Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "magrana" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI migrant, emigrant o immigrant? 0 CRITERI migrant, emigrant o immigrant?

<Geografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI migrant, emigrant o immigrant?
  • es  (emigrant) emigrante, n m, f
  • es  (immigrant) inmigrante, n m, f
  • es  (migrant) migrante, n m, f
  • fr  (emigrant) émigrant | émigrante, n m, f
  • fr  (immigrant) immigrant | immigrante, n m, f
  • fr  (migrant) migrant | migrante, n m, f
  • it  (emigrant) emigrante, n m, f
  • it  (immigrant) immigrante, n m, f
  • it  (migrant) migrante, n m, f
  • en  (emigrant) emigrant, n
  • en  (immigrant) immigrant, n
  • en  (migrant) migrant, n

<Geografia > Geografia humana>

Definició
Tant migrant, com emigrant, com immigrant es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un migrant o una migrant (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera temporal o permanent.
. L'equivalent castellà és migrante; el francès, migrant (per al masculí) - migrante (per al femení); l'italià, migrante, i l'anglès, migrant.

En canvi, emigrant i immigrant designen els migrants vistos des de punts de vista diferents:

- Un emigrant o una emigrant (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un migrant considerat des del punt de vista del territori que ha deixat; és, per tant, algú que ha marxat del territori on estava establert.
. L'equivalent castellà és emigrante; el francès, émigrant (per al masculí) - émigrante (per al femení); l'italià, emigrante, i l'anglès, emigrant.

- Un immigrant o una immigrant (forma igualment recollida en el diccionari normatiu) és també un migrant, només que en aquest cas considerat des del punt de vista del territori on ha arribat; és, per tant, algú que s'ha establert en un altre territori.
. L'equivalent castellà és inmigrante; el francès, immigrant (per al masculí) - immigrante (per al femení); l'italià, immigrante, i l'anglès, immigrant.

Nota

  • 1. Els verbs relacionats amb aquests noms, que fan referència a l'acció de desplaçar-se d'un territori a un altre, són migrar (que té un sentit general), emigrar (que pren com a punt de referència el territori que es deixa) i immigrar (que pren com a punt de referència el territori al qual s'arriba). Aquests tres verbs estan recollits en el diccionari normatiu.
  • 2. En l'àmbit de la zoologia, es fan servir els termes sinònims migrador i migrant per a referir-se als individus de les espècies animals, sovint d'ocells, que es desplacen periòdicament d'una regió a una altra, generalment per raons de clima. Aquests termes poden tenir valor d'adjectiu o, més rarament, de nom.
    Ex.: espècies migradores, ocells migrants [ADJECTIU]; els migradors estivals, els migrants nocturns [NOM]
  • 3. Podeu consultar la fitxa completa de migrant a la Neoloteca i al Cercaterm i de emigrant i immigrant al Cercaterm, i també els documents de criteri original, Com se'n diu de les persones que migren? (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-sen-diu-les-persones-que-migren) i Migrants i refugiats (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/migrants-i-refugiats), en el web del TERMCAT.
0 CRITERI migrant, emigrant o immigrant? 0 CRITERI migrant, emigrant o immigrant?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI migrant, emigrant o immigrant?
  • es  (emigrant) emigrante, n m, f
  • es  (immigrant) inmigrante, n m, f
  • es  (migrant) migrante, n m, f
  • fr  (emigrant) émigrant | émigrante, n m, f
  • fr  (immigrant) immigrant | immigrante, n m, f
  • fr  (migrant) migrant | migrante, n m, f
  • it  (emigrant) emigrante, n m, f
  • it  (immigrant) immigrante, n m, f
  • it  (migrant) migrante, n m, f
  • en  (emigrant) emigrant, n
  • en  (immigrant) immigrant, n
  • en  (migrant) migrant, n

<Dret > Dret internacional>

Definició
Tant migrant, com emigrant, com immigrant es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un migrant o una migrant (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera temporal o permanent.
. L'equivalent castellà és migrante; el francès, migrant (per al masculí) - migrante (per al femení); l'italià, migrante, i l'anglès, migrant.

En canvi, emigrant i immigrant designen els migrants vistos des de punts de vista diferents:

- Un emigrant o una emigrant (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un migrant considerat des del punt de vista del territori que ha deixat; és, per tant, algú que ha marxat del territori on estava establert.
. L'equivalent castellà és emigrante; el francès, émigrant (per al masculí) - émigrante (per al femení); l'italià, emigrante, i l'anglès, emigrant.

- Un immigrant o una immigrant (forma igualment recollida en el diccionari normatiu) és també un migrant, només que en aquest cas considerat des del punt de vista del territori on ha arribat; és, per tant, algú que s'ha establert en un altre territori.
. L'equivalent castellà és inmigrante; el francès, immigrant (per al masculí) - immigrante (per al femení); l'italià, immigrante, i l'anglès, immigrant.

Nota

  • 1. Els verbs relacionats amb aquests noms, que fan referència a l'acció de desplaçar-se d'un territori a un altre, són migrar (que té un sentit general), emigrar (que pren com a punt de referència el territori que es deixa) i immigrar (que pren com a punt de referència el territori al qual s'arriba). Aquests tres verbs estan recollits en el diccionari normatiu.
  • 2. En l'àmbit de la zoologia, es fan servir els termes sinònims migrador i migrant per a referir-se als individus de les espècies animals, sovint d'ocells, que es desplacen periòdicament d'una regió a una altra, generalment per raons de clima. Aquests termes poden tenir valor d'adjectiu o, més rarament, de nom.
    Ex.: espècies migradores, ocells migrants [ADJECTIU]; els migradors estivals, els migrants nocturns [NOM]
  • 3. Podeu consultar la fitxa completa de migrant a la Neoloteca i al Cercaterm i de emigrant i immigrant al Cercaterm, i també els documents de criteri original, Com se'n diu de les persones que migren? (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-sen-diu-les-persones-que-migren) i Migrants i refugiats (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/migrants-i-refugiats), en el web del TERMCAT.
agranar agranar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  agranar, v tr

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Nodrir un animal amb gra.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agret rosat, n m alt. sin.
  • ca  herba de jardí, n f alt. sin.
  • ca  magreta de tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  magreta francesa, n f alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  violins, n m pl alt. sin.
  • nc  Oxalis articulata Savigny in Lam.
  • nc  Oxalis floribunda Lehm. var. ling.
  • nc  Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

alaestès verd alaestès verd

<Zoologia > Insectes > Odonats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Oxygastra. Grup d'Estudi dels Odonats de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN, Ricard [et al.]. Les libèl·lules de Catalunya. Figueres: Brau, 2016.
ISBN 978-84-15885-46-7

Les fitxes amb noms de famílies i gèneres d'odonats han estat completades posteriorment pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra i amb informació extreta d'altres fonts de referència.

  • ca  alaestès verd, n m
  • fr  leste sauvage
  • en  migrant spreadwing
  • de  südliche Binsenjungfer
  • nc  Lestes barbarus

<Odonats > Zigòpters > Lèstids > Lestes>

al·lèrgia a la càscara sagrada al·lèrgia a la càscara sagrada

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la càscara sagrada, n f
  • en  cascara allergy, n
  • cod  293685007

<Al·lergologia>

almadrava almadrava

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  almadrava, n f
  • ca  madrava, n f sin. compl.

<Pesca>

Definició
Clos amb compartiments fets de xarxes, etc., establert generalment prop de la costa, i destinat a la pesca de tonyines.
arbre de fulla de curri arbre de fulla de curri

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arbre de fulla de curri, n m
  • fr  feuille de Marraya
  • en  curry leaf
  • en  curry leaf tree
  • en  karapincha
  • nc  Murraya koenigii

<Botànica>

Nota

  • Les fulles d'aquest arbre s'usen habitualment en la cuina de l'Índia.
arbre de la càscara sagrada arbre de la càscara sagrada

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  arbre de la càscara sagrada, n m
  • ca  fràngula, n f sin. compl.
  • ca  vern, n m sin. compl.
  • ca  vern bord, n m sin. compl.
  • ca  vern menut, n m sin. compl.
  • ca  vern negre, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Arbre caducifoli (Rhamnus purshiana), de la família de les ramnàcies, que es fa, espontani o conreat, a la regió occidental d'Amèrica del Nord, l'escorça del qual (càscara sagrada) en decuit és purgant.
arbre de la càscara sagrada arbre de la càscara sagrada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre de la càscara sagrada, n m
  • ca  càscara sagrada (escorça), n f alt. sin.
  • nc  Rhamnus purshiana DC.

<Botànica > ramnàcies>