Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "malifeta" dins totes les àrees temàtiques

canya d'Índia

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca canya d'Índia, n f
ca canya de rosaris, n f sin. compl.
ca canya de sabonetes, n f sin. compl.
ca rosariera, n f sin. compl.
ca sabonetes, n f pl sin. compl.
ca canya d'Índies, n f alt. sin.
ca canya de rosari, n f alt. sin.
ca canya sabonetes, n f alt. sin.
ca grans de rosari, n m pl alt. sin.
ca lliris del rosari, n m pl alt. sin.
ca marieta de rosaris, n f alt. sin.
ca marietes, n f pl alt. sin.
ca marietes de rosari, n f pl alt. sin.
nc Canna indica L.

<Botànica > cannàcies>

canya d'Índia

<Botànica>

ca canya d'Índia, n f
ca canya de rosaris, n f sin. compl.
ca canya de sabonetes, n f sin. compl.
ca rosariera, n f sin. compl.
ca sabonetes, n f pl sin. compl.
ca canya d'Índies, n f alt. sin.
ca canya de rosari, n f alt. sin.
ca canya sabonetes, n f alt. sin.
ca grans de rosari, n m pl alt. sin.
ca lliris del rosari, n m pl alt. sin.
ca marieta de rosaris, n f alt. sin.
ca marietes, n f pl alt. sin.
ca marietes de rosari, n f pl alt. sin.
nc Canna indica L.

<Botànica > cannàcies>

caps blancs

<Botànica>

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca borrissà, n m var. ling.
ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
ca escupinyà, n f var. ling.
ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
ca marrissà bord, n m var. ling.
ca morressà bord, n m var. ling.
ca rabanell, n m var. ling.
ca rabanellet, n m var. ling.
ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
ca ravaníssia borda, n f var. ling.
ca salivà de monja, n f var. ling.
ca sempre-en-flor, n m var. ling.
ca sempreenflor, n m var. ling.
ca torrotito, n m var. ling.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

caps blancs

<Ciències de la vida>

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca borrissà, n m var. ling.
ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
ca escupinyà, n f var. ling.
ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
ca marrissà bord, n m var. ling.
ca morressà bord, n m var. ling.
ca rabanell, n m var. ling.
ca rabanellet, n m var. ling.
ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
ca ravaníssia borda, n f var. ling.
ca salivà de monja, n f var. ling.
ca sempre-en-flor, n m var. ling.
ca sempreenflor, n m var. ling.
ca torrotito, n m var. ling.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

cubeta

<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cubeta, n f
ca molineta, n f sin. compl.
es molineta

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Dipòsit semicilíndric de fusta, obra o plàstic, amb unes pales en forma d'aspa que giravolten accionades per mitjà d'un motor.

cubeta

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca cubeta, n f
ca molineta, n f sin. compl.
es molineta
fr coudreuse
en paddle vat

<Indústria > Indústria de la pell > Eines i instruments per a la pell>

cultura manifesta

<Ciències socials > Antropologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cultura manifesta, n f
es cultura manifiesta
en explicit culture

Definició

Conjunt de trets culturals directament observables per un etnògraf.

encalcinar en molineta

<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca encalcinar en molineta, v tr
ca encalcinar en cubeta, v tr sin. compl.
es encalar en molineta

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Sotmetre una pell a l'acció de la calç en una cubeta.

estrabisme

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca estrabisme, n m
ca desviació manifesta, n f sin. compl.
ca heterotropia, n f sin. compl.
ca loxoftàlmia, n f sin. compl.
ca vista obliqua, n f sin. compl.
es estrabismo
fr strabisme
en squint
en strabismus

Definició

Desviació manifesta de la línia visual d'un dels dos ulls, de manera que els eixos visuals no tenen la mateixa direcció; heterotropia.

Nota

La denominació estrabisme prové del grec strabismós 'que mira guerxo'.

foixarda

<Ciències de la vida>

ca foixarda, n f
ca cogullada, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca cossiada, n f sin. compl.
ca fusellada, n f sin. compl.
ca herba cociada, n f sin. compl.
ca herba cociera, n f sin. compl.
ca ullastró, n m sin. compl.
ca alzineta, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botó blau, n m alt. sin.
ca cebollada, n f alt. sin.
ca coroneta blava, n f alt. sin.
ca fusellades, n f pl alt. sin.
ca globulària, n f alt. sin.
ca marieta, n f alt. sin.
ca murtereta, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca pixina, n f alt. sin.
ca ullastrí, n m alt. sin.
ca alivereta, n f var. ling.
ca asauhullà, n f var. ling.
ca boja, n f var. ling.
ca cebollà, n f var. ling.
ca cebullà, n f var. ling.
ca cebullada, n f var. ling.
ca cegullà, n f var. ling.
ca cegullada, n f var. ling.
ca cibullaga, n f var. ling.
ca cociada, n f var. ling.
ca cociaga, n f var. ling.
ca çocollada, n f var. ling.
ca cocullada, n f var. ling.
ca cogullà, n f var. ling.
ca cosiada, n f var. ling.
ca crogullada, n f var. ling.
ca crucillada, n f var. ling.
ca cruixades, n f pl var. ling.
ca cruixillada, n f var. ling.
ca cruixillarda, n f var. ling.
ca cruixillata, n f var. ling.
ca cubellada, n f var. ling.
ca cuixarda, n f var. ling.
ca cursillada, n f var. ling.
ca deullà, n f var. ling.
ca deullaga, n f var. ling.
ca deüllaga, n f var. ling.
ca elivereta, n f var. ling.
ca escociarda, n f var. ling.
ca escocillaga, n f var. ling.
ca escorcellada, n f var. ling.
ca escorciada, n f var. ling.
ca escorciaga, n f var. ling.
ca escorciana, n f var. ling.
ca escorciata, n f var. ling.
ca escorcillada, n f var. ling.
ca escorsiada, n f var. ling.
ca escorsiata, n f var. ling.
ca escorxata, n f var. ling.
ca escotxarda, n f var. ling.
ca escruciata, n f var. ling.
ca escuciarda, n f var. ling.
ca escuixarda, n f var. ling.
ca escuixiarda, n f var. ling.
ca escurciada, n f var. ling.
ca escurcillada, n f var. ling.
ca escurcillarda, n f var. ling.
ca escutxarda, n f var. ling.
ca fuixarda, n f var. ling.
ca goixarda, n f var. ling.
ca grossillada, n f var. ling.
ca martereta, n f var. ling.
ca oastró, n m var. ling.
ca puxarda, n f var. ling.
ca regollada, n f var. ling.
ca sagullà, n f var. ling.
ca sagullada, n f var. ling.
ca sahullada, n f var. ling.
ca saüja, n f var. ling.
ca saüllà, n f var. ling.
ca saullada, n f var. ling.
ca segollada, n f var. ling.
ca segullada, n f var. ling.
ca sevillana, n f var. ling.
ca socollada, n f var. ling.
ca socolloada, n f var. ling.
ca sogullà, n f var. ling.
ca sucullada, n f var. ling.
ca sullà, n f var. ling.
nc Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Nota

La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.