Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cairejar, v tr
es cantear
fr grattonner
en edge, to

Definició

Fer treballar de manera efectiva les parts laterals exteriors i interiors de la sola del peu de gat sobre els caires.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca cairejar, v intr
es cantear
fr arêter
fr grattonner
en edge, to
de kanten

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definició

Recolzar les parts laterals exteriors i interiors del peu sobre la roca durant l'escalada per sostenir-se en preses relativament petites.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca carejar, v tr
es carear, v tr

<Construcció > Execució de l'obra>

Definició

Fer la part visible d'una pedra de construcció, una rajola o un plafó.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca carta nàutica, n f
ca derrota, n f sin. compl.
es carta de marear
es carta de navegación
es carta náutica
fr carte de navigation
fr carte marine
en chart
en nautical chart
en navigation chart

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició

Mapa destinat a ésser usat pels navegants.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca controlar, v tr
ca dominar, v tr
ca manejar, v tr sin. compl.
es controlar
es dominar
es manejar
fr contrôler
fr manier
en control, to
en dominate, to
en handle, to [BÀSQUET] [HANDBOL]

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definició

Jugar la pilota, la bola o el disc amb habilitat mantenint-lo fora de l'abast de l'adversari.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca fer anar, v tr
es manejar, v tr
fr manier, v tr
en operate, to, v tr
de betätigen, v tr

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca flor d'avellana, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret bo, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agrets, n m pl alt. sin.
ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca aspres, n m pl alt. sin.
ca avellaneta, n f alt. sin.
ca avellanetes, n f pl alt. sin.
ca canari, n m alt. sin.
ca canaris, n m pl alt. sin.
ca caramelles, n f pl alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca magret, n m alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa amb peixet, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa i peixet, n m alt. sin.
ca trèvols, n m pl alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca agrios, n m pl var. ling.
ca agrítol, n m var. ling.
ca grítol, n m var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pam peixet, n m var. ling.
ca vellanetes, n f pl var. ling.
nc Oxalis pes-caprae L.
nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca flor d'avellana, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret bo, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agrets, n m pl alt. sin.
ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca aspres, n m pl alt. sin.
ca avellaneta, n f alt. sin.
ca avellanetes, n f pl alt. sin.
ca canari, n m alt. sin.
ca canaris, n m pl alt. sin.
ca caramelles, n f pl alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca magret, n m alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa amb peixet, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa i peixet, n m alt. sin.
ca trèvols, n m pl alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca agrios, n m pl var. ling.
ca agrítol, n m var. ling.
ca grítol, n m var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pam peixet, n m var. ling.
ca vellanetes, n f pl var. ling.
nc Oxalis pes-caprae L.
nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca garrejar, v intr
es garrear
fr chasser
en drag, to

<Esport > Esports nàutics > Vela>, <Esport > Esports nàutics > Motonàutica>

Definició

Desplaçar-se, una embarcació, arrossegant l'àncora, que no ha quedat ben fixada.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca garrejar, v intr
ca llaurar, v intr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició

Recular, un vaixell fondejat, arrossegant l'àncora, que no ha quedat ben fixada al fons o ha estat arrencada per la força del vent o de la mar.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "magrejar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició