Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "magritxol" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor d'avellana, n f
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agret bo, n m alt. sin.
- ca agreta, n f alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
- ca aspre, n m alt. sin.
- ca aspres, n m pl alt. sin.
- ca avellaneta, n f alt. sin.
- ca avellanetes, n f pl alt. sin.
- ca canari, n m alt. sin.
- ca canaris, n m pl alt. sin.
- ca caramelles, n f pl alt. sin.
- ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
- ca magret, n m alt. sin.
- ca magreta, n f alt. sin.
- ca pa amb peixet, n m alt. sin.
- ca pa de cucut, n m alt. sin.
- ca pa i peixet, n m alt. sin.
- ca trèvols, n m pl alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca agrios, n m pl var. ling.
- ca agrítol, n m var. ling.
- ca grítol, n m var. ling.
- ca minxonària, n f var. ling.
- ca pam peixet, n m var. ling.
- ca vellanetes, n f pl var. ling.
- nc Oxalis pes-caprae L.
- nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.
<Botànica > oxalidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor d'avellana, n f
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agret bo, n m alt. sin.
- ca agreta, n f alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
- ca aspre, n m alt. sin.
- ca aspres, n m pl alt. sin.
- ca avellaneta, n f alt. sin.
- ca avellanetes, n f pl alt. sin.
- ca canari, n m alt. sin.
- ca canaris, n m pl alt. sin.
- ca caramelles, n f pl alt. sin.
- ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
- ca magret, n m alt. sin.
- ca magreta, n f alt. sin.
- ca pa amb peixet, n m alt. sin.
- ca pa de cucut, n m alt. sin.
- ca pa i peixet, n m alt. sin.
- ca trèvols, n m pl alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca agrios, n m pl var. ling.
- ca agrítol, n m var. ling.
- ca grítol, n m var. ling.
- ca minxonària, n f var. ling.
- ca pam peixet, n m var. ling.
- ca vellanetes, n f pl var. ling.
- nc Oxalis pes-caprae L.
- nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.
<Botànica > oxalidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri blau, n m
- ca garitjol blau, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca grejol, n m sin. compl.
- ca lliri morat, n m sin. compl.
- ca sort, n m sin. compl.
- ca assutzena, n f alt. sin.
- ca burjol, n m alt. sin.
- ca camisoles, n f pl alt. sin.
- ca canturell, n m alt. sin.
- ca coltell, n m alt. sin.
- ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca flor de burro, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol blau, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri comú, n m alt. sin.
- ca lliri de Florència, n m alt. sin.
- ca lliris, n m pl alt. sin.
- ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
- ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
- ca matapoll, n m alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca ull de poll, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca ganjol, n m var. ling.
- ca ganjol blau, n m var. ling.
- ca ganjolera, n f var. ling.
- ca garitxol blau, n m var. ling.
- ca garritxol blau, n m var. ling.
- ca ginjol, n m var. ling.
- ca ginjol blau, n m var. ling.
- ca girablau, n m var. ling.
- ca giri blau, n m var. ling.
- ca giriblau, n m var. ling.
- ca greixol, n m var. ling.
- ca greixul, n m var. ling.
- ca grèjol, n m var. ling.
- ca gresol, n m var. ling.
- ca grèsol, n m var. ling.
- ca guardiola, n f var. ling.
- ca guardiolo, n f var. ling.
- ca sords, n m pl var. ling.
- ca xili blau, n m var. ling.
- ca xoli blau, n m var. ling.
- nc Iris germanica L.
- nc Iris vulgaris Pohl var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri blau, n m
- ca garitjol blau, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca grejol, n m sin. compl.
- ca lliri morat, n m sin. compl.
- ca sort, n m sin. compl.
- ca assutzena, n f alt. sin.
- ca burjol, n m alt. sin.
- ca camisoles, n f pl alt. sin.
- ca canturell, n m alt. sin.
- ca coltell, n m alt. sin.
- ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca flor de burro, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol blau, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri comú, n m alt. sin.
- ca lliri de Florència, n m alt. sin.
- ca lliris, n m pl alt. sin.
- ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
- ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
- ca matapoll, n m alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca ull de poll, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca ganjol, n m var. ling.
- ca ganjol blau, n m var. ling.
- ca ganjolera, n f var. ling.
- ca garitxol blau, n m var. ling.
- ca garritxol blau, n m var. ling.
- ca ginjol, n m var. ling.
- ca ginjol blau, n m var. ling.
- ca girablau, n m var. ling.
- ca giri blau, n m var. ling.
- ca giriblau, n m var. ling.
- ca greixol, n m var. ling.
- ca greixul, n m var. ling.
- ca grèjol, n m var. ling.
- ca gresol, n m var. ling.
- ca grèsol, n m var. ling.
- ca guardiola, n f var. ling.
- ca guardiolo, n f var. ling.
- ca sords, n m pl var. ling.
- ca xili blau, n m var. ling.
- ca xoli blau, n m var. ling.
- nc Iris germanica L.
- nc Iris vulgaris Pohl var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri groc, n m
- ca coltell groc, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca garitjol groc, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca balca, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca bova ampla, n f alt. sin.
- ca bova bavosa, n f alt. sin.
- ca bova de gatjol, n f alt. sin.
- ca bova de les cadires, n f alt. sin.
- ca bova granotera, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol groc, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri de rec, n m alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- ca milfulls, n f alt. sin.
- ca contell groc, n m var. ling.
- ca ganjol, n m var. ling.
- ca ganjolera, n f var. ling.
- ca garitxol groc, n m var. ling.
- ca ginjol groc, n m var. ling.
- nc Iris pseudacorus L.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri groc, n m
- ca coltell groc, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca garitjol groc, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca balca, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca bova ampla, n f alt. sin.
- ca bova bavosa, n f alt. sin.
- ca bova de gatjol, n f alt. sin.
- ca bova de les cadires, n f alt. sin.
- ca bova granotera, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol groc, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri de rec, n m alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- ca milfulls, n f alt. sin.
- ca contell groc, n m var. ling.
- ca ganjol, n m var. ling.
- ca ganjolera, n f var. ling.
- ca garitxol groc, n m var. ling.
- ca ginjol groc, n m var. ling.
- nc Iris pseudacorus L.
<Botànica > iridàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca llobarro al forn amb verduretes i oli de regalèssia
- es lubina al horno con verduritas y aceite de regaliz
- fr bar au four aux petits légumes et à l'huile de réglisse
- it spigola al forno con verdurine ed olio di liquirizia
- en baked sea bass with tiny vegetables and liquorice oil
- de Wolfsbarsch aus dem Ofen mit Gemüse und Lakritzöl
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mabre, n m
- ca mabres, n m pl sin. compl.
- ca mabret, n m sin. compl.
- ca mabritxol [cria], n m sin. compl.
- ca mabritxol [jove], n m sin. compl.
- ca mabró [petit], n m sin. compl.
- ca marbre, n m sin. compl.
- ca mabra, n f var. ling.
- ca mábre, n m var. ling.
- ca mabritjol [cria], n m var. ling.
- ca mabritjol [jove], n m var. ling.
- ca màrbol, n m var. ling.
- ca màrmol, n m var. ling.
- nc Lithognathus mormyrus
- nc Lithognatus mormyrus var. ling.
- nc Pagellus mormyrus var. ling.
- nc Sparus Mormyrus var. ling.
- es erla
- es herrera
- es mabra
- es mármol
- es terrera
- fr marbré
- en striped seabream
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mabre, n m
- ca mabres, n m pl sin. compl.
- ca mabret, n m sin. compl.
- ca mabritxol [cria], n m sin. compl.
- ca mabritxol [jove], n m sin. compl.
- ca mabró [petit], n m sin. compl.
- ca marbre, n m sin. compl.
- ca mabra, n f var. ling.
- ca mábre, n m var. ling.
- ca mabritjol [cria], n m var. ling.
- ca mabritjol [jove], n m var. ling.
- ca màrbol, n m var. ling.
- ca màrmol, n m var. ling.
- nc Lithognathus mormyrus
- nc Lithognatus mormyrus var. ling.
- nc Pagellus mormyrus var. ling.
- nc Sparus Mormyrus var. ling.
- es erla
- es herrera
- es mabra
- es mármol
- es terrera
- fr marbré
- en striped seabream
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca mabritjol, n m
<Peixos>
Nota
- Forma juvenil del mabre (Lithognathus mormyrus).