Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "malifeta" dins totes les àrees temàtiques

foixarda foixarda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foixarda, n f
  • ca  cogullada, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  cossiada, n f sin. compl.
  • ca  fusellada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociera, n f sin. compl.
  • ca  ullastró, n m sin. compl.
  • ca  alzineta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botó blau, n m alt. sin.
  • ca  cebollada, n f alt. sin.
  • ca  coroneta blava, n f alt. sin.
  • ca  fusellades, n f pl alt. sin.
  • ca  globulària, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  murtereta, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  pixina, n f alt. sin.
  • ca  ullastrí, n m alt. sin.
  • ca  alivereta, n f var. ling.
  • ca  asauhullà, n f var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  cebollà, n f var. ling.
  • ca  cebullà, n f var. ling.
  • ca  cebullada, n f var. ling.
  • ca  cegullà, n f var. ling.
  • ca  cegullada, n f var. ling.
  • ca  cibullaga, n f var. ling.
  • ca  cociada, n f var. ling.
  • ca  cociaga, n f var. ling.
  • ca  çocollada, n f var. ling.
  • ca  cocullada, n f var. ling.
  • ca  cogullà, n f var. ling.
  • ca  cosiada, n f var. ling.
  • ca  crogullada, n f var. ling.
  • ca  crucillada, n f var. ling.
  • ca  cruixades, n f pl var. ling.
  • ca  cruixillada, n f var. ling.
  • ca  cruixillarda, n f var. ling.
  • ca  cruixillata, n f var. ling.
  • ca  cubellada, n f var. ling.
  • ca  cuixarda, n f var. ling.
  • ca  cursillada, n f var. ling.
  • ca  deullà, n f var. ling.
  • ca  deullaga, n f var. ling.
  • ca  deüllaga, n f var. ling.
  • ca  elivereta, n f var. ling.
  • ca  escociarda, n f var. ling.
  • ca  escocillaga, n f var. ling.
  • ca  escorcellada, n f var. ling.
  • ca  escorciada, n f var. ling.
  • ca  escorciaga, n f var. ling.
  • ca  escorciana, n f var. ling.
  • ca  escorciata, n f var. ling.
  • ca  escorcillada, n f var. ling.
  • ca  escorsiada, n f var. ling.
  • ca  escorsiata, n f var. ling.
  • ca  escorxata, n f var. ling.
  • ca  escotxarda, n f var. ling.
  • ca  escruciata, n f var. ling.
  • ca  escuciarda, n f var. ling.
  • ca  escuixarda, n f var. ling.
  • ca  escuixiarda, n f var. ling.
  • ca  escurciada, n f var. ling.
  • ca  escurcillada, n f var. ling.
  • ca  escurcillarda, n f var. ling.
  • ca  escutxarda, n f var. ling.
  • ca  fuixarda, n f var. ling.
  • ca  goixarda, n f var. ling.
  • ca  grossillada, n f var. ling.
  • ca  martereta, n f var. ling.
  • ca  oastró, n m var. ling.
  • ca  puxarda, n f var. ling.
  • ca  regollada, n f var. ling.
  • ca  sagullà, n f var. ling.
  • ca  sagullada, n f var. ling.
  • ca  sahullada, n f var. ling.
  • ca  saüja, n f var. ling.
  • ca  saüllà, n f var. ling.
  • ca  saullada, n f var. ling.
  • ca  segollada, n f var. ling.
  • ca  segullada, n f var. ling.
  • ca  sevillana, n f var. ling.
  • ca  socollada, n f var. ling.
  • ca  socolloada, n f var. ling.
  • ca  sogullà, n f var. ling.
  • ca  sucullada, n f var. ling.
  • ca  sullà, n f var. ling.
  • nc  Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Nota

  • La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  formatgets, n m pl
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva crètica, n f alt. sin.
  • ca  malva de runa, n f alt. sin.
  • ca  malvacamí, n f alt. sin.
  • ca  malvera, n f alt. sin.
  • ca  malveta, n f alt. sin.
  • ca  malví, n m alt. sin.
  • ca  malvins (arrel), n m pl alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • ca  melví, n m var. ling.
  • nc  Lavatera cretica L.

<Botànica > malvàcies>

formatgets formatgets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  formatgets, n m pl
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva crètica, n f alt. sin.
  • ca  malva de runa, n f alt. sin.
  • ca  malvacamí, n f alt. sin.
  • ca  malvera, n f alt. sin.
  • ca  malveta, n f alt. sin.
  • ca  malví, n m alt. sin.
  • ca  malvins (arrel), n m pl alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • ca  melví, n m var. ling.
  • nc  Lavatera cretica L.

<Botànica > malvàcies>

funció manifesta funció manifesta

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  funció manifesta, n f
  • es  función manifiesta
  • en  manifest function

<Antropologia>

Definició
Funció que és aparent tant per a l'observador com per als agents del fenomen estudiat.
funció manifesta funció manifesta

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  funció manifesta, n f
  • es  función manifiesta
  • en  manifest function

<Sociologia>

Definició
Funció compresa, coneguda i desitjada pels participants del sistema.
funció manifesta funció manifesta

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  funció manifesta, n f
  • es  función manifiesta, n f
  • fr  fonction manifeste, n f
  • en  manifest function, n

<Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions>

Definició
Funció social prevista i reconeguda pels membres del sistema social en el qual es produeix.

Nota

  • El terme funció manifesta va ser encunyat pel sociòleg estatunidenc Robert K. Merton.
herba de boligs herba de boligs

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bolitx, n m var. ling.
  • ca  moixino bord, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
herba de boligs herba de boligs

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bolitx, n m var. ling.
  • ca  moixino bord, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
hipermetropia manifesta hipermetropia manifesta

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  hipermetropia manifesta, n f
  • es  hipermetropía manifiesta
  • en  manifest hyperopia

<Oftalmologia > Semiologia>

Definició
Hipermetropia que només pot ser corregida amb l'ús de lents convergents.
hipermetropia manifesta hipermetropia manifesta

<Malalties i síndromes>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hipermetropia manifesta, n f

<Malalties i síndromes>, <Oftalmologia>

Definició
Hipermetropia que solament es pot corregir amb l'ús de lents convergents.