Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "l�bric" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI laminatge amb escuma, laminat d'escuma o foamitzat? 0 CRITERI laminatge amb escuma, laminat d'escuma o foamitzat?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI laminatge amb escuma, laminat d'escuma o foamitzat?
  • es  (laminat d'escuma) laminado con espuma, n m
  • es  (laminatge amb escuma) foamizado, n m
  • es  (laminatge amb escuma) laminado sobre espuma, n m
  • fr  (laminat d'escuma) tissu doublé de mousse, n m
  • en  (laminat d'escuma) foam backed fabric, n
  • en  (laminat d'escuma) foam laminated, n
  • en  (laminat d'escuma) foam-to-fabric laminate, n
  • en  (laminatge amb escuma) fabric to foam laminating, n
  • en  (laminatge amb escuma) foam laminating, n
  • en  (laminatge amb escuma) foam-to-fabric laminating, n

<Indústria. Energia > Indústria química>

Definició
Tant laminatge amb escuma com laminat d'escuma (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *foamitzat.

- El laminatge amb escuma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una operació d'unir una o diverses capes de teixit amb una o diverses capes d'escuma plàstica, amb l'objectiu d'aconseguir un producte que ajunti les propietats de tots dos materials.
. Els equivalents castellans són foamizado i laminado sobre espuma, i els anglesos, fabric to foam laminating, foam laminating i foam-to-fabric laminating.

- Un laminat d'escuma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un producte que ha estat elaborat mitjançat un laminatge amb escuma.
. L'equivalent castellà és laminado con espuma; el francès, tissu doublé de mousse, i els anglesos, foam backed fabric, foam laminated i foam-to-fabric laminate.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) El laminatge amb escuma no és sinó un tipus de laminatge, en què el material no tèxtil utilitzat és escuma. (El laminatge consisteix a unir diverses capes de material tèxtil i de material no tèxtil, de manera paral·lela a l'obtenció dels anomenats productes laminats en metal·lúrgia.)
(2) El laminat d'escuma és el laminat obtingut amb aquest procés. (El laminat és el producte en forma de làmina que s'obté d'un procés de laminatge.)
(3) Tenen un ús força generalitzat entre els especialistes.
(4) Es documenten formes paral·leles en altres llengües.

En canvi, *foamitzat és un pseudoanglicisme, ja que es tracta d'un derivat català creat sobre l'anglès foam, 'escuma'. El manlleu foam resulta innecessari, i la creació *foamitzat (o *foamització, etc.) és inadequada.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats laminatge (nom masculí) per fer referència a l'operació d'acabat consistent a unir una capa de teixit o més amb una làmina o més de matèries no tèxtils, laminat (nom masculí) per fer referència al producte resultant d'un laminatge i laminar (verb transitiu) per fer referència a l'acció de fer un material que sigui un laminat.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI escuma EVA, goma EVA, escuma EVAC, goma EVAC, foam o Foamy?
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de laminat d'escuma i laminatge amb escuma al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Foams, escumes i làmines, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/foams-escumes-i-lamines).
0 CRITERI superlibris, supralibros, super-libris o supra-libros? 0 CRITERI superlibris, supralibros, super-libris o supra-libros?

<Informació. Documentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI superlibris, supralibros, super-libris o supra-libros?
  • es  superlibris, n m
  • fr  superlibros, n m
  • en  super ex libris, n

<Informació. Documentació > Biblioteconomia>

Definició
Es considera que les formes adequades són superlibris i supralibros (tots dos, noms masculins), i no *super-libris ni *supra-libros.

Els motius de la tria de superlibris i supralibros són els següents:
(1) Pel que fa al guionet, l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que exlibris és un manlleu adaptat, motiu que justifica aquesta escriptura aglutinada en comptes d'una grafia hipotètica amb guionet, que és la que correspondria a un sintagma manllevat no adaptat (*ex-libris); tot i que superlibris i supralibros no tenen la mateixa freqüència d'ús que exlibris, són del tot paral·lels pel que fa a la forma i el significat, fet que justifica, per coherència, que es considerin igualment adaptats.
(2) Pel que fa a la terminació en -is o en -os, es deu al cas que regeix cadascuna de les preposicions en llatí: super regeix cas ablatiu (és a dir, libris i, per tant, superlibris) i supra regeix cas acusatiu (és a dir, libros i, per tant, supralibros).

Un superlibris, o un supralibros, és un exlibris estampat en el pla anterior de l'enquadernació.

Nota

  • 1. Podeu consultar les fitxes completes de exlibris i superlibris al Cercaterm.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre l'ús del guionet, podeu consultar la fitxa CRITERI Ús del guionet: Compostos manllevats.
àcid làuric àcid làuric

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid làuric, n m
  • ca  àcid dodecanoic, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Àcid dodecanoic, de fórmula CH3(CH2)10COOH; és un àcid gras contingut com a glicèrid en la llet, en l'esperma de balena, en diversos olis vegetals com el de coco i el de palma, i en les llavors del llorer.
ànim lúbric ànim lúbric

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ànim lúbric, n m
  • es  ánimo lúbrico, n m

<Dret penal>

alcohol làuric alcohol làuric

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alcohol làuric, n m
  • es  alcohol láurico

<Indústria > Indústria de la pell>

alcohol làuric oxietilenat alcohol làuric oxietilenat

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alcohol làuric oxietilenat, n m
  • es  alcohol láurico oxietilenado

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Alcohol làuric amb 10 mols d'òxid d'etilè.
aquest teixit és delicat aquest teixit és delicat

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  aquest teixit és delicat
  • es  este tejido es delicado
  • fr  c'est un tissu très délicat
  • pt  este tecido é delicado
  • en  this is a delicate fabric

<Grans Magatzems > Conversa>

atavellat de doble fontura atavellat de doble fontura

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atavellat de doble fontura, n m
  • es  atabillado a doble fontura
  • fr  bourrelet à mailles jetées
  • fr  tricot crêpe à mailles jetées sin. compl.
  • en  bourrelet (warp-knitted)
  • en  raschel crêpe fabric [US] sin. compl.
  • en  (warp-knitted) crêpe sin. compl.
  • cod  3.07.05

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit de doble cara caracteritzat per un efecte prisat horitzontal per la cara del dret.

Nota

  • cf. ISO/4921: passada
  • Per a produir aquest teixit en una màquina Raschel de doble fontura s'ha de teixir un nombre de passades per unitat de longitud més gran en una fontura que en l'altra.
  • ≠ teixit atavellat (3.03.23)
  • ≠ teixit de crep (3.01.26)
atles de fantasia atles de fantasia

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atles de fantasia, n m
  • es  atlas de fantasía
  • fr  atlas fantasie
  • en  fancy atlas fabric
  • cod  3.05.21

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit d'una fontura, semblant a un atles simple o un de doble, en què la direcció del moviment transversal dels fils pot canviar diverses vegades en una seqüència i el moviment dels fils pot ultrapassar l'espai d'una columna per passada.

Nota

  • La il·lustració representa un teixit que als Estats Units d'Amèrica es denomina atles compost 2X1.
atles doble amb dues barres de passadors atles doble amb dues barres de passadors

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atles doble amb dues barres de passadors, n m
  • es  atlas doble a dos peines
  • fr  double atlas
  • fr  atlas double sous une aiguille sin. compl.
  • en  double atlas
  • en  double traverse warp fabric sin. compl.
  • en  double vandyke sin. compl.
  • en  two (guide) bar atlas sin. compl.
  • cod  3.05.18

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit d'una fontura que està format per dues estructures de lligat d'atles que evolucionen en direccions oposades.

Nota

  • cf. ISO/4921: lligat d'atles
  • El teixit es produeix mitjançant el lligat d'atles de dues barres de passadors amb enfilada completa, cada una de les quals treballa com en el cas d'un atles simple, però en direccions oposades.
  • ≠ atles doble (3.05.06)