Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "magritxol" dins totes les àrees temàtiques

flor d'avellana flor d'avellana

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor d'avellana, n f
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  agret bo, n m alt. sin.
  • ca  agreta, n f alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrets, n m pl alt. sin.
  • ca  agrets de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  aspre, n m alt. sin.
  • ca  aspres, n m pl alt. sin.
  • ca  avellaneta, n f alt. sin.
  • ca  avellanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  canari, n m alt. sin.
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  caramelles, n f pl alt. sin.
  • ca  fel i vinagre, n m/f alt. sin.
  • ca  magret, n m alt. sin.
  • ca  magreta, n f alt. sin.
  • ca  pa amb peixet, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  pa i peixet, n m alt. sin.
  • ca  trèvols, n m pl alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  agrios, n m pl var. ling.
  • ca  agrítol, n m var. ling.
  • ca  grítol, n m var. ling.
  • ca  minxonària, n f var. ling.
  • ca  pam peixet, n m var. ling.
  • ca  vellanetes, n f pl var. ling.
  • nc  Oxalis pes-caprae L.
  • nc  Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri blau, n m
  • ca  garitjol blau, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  grejol, n m sin. compl.
  • ca  lliri morat, n m sin. compl.
  • ca  sort, n m sin. compl.
  • ca  assutzena, n f alt. sin.
  • ca  burjol, n m alt. sin.
  • ca  camisoles, n f pl alt. sin.
  • ca  canturell, n m alt. sin.
  • ca  coltell, n m alt. sin.
  • ca  espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  flor de burro, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol blau, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri comú, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Florència, n m alt. sin.
  • ca  lliris, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris dels marges, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  ull de poll, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjol blau, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol blau, n m var. ling.
  • ca  garritxol blau, n m var. ling.
  • ca  ginjol, n m var. ling.
  • ca  ginjol blau, n m var. ling.
  • ca  girablau, n m var. ling.
  • ca  giri blau, n m var. ling.
  • ca  giriblau, n m var. ling.
  • ca  greixol, n m var. ling.
  • ca  greixul, n m var. ling.
  • ca  grèjol, n m var. ling.
  • ca  gresol, n m var. ling.
  • ca  grèsol, n m var. ling.
  • ca  guardiola, n f var. ling.
  • ca  guardiolo, n f var. ling.
  • ca  sords, n m pl var. ling.
  • ca  xili blau, n m var. ling.
  • ca  xoli blau, n m var. ling.
  • nc  Iris germanica L.
  • nc  Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri groc, n m
  • ca  coltell groc, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  garitjol groc, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  bova ampla, n f alt. sin.
  • ca  bova bavosa, n f alt. sin.
  • ca  bova de gatjol, n f alt. sin.
  • ca  bova de les cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova granotera, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol groc, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri de rec, n m alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • ca  milfulls, n f alt. sin.
  • ca  contell groc, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol groc, n m var. ling.
  • ca  ginjol groc, n m var. ling.
  • nc  Iris pseudacorus L.

<Botànica > iridàcies>

llobarro al forn amb verduretes i oli de regalèssia llobarro al forn amb verduretes i oli de regalèssia

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  llobarro al forn amb verduretes i oli de regalèssia
  • es  lubina al horno con verduritas y aceite de regaliz
  • fr  bar au four aux petits légumes et à l'huile de réglisse
  • it  spigola al forno con verdurine ed olio di liquirizia
  • en  baked sea bass with tiny vegetables and liquorice oil
  • de  Wolfsbarsch aus dem Ofen mit Gemüse und Lakritzöl

<Plats a la carta. Peix i marisc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mabre, n m
  • ca  mabres, n m pl sin. compl.
  • ca  mabret, n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [cria], n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [jove], n m sin. compl.
  • ca  mabró [petit], n m sin. compl.
  • ca  marbre, n m sin. compl.
  • ca  mabra, n f var. ling.
  • ca  mábre, n m var. ling.
  • ca  mabritjol [cria], n m var. ling.
  • ca  mabritjol [jove], n m var. ling.
  • ca  màrbol, n m var. ling.
  • ca  màrmol, n m var. ling.
  • nc  Lithognathus mormyrus
  • nc  Lithognatus mormyrus var. ling.
  • nc  Pagellus mormyrus var. ling.
  • nc  Sparus Mormyrus var. ling.
  • es  erla
  • es  herrera
  • es  mabra
  • es  mármol
  • es  terrera
  • fr  marbré
  • en  striped seabream

<Peixos > Espàrids>

mabritjol mabritjol

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mabritjol, n m

<Peixos>

Nota

  • Forma juvenil del mabre (Lithognathus mormyrus).
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mabritjol, n m

<Zoologia>

Definició
Cria del mabre.
petritxol de sang petritxol de sang

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  petritxol de sang, n m
  • nc  Cytherea chrone

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pol imant, n m
  • es  polo imán, n m
  • fr  pôle aimant, n m
  • en  pole magnet, n
  • de  Magnetpol, n m
  • de  Pol Magnet, n m

<Enginyeria>