Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "malany" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca embolicada, n f
- ca herbei, n m alt. sin.
- ca llapó anguilenc, n m alt. sin.
- ca llapó negre, n m alt. sin.
- ca llimac, n m alt. sin.
- ca llimac d'aigua, n m alt. sin.
- ca peu de gall, n m alt. sin.
- ca peu de rana, n m alt. sin.
- ca maranya, n f var. ling.
- ca maranya d'aigua, n f var. ling.
- nc Potamogeton pectinatus L.
<Botànica > potamogetonàcies>
Nota
- En relació amb la denominació peu de rana, en algunes àrees rana (derivat del llatí RANA) és un arcaisme, més que no pas un castellanisme.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca embolicada, n f
- ca herbei, n m alt. sin.
- ca llapó anguilenc, n m alt. sin.
- ca llapó negre, n m alt. sin.
- ca llimac, n m alt. sin.
- ca llimac d'aigua, n m alt. sin.
- ca peu de gall, n m alt. sin.
- ca peu de rana, n m alt. sin.
- ca maranya, n f var. ling.
- ca maranya d'aigua, n f var. ling.
- nc Potamogeton pectinatus L.
<Botànica > potamogetonàcies>
Nota
- En relació amb la denominació peu de rana, en algunes àrees rana (derivat del llatí RANA) és un arcaisme, més que no pas un castellanisme.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca emmalaltir, v intr
- es enfermar, v intr
- fr tomber malade, v intr
- en fall ill, to, v intr
<Infermeria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca enganyapastors de Temminck, n m
- es chotacabras de Temminck
- fr engoulevent de Temminck
- en Malay eared-nightjar
- de Temmincknachtschwalbe
- nc Lyncornis temminckii
- nc Eurostopodus temminckii alt. sin.
<11.04 Ocells > Caprimulgiformes > Caprimúlgids>
Nota
- El nom específic de Temminck fa referència a Coenraad Jacob Temminck (1778-1858), ornitòleg neerlandès.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca enganyapastors de Temminck, n m
- es chotacabras de Temminck
- fr engoulevent de Temminck
- en Malay eared-nightjar
- de Temmincknachtschwalbe
- nc Lyncornis temminckii
- nc Eurostopodus temminckii alt. sin.
<11.04 Ocells > Caprimulgiformes > Caprimúlgids>
Nota
- El nom específic de Temminck fa referència a Coenraad Jacob Temminck (1778-1858), ornitòleg neerlandès.
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca escala salarial, n f
- ca barem salarial, n m sin. compl.
- es baremo salarial
- es escala salarial
- fr barème des salaires
- fr échelle des salaries
- en salary scale
- en wage scale
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definició
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escurçana, n f
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- es milano
- es pastinaca
- es raya látigo común
- fr pastenague commune
- fr raie pastenague
- en common stingray
- en stingray
- nc Dasyatidae
- nc Dasyatis pastinaca
<Peixos>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçana, n f
- ca escurçana comuna, n f sin. compl.
- ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca marina pastinaca, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca pastinaca, n f sin. compl.
- ca pastinaca marina, n f sin. compl.
- ca pastinaques, n f pl sin. compl.
- ca serreta, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca corçana, n f var. ling.
- ca cursana, n f var. ling.
- ca es cursó, n m var. ling.
- ca escorçana, n f var. ling.
- ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
- ca escorçó, n m var. ling.
- ca escursana, n f var. ling.
- ca escursana ferrassa, n f var. ling.
- ca escursó, n m var. ling.
- ca farrasa, n f var. ling.
- ca farrassa, n f var. ling.
- ca milá, n m var. ling.
- ca raya vaca, n f var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca tòtana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Dasyatis pastinaca
- nc Dasiatis pastinaca var. ling.
- nc Desyatis pastinaca var. ling.
- nc Raia pastinaca var. ling.
- nc Raja pastinaca var. ling.
- nc Raya Pastinaca var. ling.
- nc Trygon pastinaca var. ling.
- nc Trygon vulgaris var. ling.
- es milano
- es pastenaca, n f
- es pastinaca, n f
- es pez obispo, n m
- es raya
- es raya látigo común
- es raya-vaca, n f
- fr pastenague
- fr pastenague commune
- fr raie pastenague
- it pastinaca
- en common stingray
- en sting ray
- en stingray
- de Gemeine Heich roche
<Rajades i milanes > Dasiàtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçana, n f
- ca escurçana comuna, n f sin. compl.
- ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca marina pastinaca, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca pastinaca, n f sin. compl.
- ca pastinaca marina, n f sin. compl.
- ca pastinaques, n f pl sin. compl.
- ca serreta, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca corçana, n f var. ling.
- ca cursana, n f var. ling.
- ca es cursó, n m var. ling.
- ca escorçana, n f var. ling.
- ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
- ca escorçó, n m var. ling.
- ca escursana, n f var. ling.
- ca escursana ferrassa, n f var. ling.
- ca escursó, n m var. ling.
- ca farrasa, n f var. ling.
- ca farrassa, n f var. ling.
- ca milá, n m var. ling.
- ca raya vaca, n f var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca tòtana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Dasyatis pastinaca
- nc Dasiatis pastinaca var. ling.
- nc Desyatis pastinaca var. ling.
- nc Raia pastinaca var. ling.
- nc Raja pastinaca var. ling.
- nc Raya Pastinaca var. ling.
- nc Trygon pastinaca var. ling.
- nc Trygon vulgaris var. ling.
- es milano
- es pastenaca, n f
- es pastinaca, n f
- es pez obispo, n m
- es raya
- es raya látigo común
- es raya-vaca, n f
- fr pastenague
- fr pastenague commune
- fr raie pastenague
- it pastinaca
- en common stingray
- en sting ray
- en stingray
- de Gemeine Heich roche
<Rajades i milanes > Dasiàtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçana violeta, n f
- ca escurçana, n f sin. compl.
- ca escurçana violàcia, n f sin. compl.
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca escurçó violeta, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca ferrassa violeta, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca tòtina violeta, n f sin. compl.
- ca escorçana, n f var. ling.
- ca escorçana violeta, n f var. ling.
- ca escorçó violeta, n m var. ling.
- ca escursana, n f var. ling.
- ca escursó, n m var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Pteroplatytrygon violacea
- nc Dasyatis violacea var. ling.
- nc Tryggon violacea var. ling.
- nc Trygon violacea var. ling.
- es escorsana, n f
- es pastinaca espinosa
- es pez obispo, n m
- es raya látigo violeta
- fr pastenague violette
- en violet stingray
<Rajades i milanes > Dasiàtids>
