Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "magrejar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agregar, v tr
  • es  agregar

<Dret públic>

Definició
Destinar {una persona} a un cos, a una oficina o a un departament sense donar-li plaça efectiva.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'han agregat al consolat mexicà.
  • V. t.: acomodar v tr
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agret rosat, n m alt. sin.
  • ca  herba de jardí, n f alt. sin.
  • ca  magreta de tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  magreta francesa, n f alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  violins, n m pl alt. sin.
  • nc  Oxalis articulata Savigny in Lam.
  • nc  Oxalis floribunda Lehm. var. ling.
  • nc  Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agreujar, v tr
  • ca  greujar, v tr sin. compl.
  • es  agravar

<Dret penal>

Definició
Fer més greu {un mal, una falta o un delicte}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Les declaracions dels testimonis han agreujat el delicte comès per l'acusat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agreujar, v tr
  • es  agraviar

<Dret>

Definició
Inferir un greuge {a algú}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'actuació de l'Ajuntament ha agreujat els habitants del poble.
agreujar-se agreujar-se

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  agreujar-se, v intr pron
  • es  agravarse, v intr pron
  • fr  s'agraver, v intr pron
  • en  aggravate, v intr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Empitjorar un malalt, un òrgan malalt, etc, fer-se més greu un mal.
airejar airejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  airejar, v tr
  • es  mortificar
  • fr  mortifier
  • en  hang, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Preparació>

Definició
Sotmetre a l'acció de l'aire una peça de caça, generalment una au, fins que la carn s'entendreix i esdevé faisandé.
airejar airejar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  airejar, v tr
  • ca  esponjar, v tr sin. compl.
  • es  airear
  • en  air, to

<Jardineria>

Definició
Remoure el sòl amb mitjans mecànics per a fer-lo més flonjo i augmentar la permeabilitat a l'aire i a l'aigua.
airejar airejar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  airejar, v tr
  • es  airear
  • en  air, to

<Jardineria>

Definició
Fer forats petits i profunds per extreure una porció estreta de terra d'una gespa i augmentar-ne la permeabilitat a l'aire i a l'aigua i el desenvolupament de les arrels.
ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  bouet, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de fora, n f sin. compl.
  • ca  gitaneta, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  rabosa de magranar, n f sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  raboa de magranar, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • ca  tort roquer, n m var. ling.
  • ca  ueca, n f var. ling.
  • nc  Blennius ocellaris
  • nc  Blenius ocellaris var. ling.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • fr  blennie-papillon
  • en  butterfly blenny
  • en  butterfly-blenny

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona

    - ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona

    - babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - bavosa (EMMDENIA): Dénia

    - capsigrany (FAUNAICT): Barcelona

    - dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova

    - dormilega (FAUNAICT): Tarragona

    - futarra (3037): Roses

    - futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - gitaneta (3037): Sant Carles

    - guilla (3037): Palamós

    - rabosa (3037): Sant Carles

    - rabosa (DCVB-E): Balears

    - rabosa (FAUNAICT): Menorca

    - rabosa (INVPESQ6): Castelló

    - rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - ueca (3037): L'Ametlla de Mar
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badola, n f
  • ca  agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
  • ca  magreta, n f sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agrella rodona, n f alt. sin.
  • ca  agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  badoles, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  magretes, n f pl alt. sin.
  • ca  badolla, n f var. ling.
  • ca  baroles, n f pl var. ling.
  • ca  madoles, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex scutatus L. subsp. scutatus

<Botànica > poligonàcies>