coneixement dels procediments descrits en l'apartat 1, mantinguin les condicions esmentades, que havent estat imposades per una altra persona. En cas que s'empri violència o intimidació, cal aplicar la pena superior en grau (art. 311.3 CP). Per a saber si les condicions laborals o de Seguretat Social suprimeixen o restringeixen els drets dels treballadors, cal remetre's a la normativa extrapenal, al conveni col·lectiu i al contracte. En aquest sentit, l'article 311 del CP presenta una estructura de llei penal en blanc. A més, és un delicte especial perquè el subjecte actiu ha de ser l'empresari. Es discuteix si l'article 311.3 del CP és un tipus autònom o si exigeix, a més, la concurrència dels elements dels apartats primer o segon, depenent del cas. Alguns autors entenen que es tracta d'un tipus autònom, basant-se en el tenor literal del precepte, mentre que altres sostenen la tesi contrària perquè consideren inadmissible que els casos en què sols hi concorrin violència o intimidació, sense engany o abús de situació de necessitat, no siguin subsumibles en aquest precepte.
En segon lloc, l'article 312 del CP castiga amb pena de presó de dos a cinc anys i multa d'entre sis i dotze mesos els comportaments següents: traficar de manera il·legal amb mà d'obra (art. 312.1 CP); reclutar persones o determinar que abandonin el seu lloc de treball oferint-los una ocupació o condicions de treball enganyoses o falses; i, a l'últim, donar feina a estrangers sense permís de treball en unes condicions que perjudiquen, suprimeixen o restringeixen els drets que tenen reconeguts per disposicions legals, convenis col·lectius o contracte individual (art. 312.2 CP). Tant per a saber quan el tràfic amb mà d'obra és il·legal com quins drets tenen reconeguts els treballadors, cal remetre's a la normativa extrapenal, de manera que també l'article 312 del CP és una llei penal en blanc.
El tipus de tràfic il·legal amb mà d'obra (art. 312.1 CP) consisteix a negociar il·legalment amb la situació de treballadors per compte aliè. El precepte planteja el problema que el comportament típic consisteix a infringir les normes sobre immigració laboral. En efecte, sembla que el precepte no respecta el requisit, establert per la Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 127/90, que les lleis penals en blanc han de contenir el nucli de la prohibició penal i no poden fer una remissió total a les normes extrapenals.
Per aquesta raó, la doctrina, a fi de salvar la constitucionalitat del precepte, fa una interpretació restrictiva segons la qual aquest tipus exigeix, a més de la infracció de les normes sobre immigració laboral, l'afectació material del bé jurídic protegit, que consisteix, segons alguns, en el dret d'accedir a un lloc de treball dels demandants de feina que no s'ha ocupat il·lícitament i en els drets dels treballadors víctimes del tràfic il·legal, que es veuen obligats a treballar en condicions inferiors a les legals. Respecte de la primera conducta tipificada en l'article 312.2 del CP, és a dir, reclutar persones o determinar que abandonin el seu lloc de treball oferint-los una ocupació o condicions de treball enganyoses o falses, cal dir que quan es comet aquesta infracció sotmetent els treballadors a condicions de treball il·legals, cal apreciar un concurs real entre el delicte de l'article 312.2, apartat 1, del CP i el delicte de l'article 311.1 del CP. Pel que fa a la segona conducta recollida en el tipus de l'article 312.2 del CP, es planteja el dubte de si es podria esgrimir, respecte del comportament de donar feina a súbdits estrangers, l'argument que «els immigrants il·legals no tenen dret al treball i no poden, per tant, ser víctimes de maquinacions o procediments que els perjudiquin en llurs drets laborals, perquè ja n'estan exclosos per llur condició d'il·legals». La jurisprudència ho rebutja obertament i afirma que «el precepte protegeix tota relació de serveis, abstracció que sorgeix del fet que el contracte sigui vàlid o nul i que el treballador estigui en situació legal o sigui un immigrant il·legal» (STS del 24.2.2005, ponent: Ramos Gancedo).
En el cas que l'ocupació que s'ofereix sigui la prostitució, la jurisprudència considera que hi concorre un delicte de l'article 312.2. del CP, encara que es tracti d'un negoci amb causa il·lícita i que, a més, cal apreciar un concurs de delictes amb el corresponent tipus relatiu a la prostitució (STS del 17.3.2005, ponent: Sánchez Melgar). Tret del cas de la contractació d'estrangers sense permís de treball, en el qual el subjecte actiu cal que sigui l'empresari, les altres conductes tipificades en l'article 312 del CP són delictes comuns.
En tercer lloc, constitueix delicte la promoció o l'afavoriment de la immigració clandestina de treballadors a l'Estat espanyol (art. 313.1 CP), així com la determinació o l'afavoriment de l'emigració d'una persona a un altre país mitjançant simulació de contracte, de col·locació o fent ús d'un altre engany semblant (art. 313.2 CP): es tracta de delictes comuns. El primer afecta tant els drets dels treballadors que immigren clandestinament com els dels treballadors espanyols d'accedir al mercat laboral. Per la seva banda, el segon comportament tipificat lesiona les expectatives laborals i la llibertat dels treballadors afectats. La consumació d'aquest últim delicte es produeix amb l'efectiu desplaçament geogràfic del treballador. Quan la immigració clandestina va acompanyada de l'ocupació en condicions que perjudiquen els drets dels treballadors, s'ha d'apreciar un concurs real del delicte de l'article 313.1 amb el de l'article 312.2 del CP.
En quart lloc, l'article 314 del CP castiga la discriminació laboral.
En cinquè lloc, l'article 315 del CP tipifica dues conductes que atempten contra el dret de vaga i la llibertat sindical, drets que gaudeixen de reconeixement constitucional (art. 28.1 Constitució espanyola). D'una banda, l'article 315.1 del CP castiga amb pena de presó d'entre sis mesos i tres anys i multa d'entre sis i dotze mesos la conducta consisteix a impedir o limitar el dret de vaga o la llibertat sindical mitjançant engany o abús de situació de necessitat i disposa que cal aplicar la pena superior en grau quan la conducta descrita es dugui a terme amb força, violència o intimidació (art. 315.2 CP). De l'altra, l'article 315.3 del CP castiga amb la mateixa pena tothom qui, actuant en grup o individualment però d'acord amb terceres persones, coaccioni altres persones a iniciar o a continuar una vaga. Es tracta d'una modalitat específica de coaccions; entre aquest precepte i l'article 172 del CP, que tipifica el delicte de coaccions, hi ha un concurs de lleis que cal resoldre en favor de l'article 315.3 del CP en virtut del principi d'especialitat (art. 8.1 CP).
En sisè lloc, l'article 316 del CP castiga amb pena de presó d'entre sis mesos i tres anys i multa d'entre sis i dotze mesos «tothom qui, amb infracció de les normes de prevenció de riscos laborals i estant-hi obligat legalment no faciliti els mitjans necessaris perquè els treballadors duguin a terme llur activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que posi en perill greu la vida, la salut o la integritat física dels treballadors». Es tracta d'un delicte contra la seguretat i la higiene a la feina. Els requisits perquè hi concorri aquest delicte són: primerament, cal que s'infringeixi la normativa administrativa de prevenció de riscos laborals. Aquesta normativa estableix qui està legalment obligat a prendre mesures de prevenció de riscos i quines mesures està obligat a adoptar. Així, es tracta d'una llei penal en blanc i, a més, d'un delicte especial, ja que sols el pot cometre la persona obligada per la normativa laboral a adoptar les mesures corresponents. Altrament, cal que, com a conseqüència de no facilitar als treballadors els mitjans necessaris perquè duguin a terme llur activitat en les condicions de seguretat i higiene preceptives, es generi un perill greu per la seva vida, salut o integritat física. És important remarcar que el consentiment dels treballadors a desenvolupar llur tasca en condicions insegures no té cap rellevància, ja que el bé jurídic no és disponible. Per a la consumació d'aquest delicte n'hi ha prou amb l'existència del perill greu, sense que calgui que es produeixi un resultat lesiu; en cas que es produeixi, a més, un resultat lesiu, cal apreciar un concurs entre la conducta de l'article 316 del CP i el tipus que faci referència a la lesió que s'ha produït. La classe de concurs depèn del cas: «Si a conseqüència de la infracció de normes laborals es produeix el resultat que es pretenia evitar (mort o lesions del treballador), el delicte de resultat absorbirà el de perill (art. 8.3 CP), com una manifestació lògica de la progressió delictiva»; en canvi, cal apreciar un «concurs ideal de delictes quan el resultat produït constitueix sols un dels possibles resultats de la conducta [...] del responsable de les mesures de seguretat» (STS del 4.6.2002, ponent: Aparicio Calvo-Rubio).
I en setè lloc, l'article 317 del CP castiga la comissió imprudent d'aquests delictes (art. 311 al 316 CP). En cas que siguin persones jurídiques les que cometen aquests delictes, l'article 318 del CP estableix que en les que responguin els administradors o encarregats del servei que hagin estat responsables i tothom qui, coneixent-los i podent-hi posar remei, no hagin adoptat mesures per a fer-ho. Ara bé, aquest precepte no estableix cap responsabilitat automàtica dels administradors de l'empresa, sinó que la responsabilitat penal dels administradors i encarregats cal que sigui demostrada prèviament. El cert és que si no existís aquest precepte seria igualment possible fonamentar la responsabilitat penal d'aquests subjectes com a autors o partícips del delicte. Per aquesta raó, l'únic que fa l'article 318 del CP és criminalitzar en un tipus autònom aquests casos d'autoria i participació.
Finalment, al CP hi ha altres preceptes relacionats amb la protecció dels drets dels treballadors. Així, l'article 257 del CP -insolvències punibles- protegeix els drets econòmics i, per la seva banda, figures com ara el delicte de l'article 307 del CP -delictes contra la Seguretat Social- repercuteixen indirectament en la protecció d'aquests drets.
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca deriva dels continents, n f
- es continentes a la deriva
- es deriva de los continentes
- fr dérive des continents
- en continental drift
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
Nota
- Proposada per A. Wegener el 1912.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca deriva dels continents, n f
- es continentes a la deriva
- es deriva de los continentes
- fr dérive des continents
- en continental drift
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
Nota
- Proposada per A. Wegener el 1912.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca dia dels SIG, n m
- es día de los SIG
- en GIS day
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació>
Definició
Nota
- El dia dels SIG és un esdeveniment que es va iniciar l'any 1999. Entre altres actes, és un dia de portes obertes en què els proveïdors i les organitzacions usuàries de SIG mostren els seus productes, instal·lacions i projectes al públic.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca dia dels SIG, n m
- es día de los SIG
- en GIS day
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació>
Definició
Nota
- El dia dels SIG és un esdeveniment que es va iniciar l'any 1999. Entre altres actes, és un dia de portes obertes en què els proveïdors i les organitzacions usuàries de SIG mostren els seus productes, instal·lacions i projectes al públic.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca dia dels SIG, n m
- es día de los SIG
- en GIS day
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació>
Definició
Nota
- El dia dels SIG és un esdeveniment que es va iniciar l'any 1999. Entre altres actes, és un dia de portes obertes en què els proveïdors i les organitzacions usuàries de SIG mostren els seus productes, instal·lacions i projectes al públic.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca diagrama de vents, n m
- ca rosa dels vents, n f
- es diagrama de vientos
- es rosa de los vientos
- fr diagramme anémométrique
- fr rose des vents
- it diagramma dei venti
- it rosa dei venti
- en wind-rose
- de Winddiagramm
- de Windrose
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Gràfics i diagrames>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca diagrama de vents, n m
- ca rosa dels vents, n f
- es diagrama de vientos
- es rosa de los vientos
- fr diagramme anémométrique
- fr rose des vents
- it diagramma dei venti
- it rosa dei venti
- en wind-rose
- de Winddiagramm
- de Windrose
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Gràfics i diagrames>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca diagrama de vents, n m
- ca rosa dels vents, n f
- es diagrama de vientos
- es rosa de los vientos
- fr diagramme anémométrique
- fr rose des vents
- it diagramma dei venti
- it rosa dei venti
- en wind-rose
- de Winddiagramm
- de Windrose
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Gràfics i diagrames>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
