Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "magrana" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca eritema migrant crònic
- en erythema chronicum migrans
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca erupció serpiginosa, n f
- ca dermatitis agnàtica, n f sin. compl.
- ca helmintosi cutània, n f sin. compl.
- ca larva migrant, n f sin. compl.
- ca larva migrant cutània, n f sin. compl.
- ca pruïja dels llauners, n f sin. compl.
- la larva migrans
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
Malaltia caracteritzada per una erupció de pàpules o vesícules que s'estenen linealment. És deguda principalment a larves del paràsit de gats i gossos Ancylostoma braziliense, que habita sota la pell. ((larva migrant))
<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca esclop, n m
- ca soc (valencià), n m
- es almadreña, n f
- es madreña, n f
- es zueco, n m
<Indumentària>
Definició
Nota
- Els esclops, utilitzats sobre un altre calçat, eren un calçat de treball molt comú a Europa, sobretot en zones de muntanya o en contrades on el clima i la meteorologia condicionaven el treball. En l'àmbit de les danses d'arrel tradicional, els esclops apareixen en danses de la Vall d'Aran i el Pallars.
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca esclop, n m
- ca soc (valencià), n m
- es almadreña, n f
- es madreña, n f
- es zueco, n m
<Indumentària>
Definició
Nota
- Els esclops, utilitzats sobre un altre calçat, eren un calçat de treball molt comú a Europa, sobretot en zones de muntanya o en contrades on el clima i la meteorologia condicionaven el treball. En l'àmbit de les danses d'arrel tradicional, els esclops apareixen en danses de la Vall d'Aran i el Pallars.
<Neteja>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca escombrar, v tr
- ca agranar, v tr sin. compl.
- es barrer
- fr balayer
- en sweep, to
<Neteja>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca extret de càscara sagrada, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>
Definició
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- ca n f
- es n m
- es n f
- fr n m
- fr n f
- en n
- en n
<Física > Física de partícules>
Definició
Nota
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca filosa, n f
- ca frare d'estepa, n m alt. sin.
- ca fraret d'estepa vermell, n m alt. sin.
- ca magraneta d'estepa, n f alt. sin.
- ca magraneta de mel, n f alt. sin.
- ca mamelletes, n f pl alt. sin.
- ca margalida d'estepa, n f alt. sin.
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalideta d'estepa, n f alt. sin.
- ca melera, n f alt. sin.
- ca frare d'estèpera, n m var. ling.
- ca margaliteta d'estepa, n f var. ling.
- nc Cytinus ruber Fourr. ex Fritsch
- nc Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. clusii Nyman sin. compl.
- nc Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. kermesinus (Guss.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rafflesiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca filosa, n f
- ca frare d'estepa, n m alt. sin.
- ca fraret d'estepa vermell, n m alt. sin.
- ca magraneta d'estepa, n f alt. sin.
- ca magraneta de mel, n f alt. sin.
- ca mamelletes, n f pl alt. sin.
- ca margalida d'estepa, n f alt. sin.
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalideta d'estepa, n f alt. sin.
- ca melera, n f alt. sin.
- ca frare d'estèpera, n m var. ling.
- ca margaliteta d'estepa, n f var. ling.
- nc Cytinus ruber Fourr. ex Fritsch
- nc Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. clusii Nyman sin. compl.
- nc Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. kermesinus (Guss.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rafflesiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor d'avellana, n f
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agret bo, n m alt. sin.
- ca agreta, n f alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
- ca aspre, n m alt. sin.
- ca aspres, n m pl alt. sin.
- ca avellaneta, n f alt. sin.
- ca avellanetes, n f pl alt. sin.
- ca canari, n m alt. sin.
- ca canaris, n m pl alt. sin.
- ca caramelles, n f pl alt. sin.
- ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
- ca magret, n m alt. sin.
- ca magreta, n f alt. sin.
- ca pa amb peixet, n m alt. sin.
- ca pa de cucut, n m alt. sin.
- ca pa i peixet, n m alt. sin.
- ca trèvols, n m pl alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca agrios, n m pl var. ling.
- ca agrítol, n m var. ling.
- ca grítol, n m var. ling.
- ca minxonària, n f var. ling.
- ca pam peixet, n m var. ling.
- ca vellanetes, n f pl var. ling.
- nc Oxalis pes-caprae L.
- nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.
<Botànica > oxalidàcies>
