Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "m��ting" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament? 0 CRITERI cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament?
  • es  (0 cervesificació) elaboración de cerveza, n f
  • es  (0 cervesificació) fabricación de cerveza, n f
  • es  (1 maltatge) malteado, n m
  • es  (2 maceració) braceado, n m
  • es  (2 maceració) maceración, n f
  • es  (3 cocció) cocción, n f
  • es  (4 fermentació) fermentación, n f
  • fr  (0 cervesificació) brassage, n m
  • fr  (1 maltatge) maltage, n m
  • fr  (2 maceració) brassage, n m
  • fr  (2 maceració) empâtage, n m
  • fr  (3 cocció) cuisson, n f
  • fr  (4 fermentació) fermentation, n f
  • it  (0 cervesificació) birrificazione, n f
  • it  (1 maltatge) maltaggio, n m
  • it  (2 maceració) ammostamento, n m
  • it  (2 maceració) macerazione, n f
  • it  (3 cocció) bollitura, n f
  • it  (4 fermentació) fermentazione, n f
  • en  (0 cervesificació) brewing, n
  • en  (0 cervesificació) brewing process, n
  • en  (1 maltatge) malting, n
  • en  (2 maceració) mashing, n
  • en  (3 cocció) boiling, n
  • en  (4 fermentació) fermentation, n

<Indústria. Energia > Indústria alimentària>

Definició
Tant cervesificació (nom femení), com maltatge (nom masculí), com maceració (nom femení), com cocció (nom femení) i com fermentació (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relatius al procés d'elaboració de la cervesa. En canvi, no es consideren adequades en català les formes *brassatge, *braceig, *bracejat ni *bracejament.

- La cervesificació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt d'operacions i processos propis de l'elaboració de la cervesa.
. Sovint s'hi fa referència amb formes descriptives, com ara elaboració de cervesa o fabricació de cervesa.
. Els motius de la tria de cervesificació, una forma amb poc ús, són els següents:
(1) És una denominació sintètica, que pot resultar útil en contextos que requereixin brevetat i precisió.
(2) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del nom cervesa i el sufix -ificar, 'convertir en'.
(2) És paral·lela a altres denominacions de processos de producció d'aliments, com ara vinificació o panificació.
(3) Té l'aval de diversos especialistes.
(4) Es documenta la forma anàloga en italià.
. L'equivalent castellà és fabricación de cerveza; el francès, brassage; l'italià, birrificazione, i els anglesos, brewing i brewing process.

En canvi, els termes següents designen fases diferents del procés de cervesificació:

- El maltatge (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), que és la primera fase de la cervesificació, durant la qual es converteix el cereal en malta.
. L'equivalent castellà és malteado; el francès, maltage; l'italià, maltaggio, i l'anglès, malting.

- La maceració (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), que és la segona fase de la cervesificació, durant la qual es barreja la malta triturada amb aigua i se sotmet la mescla (anomenada mestura) a diferents temperatures mentre es va remenant de manera regular.
. Els motius de la tria de maceració són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del verb macerar (segons el diccionari normatiu, "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius").
(2) Es recull en obres terminològiques i enciclopèdiques catalanes.
(3) És àmpliament coneguda i utilitzada en el sector.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en castellà i italià.
. En canvi, l'adaptació del francès *brassatge resulta innecessària i no justificada en català, i les creacions *braceig, *bracejat i *bracejament, tot i ser adequades a partir del verb propi bracejar, no tenen ús ni tradició.
Els equivalents castellans són braceado i maceración; els francesos, brassage i empâtage; els italians, ammostamento i macerazione, i l'anglès, mashing.

- La cocció (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la tercera fase de la cervesificació, durant la qual se sotmet el most a una temperatura elevada per un període de temps determinat, amb l'objectiu d'esterilitzar-lo.
. Els motius de la tria de cocció són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, procedent directament del llatí (coctio -onis), que s'ajusta al significat del verb coure ("Sotmetre a l'acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats").
(2) Es recull en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és cocción; el francès, cuisson; l'italià, bollitura, i l'anglès, boiling.

- La fermentació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la quarta i última fase de la cervesificació, durant la qual es fan actuar determinats llevats sobre el most, siguin afegits o procedents de l'ambient, a fi que el sucre es transformi en alcohol.
. Els motius de la tria de fermentació són els següents:
(1) És una forma motivada semànticament.
(2) Es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és fermentación; el francès, fermentation; l'italià, fermentazione, i l'anglès, fermentation.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat altres termes relatius a l'elaboració de la cervesa:
    - La mestura, que és la mescla de malta triturada i aigua que es fa durant la fase de maceració. Mestura és una forma normalitzada com a alternativa a Maische, d'origen alemany, i a l'equivalent anglès mash, força utilitzats en el sector; es tracta d'una forma ja existent en català, transparent i amb un significat pròxim ('Mescla de blat i sègol o ordi') però poc coneguda, fet que pot ajudar a especialitzar-la amb aquest sentit.
    - El most, que és el líquid ensucrat aconseguit a partir de la mestura al final de la fase de maceració. És la forma habitual en l'àmbit, documentada en algunes obres lexicogràfiques, avalada pels especialitzades i utilitzada també, en formes anàlogues, en altres llengües.
    -La llupolització, que consisteix a afegir llúpol al most durant la fase de cocció per a aromatitzar-lo i per a frenar els processos enzimàtics. És una forma creada a partir de llúpol i el sufix -itzar (entre altres sentits, 'afegir'), paral·lela a casos com ara aromatització o alcoholització, utilitzada en l'àmbit, avalada pels especialistes i pròpia també, amb formes anàlogues, d'altres llengües romàniques.
    . S'ha preferit llupolització a *lupulització (a partir del nom llatí lupulus) per raons d'ús, tot i que totes dues formes es poden considerar correctes lingüísticament.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, mestura, most i llupolització al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Fem cervesa en català, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/fem-cervesa-catala).
acoblament acoblament

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  acoblament, n m
  • ca  còpula, n f
  • ca  copulació, n f
  • es  acoplamiento
  • es  cópula
  • es  copulación
  • fr  accouplement
  • fr  copulation
  • en  copulation
  • en  coupling
  • en  mating

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Definició
Unió dels òrgans sexuals de dos animals.
acoblament acoblament

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  acoblament, n m
  • ca  còpula, n f
  • ca  copulació, n f
  • es  acoplamiento
  • es  cópula
  • es  copulación
  • fr  accouplement
  • fr  copulation
  • en  copulation
  • en  coupling
  • en  mating

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Definició
Unió dels òrgans sexuals de dos animals.
acoblament acoblament

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  acoblament, n m
  • ca  còpula, n f
  • ca  copulació, n f
  • es  acoplamiento
  • es  cópula
  • es  copulación
  • fr  accouplement
  • fr  copulation
  • en  copulation
  • en  coupling
  • en  mating

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Definició
Unió dels òrgans sexuals de dos animals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acoblament, n m
  • es  acoplamiento
  • fr  accouplement
  • en  mating

<Cardiologia>

Definició
Relació cronològica de l'extrasístole amb l'impuls precedent del ritme de base.
acta de reunió acta de reunió

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acta de reunió, n f
  • es  acta de reunión
  • fr  compte rendu de réunion
  • fr  compte rendu de séance
  • en  minutes of a meeting
  • en  record of a meeting

<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>, <Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>

Definició
Acta que constata els assumptes tractats i els acords presos en una reunió.

Nota

  • Les informacions que se solen incloure en una acta de reunió són: dades identificadores de la reunió (data, horari, lloc, etc.), relació de les persones assistents i absents, ordre del dia, desenvolupament de la reunió, acords presos i temes pendents.
acta de sessió acta de sessió

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  acta de sessió, n f
  • oc  acta de session, n f
  • es  acta de sesión, n f
  • fr  procès-verbal de séance, n m
  • en  minutes, n pl
  • en  minutes of meeting, n pl

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició
Document que conté la relació de les persones que han intervingut en una sessió parlamentària, els acords que s'hi han adoptat, el sentit del vot de cada grup parlamentari i, si és el cas, el dels diputats que han votat en un sentit diferent al del seu grup.

Nota

  • 1. S'aixeca acta de sessió en les sessions de la Mesa del Parlament, de la Junta de Portaveus, del Ple del Parlament, de les comissions parlamentàries i de la Diputació Permanent.
  • 2. Els secretaris de la Mesa del Parlament supervisen i autoritzen, amb el vistiplau del president, les actes de sessió dels plens, de les reunions de la Mesa del Parlament i de la Junta de Portaveus. El secretari de mesa d'una comissió signa les actes de sessió de les comissions. Les actes de sessió són a disposició dels diputats a la Secretaria General del Parlament.
aigua de fusió aigua de fusió

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  aigua de fusió, n f
  • es  agua de fusión
  • fr  eau de fonte
  • fr  eau de fusion
  • en  melt water
  • en  melting water

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Aigua que prové de la fusió de la neu o el glaç.
aigua de fusió aigua de fusió

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  aigua de fusió, n f
  • es  agua de fusión
  • fr  eau de fonte
  • fr  eau de fusion
  • en  melt water
  • en  melting water

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Aigua que prové de la fusió de la neu o el glaç.
aparell de mesura punts de fusió aparell de mesura punts de fusió

<Química > Equip de laboratori>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aparell de mesura punts de fusió, n m
  • es  aparato para medir puntos de fusión, n m
  • es  fusiómetro, n m
  • fr  appareil pour mesurer les points de fusion, n m
  • fr  appareil pour point de fusion, n m
  • en  fusiometer, n
  • en  melting point apparatus, n
  • en  melting-point apparatus, n

<Química > Equip de laboratori>

Definició
Aparell per a mesurar la temperatura de fusió d'una substància.