Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "maco" dins totes les àrees temàtiques
<Política > Política interior>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca francmaçó, n m
- ca maçó, n m sin. compl.
- es francmasón
- es masón
- fr franc-maçon
- en mason
<Política > Política interior>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca paquet de cigarrets, n m
- es paquete de cigarrillos, n m
- fr paquet de cigarettes, n m
- pt maço de cigarros, n m
- en packet of cigarettes, n
<Grans Magatzems > Seccions > Tabac>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca piaroa
- ca de'aruwa sin. compl.
- ca guagua sin. compl.
- ca kuakua sin. compl.
- ca piaroa-maco sin. compl.
- ca u'wuthuja sin. compl.
- ca wothuha sin. compl.
- ca wuöthuja sin. compl.
- cod wóthuha
- ar البياروا
- cy Piaroa
- cy De'aruwa sin. compl.
- cy Guagua sin. compl.
- cy Kuakua sin. compl.
- cy Piaroa-maco sin. compl.
- cy U'wuthuja sin. compl.
- cy Wothuha sin. compl.
- cy Wuöthuja sin. compl.
- de Piaroa
- de De'aruwa sin. compl.
- de Guagua sin. compl.
- de Kuakua sin. compl.
- de Piaroa-Maco sin. compl.
- de U'wuthuja sin. compl.
- de Wothuha sin. compl.
- de Wuöthuja sin. compl.
- en Piaroa
- en De'aruwa sin. compl.
- en Guagua sin. compl.
- en Kuakua sin. compl.
- en Piaroa-Maco sin. compl.
- en Quaqua sin. compl.
- en Wothuha sin. compl.
- en Wóthuha sin. compl.
- es piaroa
- es de'aruwa sin. compl.
- es guagua sin. compl.
- es kuakua sin. compl.
- es piaroa-maco sin. compl.
- es u'wuthuja sin. compl.
- es wothuha sin. compl.
- es wuöthuja sin. compl.
- eu piaroera
- eu de'aruwa sin. compl.
- eu guagua sin. compl.
- eu kuakua sin. compl.
- eu piaroa-maco sin. compl.
- eu u'wuthuja sin. compl.
- eu wothuha sin. compl.
- eu wuöthuja sin. compl.
- fr piaroa
- fr de'aruwa sin. compl.
- fr guagua sin. compl.
- fr kuakua sin. compl.
- fr piaroa-maco sin. compl.
- fr u'wuthuja sin. compl.
- fr wothuha sin. compl.
- fr wuöthuja sin. compl.
- gn piaroa
- gn de'aruwa sin. compl.
- gn guagua sin. compl.
- gn kuakua sin. compl.
- gn piaroa-maco sin. compl.
- gn u'wuthuja sin. compl.
- gn wothuha sin. compl.
- gn wuöthuja sin. compl.
- it piaroa
- it de'aruwa sin. compl.
- it guagua sin. compl.
- it kuakua sin. compl.
- it piaroa-maco sin. compl.
- it u'wuthuja sin. compl.
- it wothuha sin. compl.
- it wuöthuja sin. compl.
- ja ピアロア語
- ja ウウツハ語 sin. compl.
- ja ウォツハ語 sin. compl.
- ja ウオツハ語 sin. compl.
- ja クアクア語 sin. compl.
- ja グアグア語 sin. compl.
- ja デアルワ語 sin. compl.
- ja ピアロア・マコ語 sin. compl.
- nl Piaroa
- nl De'aruwa sin. compl.
- nl Guagua sin. compl.
- nl Kuakua sin. compl.
- nl Piaroa-Maco sin. compl.
- nl U'wuthuja sin. compl.
- nl Wothuha sin. compl.
- nl Wuöthuja sin. compl.
- pt piaroa
- pt de'aruwa sin. compl.
- pt guagua sin. compl.
- pt kuakua sin. compl.
- pt piaroa-maco sin. compl.
- pt u'wuthuja sin. compl.
- pt wothuha sin. compl.
- pt wuöthuja sin. compl.
- ru Пиароа
- ru Вотуа sin. compl.
- ru Уотуа sin. compl.
- ru Гуагуа sin. compl.
- ru Куакуа sin. compl.
- ru Де'арува sin. compl.
- ru Пиароа-мако sin. compl.
- zh 皮亚罗亚语
- zh 皮亚罗亚－马可、乌图哈、沃图哈、德阿鲁瓦、夸夸、瓜瓜 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Sàliba>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Veneçuela>
Definició
La llengua piaroa conté dos dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.
El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.
Si bé eren coneguts pels missioners jesuïtes de la zona, habitaven una regió de difícil accés i van viure força aïllats de la societat neobrasilera fins a la dècada del 1960.
Gràcies a la forta consciència identitària del grup, la llengua piaroa es manté vital, tot i que cada cop el castellà s'empra més a l'escola i el piaroa es limita més a l'àmbit familiar. Es calcula que un 10% de la població és monolingüe castellana.
