Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mústic" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca forcadella, n f
- ca abella, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabudet, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca dentó, n m sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella roja, n f sin. compl.
- ca llevanassa, n f sin. compl.
- ca músic vermell, n m sin. compl.
- ca peix rei, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera vermella, n f sin. compl.
- ca borriquete, n m var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca furcadella roija, n f var. ling.
- ca raget, n m var. ling.
- ca reixet, n m var. ling.
- ca rexet, n m var. ling.
- nc Anthias anthias
- nc Anthias sacer var. ling.
- nc Labrus Anthias var. ling.
- es tres colas
- fr barbier
- fr barbier hirondelle
- fr barbier-hirodelle
- it castagnola rossa
- en swallowtail sea perch
- en swallowtail seaperch
- en vermilion fish
- de Drei Schwänze
<Peixos > Serrànids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca forcadella, n f
- ca abella, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabudet, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca dentó, n m sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella roja, n f sin. compl.
- ca llevanassa, n f sin. compl.
- ca músic vermell, n m sin. compl.
- ca peix rei, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera vermella, n f sin. compl.
- ca borriquete, n m var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca furcadella roija, n f var. ling.
- ca raget, n m var. ling.
- ca reixet, n m var. ling.
- ca rexet, n m var. ling.
- nc Anthias anthias
- nc Anthias sacer var. ling.
- nc Labrus Anthias var. ling.
- es tres colas
- fr barbier
- fr barbier hirondelle
- fr barbier-hirodelle
- it castagnola rossa
- en swallowtail sea perch
- en swallowtail seaperch
- en vermilion fish
- de Drei Schwänze
<Peixos > Serrànids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fustic, n m
- nc Maclura tinctoria (L.) D. Don ex Steud.
- nc Chlorophora tinctoria (L.) Benth. et Hook. f. sin. compl.
<Botànica > moràcies>
Nota
- A DIEC2-E fustic remet a fustet (Maclura tinctoria i Cotinus coggygria). Tanmateix, d'acord amb MASCLANS, hem aplicat fustic a Maclura tinctoria i fustet a Cotinus coggygria.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fustic, n m
- nc Maclura tinctoria (L.) D. Don ex Steud.
- nc Chlorophora tinctoria (L.) Benth. et Hook. f. sin. compl.
<Botànica > moràcies>
Nota
- A DIEC2-E fustic remet a fustet (Maclura tinctoria i Cotinus coggygria). Tanmateix, d'acord amb MASCLANS, hem aplicat fustic a Maclura tinctoria i fustet a Cotinus coggygria.
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fustic, n m
- es fustic
- en fustic
- en yellowwood
- nc Chorophora tinctoria
<Botànica>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gènere musical, n m
- es género musical
- en music genre
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca galanteria, n f
- es galantería
- en galante music
<Música>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gallet, n m
- ca aguileta, n f sin. compl.
- ca gallet de rei, n m sin. compl.
- ca gallets, n m pl sin. compl.
- ca mula, n f sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca músic de forària, n m sin. compl.
- ca xavo, n m sin. compl.
- ca xavos, n m pl sin. compl.
- ca capra, n f var. ling.
- ca chavito, n m var. ling.
- ca chavo, n m var. ling.
- ca galet, n m var. ling.
- ca gallét, n m var. ling.
- ca javo, n m var. ling.
- ca music, n m var. ling.
- ca music de furari, n m var. ling.
- ca ochavo, n m var. ling.
- nc Capros aper
- nc Capros asper var. ling.
- es gayano
- es ochavo
- fr coquette
- fr sanglier
- it tordo fischietto
- en boarfish
- en striped wrass. Cook
<Peixos > Caproids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gallet, n m
- ca aguileta, n f sin. compl.
- ca gallet de rei, n m sin. compl.
- ca gallets, n m pl sin. compl.
- ca mula, n f sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca músic de forària, n m sin. compl.
- ca xavo, n m sin. compl.
- ca xavos, n m pl sin. compl.
- ca capra, n f var. ling.
- ca chavito, n m var. ling.
- ca chavo, n m var. ling.
- ca galet, n m var. ling.
- ca gallét, n m var. ling.
- ca javo, n m var. ling.
- ca music, n m var. ling.
- ca music de furari, n m var. ling.
- ca ochavo, n m var. ling.
- nc Capros aper
- nc Capros asper var. ling.
- es gayano
- es ochavo
- fr coquette
- fr sanglier
- it tordo fischietto
- en boarfish
- en striped wrass. Cook
<Peixos > Caproids>
<Música>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca house [en], n m
- es house, n m
- fr house, n f
- fr house music, n f
- fr musique house, n f
- en house, n
- en house music, n
<Música>
