Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "magrejar" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ase mossegaire, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca bouet, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro bramader, n m sin. compl.
- ca burro bramador, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de fora, n f sin. compl.
- ca gitaneta, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
- ca rabosa de magranar, n f sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca toret, n m sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca raboa de magranar, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- ca tort roquer, n m var. ling.
- ca ueca, n f var. ling.
- nc Blennius ocellaris
- nc Blenius ocellaris var. ling.
- es babosa
- es caboce
- es rabosa
- es torillo
- fr baveuse papillon
- fr blennie-papillon
- en butterfly blenny
- en butterfly-blenny
<Peixos > Blènnids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona
- ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona
- babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant
- bavosa (EMMDENIA): Dénia
- capsigrany (FAUNAICT): Barcelona
- dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova
- dormilega (FAUNAICT): Tarragona
- futarra (3037): Roses
- futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant
- gitaneta (3037): Sant Carles
- guilla (3037): Palamós
- rabosa (3037): Sant Carles
- rabosa (DCVB-E): Balears
- rabosa (FAUNAICT): Menorca
- rabosa (INVPESQ6): Castelló
- rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- ueca (3037): L'Ametlla de Mar
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ase mossegaire, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca bouet, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro bramader, n m sin. compl.
- ca burro bramador, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de fora, n f sin. compl.
- ca gitaneta, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
- ca rabosa de magranar, n f sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca toret, n m sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca raboa de magranar, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- ca tort roquer, n m var. ling.
- ca ueca, n f var. ling.
- nc Blennius ocellaris
- nc Blenius ocellaris var. ling.
- es babosa
- es caboce
- es rabosa
- es torillo
- fr baveuse papillon
- fr blennie-papillon
- en butterfly blenny
- en butterfly-blenny
<Peixos > Blènnids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona
- ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona
- babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant
- bavosa (EMMDENIA): Dénia
- capsigrany (FAUNAICT): Barcelona
- dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova
- dormilega (FAUNAICT): Tarragona
- futarra (3037): Roses
- futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant
- gitaneta (3037): Sant Carles
- guilla (3037): Palamós
- rabosa (3037): Sant Carles
- rabosa (DCVB-E): Balears
- rabosa (FAUNAICT): Menorca
- rabosa (INVPESQ6): Castelló
- rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- ueca (3037): L'Ametlla de Mar
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca badola, n f
- ca agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
- ca magreta, n f sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella rodona, n f alt. sin.
- ca agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
- ca badoles, n f pl alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca magretes, n f pl alt. sin.
- ca badolla, n f var. ling.
- ca baroles, n f pl var. ling.
- ca madoles, n f pl var. ling.
- nc Rumex scutatus L. subsp. scutatus
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca badola, n f
- ca agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
- ca magreta, n f sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella rodona, n f alt. sin.
- ca agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
- ca badoles, n f pl alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca magretes, n f pl alt. sin.
- ca badolla, n f var. ling.
- ca baroles, n f pl var. ling.
- ca madoles, n f pl var. ling.
- nc Rumex scutatus L. subsp. scutatus
<Botànica > poligonàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca baguejar, v tr/prep
<Pesca>
Definició
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca barrejar, v tr
- ca mesclar, v tr
- es mezclar
- fr mélanger
- en mix, to
<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Mescles>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cabrejar, v intr
- es cabrillear
- fr moutonner
<Costes > Oceanografia>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca cairar, v tr
- ca cairejar, v tr sin. compl.
- es cuadrar
- fr équarrir
- en slab, to
- en square, to
<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca cairar, v tr
- ca cairejar, v tr sin. compl.
- es cantear, v tr
- fr aviver, v tr
- fr déligner, v tr
- fr équarrir, v tr
- en edge, to, v tr
- en square, to, v tr
- eu ertzak landu
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Esport > Muntanyisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cairejar, v intr
- es cantear
- fr arêter
- fr grattonner
- en edge, to
- de kanten
<Esport > Muntanyisme>