Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "malgrat" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca isnag
- ca apayao sin. compl.
- ca isneg sin. compl.
- cod isnag
- ar إيسناغية
- cy Isnag
- cy Apayao sin. compl.
- cy Isneg sin. compl.
- de Isnag
- de Apayao sin. compl.
- de Isneg sin. compl.
- en Isnag
- en Apayao sin. compl.
- en Isneg sin. compl.
- es isnag
- es apayao sin. compl.
- es isneg sin. compl.
- eu isnagera
- eu apayao sin. compl.
- eu isnag sin. compl.
- eu isneg sin. compl.
- fr isneg
- fr apayao sin. compl.
- fr isnag sin. compl.
- fr margarat sin. compl.
- gl isnag
- gl apayao sin. compl.
- gl isneg sin. compl.
- gn isnag
- gn apayao sin. compl.
- gn isneg sin. compl.
- it isnag
- it apayao sin. compl.
- it isneg sin. compl.
- pt isnag
- pt apayao sin. compl.
- pt isneg sin. compl.
- zh 伊斯纳戈语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>
Definició
Es poden distingir tres subgrups isnag: kabuga-omandaya-tawit, karawagan i talifugu.
La llengua isnag és lingüisticament pròxima a l'adasen, que es parla a la regió nord de la província d'Abra.
Els parlants d'isnag generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca langur sagrat del Caixmir, n m
- es langur de Cachemira, n m
- fr langur du Chamba, n m
- en Chamba sacred langur, n
- de Kashmir-Hulman, n m
- nc Semnopithecus ajax
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca langur sagrat del Caixmir, n m
- es langur de Cachemira, n m
- fr langur du Chamba, n m
- en Chamba sacred langur, n
- de Kashmir-Hulman, n m
- nc Semnopithecus ajax
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca langur sagrat del Nepal, n m
- es langur de Nepal, n m
- fr langur du Népal, n m
- en Nepal sacred langur, n
- de Himalaya-Hulman, n m
- nc Semnopithecus schistaceus
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca langur sagrat del Nepal, n m
- es langur de Nepal, n m
- fr langur du Népal, n m
- en Nepal sacred langur, n
- de Himalaya-Hulman, n m
- nc Semnopithecus schistaceus
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca langur sagrat del Terai, n m
- es langur de Terai, n m
- fr langur du Teraï, n m
- en Terai sacred langur, n
- de Tarai-Hulman, n m
- nc Semnopithecus hector
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca langur sagrat del Terai, n m
- es langur de Terai, n m
- fr langur du Teraï, n m
- en Terai sacred langur, n
- de Tarai-Hulman, n m
- nc Semnopithecus hector
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
<.FITXA REVISADA>, <Terminologia històrica > Cirurgia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca lligament elàstic de MacGraw, n m
<.FITXA REVISADA>, <Terminologia històrica > Cirurgia>
Definició
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca lloc sagrat, n m
- es lugar sagrado
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
La definició de lloc sagrat és en el cànon 1205 del Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83), i n'hi ha de dues classes: les esglésies i els cementiris. Segons el cànon 1214, una església és «un edifici sagrat dedicat al culte diví, al qual els fidels tenen dret a entrar per a la celebració, sobretot pública, del culte diví». Per això, en aquests llocs només és permès el que serveix, segons estableix el cànon 1210, per a «l'exercici i el foment del culte, de la pietat i de la religió, i cal prohibir-hi el que no estigui en consonància amb la santedat del lloc»; tanmateix, com afirma el mateix cànon 1210, «L'ordinari pot permetre-hi, en casos concrets, altres usos, sempre que no siguin contraris a la santedat del lloc», com ara concerts de música sacra.
S'ha de fer la distinció entre les esglésies destinades al culte diví, on tots els fidels tenen dret a accedir (càn. 1214 i 1219), i les que no permeten l'accés lliure a tots els fidels, com ara els oratoris de diverses comunitats (seminaris, col·legis religiosos, entre altres); els fidels només poden accedir al segon tipus d'esglésies amb el consentiment de la persona superior competent (càn. 1223 i 1225). Les capelles privades a favor d'una o de diverses persones físiques, d'acord amb el cànon 1226, estan destinades al culte diví amb llicència de l'ordinari del lloc. Tota parròquia ha de tenir una església, i pot tenir a més altres llocs sagrats, com ara ermites, santuaris i cementiris. Són esglésies que excel·leixen les esglésies catedrals i les esglésies parroquials, que han de ser dedicades amb ritu solemne segons el cànon 1217, § 2. Tota església parroquial ha de tenir la pica baptismal, segons el que prescriu el cànon 858; la pica baptismal és la distinció més significativa amb relació a les esglésies que no són parroquials, per bé que, per a la comoditat dels fidels, l'ordinari pot donar llicència a altres esglésies i oratoris a tenir-la, després d'haver escoltat el parer del rector de la parròquia.
Per a la construcció de les esglésies, que s'han de fer d'acord amb les normes litúrgiques, cal el consentiment previ per escrit del bisbe diocesà, un cop escoltat el consell presbiteral i els rectors de les esglésies veïnes, de conformitat amb el cànon 1215, § 1 i § 2. Per a constituir els oratoris cal la llicència de l'ordinari del lloc, després de fer (personalment o per un altre mitjà) la visita del lloc destinat, d'acord amb el cànon 1224, § 1. Un cop concedida la llicència, els oratoris no poden ser destinats a usos profans sense l'autorització de l'ordinari (càn. 1224, § 2). Per a celebrar la missa i realitzar altres funcions sagrades en capelles privades cal la llicència de l'ordinari del lloc, segons el cànon 1228.
Els santuaris, de conformitat amb el cànon 1230, són esglésies on peregrinen fidels amb l'aprovació de l'ordinari del lloc. Els santuaris poden ser diocesans, nacionals i internacionals; d'acord amb el cànon 1231, perquè un santuari pugui ser nacional es necessita l'aprovació de la conferència episcopal, i per a poder ser internacional cal l'aprovació de la Santa Seu.
Segons el cànon 1169 i el cànon 1206, la dedicació d'esglésies, que comporta sempre la dedicació de l'altar, correspon al bisbe diocesà o als qui el dret equipara (càn. 368 i 381, § 2), i en casos excepcionals a un prevere. La benedicció d'esglésies, d'acord amb el cànon 1207, queda reservada al bisbe diocesà, que la pot delegar en un altre sacerdot. Convé que els oratoris i les capelles privades, de conformitat amb el cànon 1229, siguin beneïts, i han d'estar reservats únicament al culte diví i lliures de qualsevol ús domèstic. Els cementiris propis de l'Església també han de ser beneïts, d'acord amb el cànon 1208, i s'ha de seguir el ritual de benediccions: «Pròpiament, ha de practicar aquest ritu el bisbe de la diòcesi, però aquest el pot encomanar a un prevere» (càn. 1206 Ritual de les benediccions); si no és possible, el cànon 1240, § 2 estableix que cada sepultura ha de ser beneïda. D'acord amb el cànon 1208, s'ha de redactar una acta de la dedicació o benedicció feta d'una església o d'un cementiri, i se n'ha de guardar un exemplar a l'arxiu de la cúria diocesana i un altre a l'arxiu de l'església. De conformitat amb el cànon 1218, cada església ha de tenir un títol, i segons l'ordre de dedicació d'esglésies ha de ser únic. Un beat només pot ser titular d'una església per concessió de la Santa Seu (Ordre de dedicació, cap. II, 4).
Segons el cànon 1211, la violació d'un lloc sagrat es produeix quan, a judici de l'ordinari del lloc s'han comès amb escàndol accions greument injurioses que són considerades greus i molt contràries a la santedat del lloc i, per tant, no és permès celebrar-hi els actes de culte fins que el lloc violat sigui reconciliat per mitjà d'un ritu penitencial celebrat d'acord amb les normes litúrgiques. El cànon 1212 estableix que els llocs sagrats perden la dedicació o la benedicció si són destruïts en gran part o si, per decret de l'ordinari del lloc, són reduïts permanentment a usos profans o de fet.
Quant als altars (tractats en el capítol IV del títol dedicat als llocs sagrats del CDC-83), n'hi ha de dues classes: el fix i el mòbil (càn. 1235), i es recorda la conveniència que en tota església hi hagi un altar fix. El cànon 1236 tracta del material amb què s'han de fer els altars. El cànon 1237, § 1 estableix que cal dedicar els altars fixos, i que els mòbils cal que siguin dedicats o beneïts segons prescriuen els llibres litúrgics; el cànon 1237, § 2 estableix que s'ha d'observar l'antiga tradició de col·locar relíquies de màrtirs o de sants sota l'altar quan és dedicat. Els altars perden la dedicació o la benedicció segons la norma del cànon 1212, és a dir, si són destruïts en gran part o reduïts permanentment a usos profans per decret de l'ordinari o de fet. Finalment, d'acord amb el cànon 1238, § 2, la reducció d'una església o d'un lloc sagrat a usos profans no fa que els altars, fixos o mòbils, perdin la dedicació o la benedicció. - V. t.: cementiri n m
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca míldiu de la vinya, n m
- ca malura nova, n f sin. compl.
<Malalties de les plantes>
