Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "maig" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca enquesta per correu, n f
- es encuesta por correo
- es encuesta postal
- en mail survey
- en postal survey
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Investigació>
Definició
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca enquesta per correu, n f
- es encuesta por correo, n f
- es encuesta postal, n f
- fr enquête par correspondance, n f
- fr enquête postale, n f
- en mail survey, n
- en postal survey, n
<Metodologia > Eines metodològiques>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enrocador, n m
- ca barraestret, n m sin. compl.
- ca dormidor, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roqueret, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord de roca, n m sin. compl.
- ca trencaavellanes, n m sin. compl.
- ca barra estret, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort de roca, n m var. ling.
- ca trenca avellanes, n m var. ling.
- ca trenca-avellanes, n m var. ling.
- nc Symphodus ocellatus
- nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
- nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
- es bodión
- es dormidor
- es tordo
- fr crenilabre ocelé
- fr rouquie
- it tordo occhiato
- en dark-fin
- de Geangelte lipppfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enrocador, n m
- ca barraestret, n m sin. compl.
- ca dormidor, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roqueret, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord de roca, n m sin. compl.
- ca trencaavellanes, n m sin. compl.
- ca barra estret, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort de roca, n m var. ling.
- ca trenca avellanes, n m var. ling.
- ca trenca-avellanes, n m var. ling.
- nc Symphodus ocellatus
- nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
- nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
- es bodión
- es dormidor
- es tordo
- fr crenilabre ocelé
- fr rouquie
- it tordo occhiato
- en dark-fin
- de Geangelte lipppfisch
<Peixos > Làbrids>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ensitjat de blat de moro, n m
- es ensilado de maíz
- fr ensilage de maïs-fourrage
- en corn silage
- en maize silage
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ensitjat de blat de moro, n m
- es ensilado de maíz
- fr ensilage de maïs-fourrage
- en corn silage
- en maize silage
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca envia el correu
- en send mail
<Localització > Fraseologia>
<Ginecologia i obstetrícia>, <Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fòrceps de Haig Ferguson, n m
<Ginecologia i obstetrícia>, <Material mèdic i ortopèdic>
Definició
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la facio ut des, loc llat
- ca faig perquè donis, loc
- es hago para que des, loc
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Locució del dret romà emprada en els contractes innominats per a indicar que una de les parts fa una prestació o un servei per a obtenir alguna cosa de l'altra part, o intercanvi per recompensa. Es complementa semànticament amb do ut des i amb facio ut facias.
Exemple: És possible delimitar l'àmbit d'exclusió dels convenis entre administracions públiques en funció de si la finalitat o la causa del negoci jurídic és remuneratòria (facio ut des) o d'assoliment d'un objecte comú (facio ut facias).
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la facio ut facias, loc llat
- ca faig perquè facis, loc
- es hago para que hagas, loc
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Locució del dret romà emprada en els contractes innominats per a indicar que una de les parts fa alguna cosa davant la prestació d'un servei de l'altra part, o intercanvi de serveis. Es complementa semànticament amb facio ut des.
Exemple: En aquest pèndol tan diplomàtic del do ut des o del facio ut facias era l'hora dels reis.
