Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "magrejar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agregar, v tr
- es agregar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'han agregat al consolat mexicà.
- V. t.: acomodar v tr
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella, n f
- ca agret rosat, n m alt. sin.
- ca herba de jardí, n f alt. sin.
- ca magreta de tot l'any, n f alt. sin.
- ca magreta francesa, n f alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca violins, n m pl alt. sin.
- nc Oxalis articulata Savigny in Lam.
- nc Oxalis floribunda Lehm. var. ling.
- nc Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.
<Botànica > oxalidàcies>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agreujar, v tr
- es agraviar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'actuació de l'Ajuntament ha agreujat els habitants del poble.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agreujar, v tr
- ca greujar, v tr sin. compl.
- es agravar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Les declaracions dels testimonis han agreujat el delicte comès per l'acusat.
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca agreujar-se, v intr pron
- es agravarse, v intr pron
- fr s'agraver, v intr pron
- en aggravate, v intr
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca airejar, v tr
- es airear
- en air, to
<Jardineria>
Definició
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca airejar, v tr
- es mortificar
- fr mortifier
- en hang, to
<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Preparació>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca airejar, v tr
- ca esponjar, v tr sin. compl.
- es airear
- en air, to
<Jardineria>
Definició
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca airejar el conflicte, v intr
- es airear el conflicto, v intr
<02.Procés de mediació > 03.Tècniques i estratègies. Comunicació>
Definició
Nota
- Airejar el conflicte és una tècnica que segueix el model lineal de Harvard.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ase mossegaire, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca bouet, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro bramader, n m sin. compl.
- ca burro bramador, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de fora, n f sin. compl.
- ca gitaneta, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
- ca rabosa de magranar, n f sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca toret, n m sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca raboa de magranar, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- ca tort roquer, n m var. ling.
- ca ueca, n f var. ling.
- nc Blennius ocellaris
- nc Blenius ocellaris var. ling.
- es babosa
- es caboce
- es rabosa
- es torillo
- fr baveuse papillon
- fr blennie-papillon
- en butterfly blenny
- en butterfly-blenny
<Peixos > Blènnids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona
- ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona
- babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant
- bavosa (EMMDENIA): Dénia
- capsigrany (FAUNAICT): Barcelona
- dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova
- dormilega (FAUNAICT): Tarragona
- futarra (3037): Roses
- futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant
- gitaneta (3037): Sant Carles
- guilla (3037): Palamós
- rabosa (3037): Sant Carles
- rabosa (DCVB-E): Balears
- rabosa (FAUNAICT): Menorca
- rabosa (INVPESQ6): Castelló
- rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- ueca (3037): L'Ametlla de Mar
