Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "macabre" dins totes les àrees temàtiques
<Operacions i processos de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca acabament jaspiat, n m
- ca acabament clapat, n m sin. compl.
- es acabado jaspeado
- es acabado moteado
- fr finissage marbré
- fr finissage tacheté
- en marble finish
- en mottled finish
<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>
<Indústria dels materials de la construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca aglomerat de marbre, n m
- es aglomerado de mármol
- fr aggloméré de marbre
- en marble block
<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca aglomerat de marbre, n m
- es aglomerado de mármol
- en marble block
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ailant, n m
- ca vernís del Japó, n m sin. compl.
- ca arbre de carretera, n m alt. sin.
- ca arbre del cel, n m alt. sin.
- ca arbre garavater, n m alt. sin.
- ca arbre pudent, n m alt. sin.
- ca canya de la pudor, n f alt. sin.
- ca cornissa, n f alt. sin.
- ca espantagitanos, n m alt. sin.
- ca fals vernís, n m alt. sin.
- ca hivernenc, n m alt. sin.
- ca mal arbre, n m alt. sin.
- ca sambuc, n m alt. sin.
- ca ailantus, n m var. ling.
- ca irlando, n m var. ling.
- ca malarbre, n m var. ling.
- nc Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
- nc Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.
<Botànica > simarubàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ailant, n m
- ca vernís del Japó, n m sin. compl.
- ca arbre de carretera, n m alt. sin.
- ca arbre del cel, n m alt. sin.
- ca arbre garavater, n m alt. sin.
- ca arbre pudent, n m alt. sin.
- ca canya de la pudor, n f alt. sin.
- ca cornissa, n f alt. sin.
- ca espantagitanos, n m alt. sin.
- ca fals vernís, n m alt. sin.
- ca hivernenc, n m alt. sin.
- ca mal arbre, n m alt. sin.
- ca sambuc, n m alt. sin.
- ca ailantus, n m var. ling.
- ca irlando, n m var. ling.
- ca malarbre, n m var. ling.
- nc Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
- nc Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.
<Botànica > simarubàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca babol, n m
- ca badabadoc, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca quiquiriquic, n m alt. sin.
- ca rosella, n f alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca bada badoc, n m var. ling.
- ca cacare quel, n m var. ling.
- ca cacarequel, n m var. ling.
- ca cararequecs, n m pl var. ling.
- ca fanfanó, n m var. ling.
- ca quiquirequics, n m pl var. ling.
- nc Papaver sp. pl.
<Botànica > papaveràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca babol, n m
- ca badabadoc, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca quiquiriquic, n m alt. sin.
- ca rosella, n f alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca bada badoc, n m var. ling.
- ca cacare quel, n m var. ling.
- ca cacarequel, n m var. ling.
- ca cararequecs, n m pl var. ling.
- ca fanfanó, n m var. ling.
- ca quiquirequics, n m pl var. ling.
- nc Papaver sp. pl.
<Botànica > papaveràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca ginesta peluda, n f alt. sin.
- ca ginesta triflora, n f alt. sin.
- ca ginesta vellosa, n f alt. sin.
- ca ginestell, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca molleró, n m alt. sin.
- ca mollerol, n m alt. sin.
- ca mollerols, n m pl alt. sin.
- ca mollerons, n m pl alt. sin.
- ca delabre, n m var. ling.
- ca galabre, n m var. ling.
- ca ginestra triflora, n f var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Genista triflora Rouy
- nc Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
- nc Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca ginesta peluda, n f alt. sin.
- ca ginesta triflora, n f alt. sin.
- ca ginesta vellosa, n f alt. sin.
- ca ginestell, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca molleró, n m alt. sin.
- ca mollerol, n m alt. sin.
- ca mollerols, n m pl alt. sin.
- ca mollerons, n m pl alt. sin.
- ca delabre, n m var. ling.
- ca galabre, n m var. ling.
- ca ginestra triflora, n f var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Genista triflora Rouy
- nc Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
- nc Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ballaruga marmòria
- fr cône marbré
- en marble cone
- nc Conus marmoreus
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
