Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "malparat" dins totes les àrees temàtiques

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>

Definició

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>

Definició
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aparell, n m
  • es  aparato, n m
  • fr  appareil, n m
  • en  apparatus, n
  • de  Apparat, n m
  • de  Gerät, n n

<Enginyeria>

avortar avortar

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  avortar, v intr
  • ca  malparir, v intr sin. compl.
  • es  abortar
  • fr  avorter
  • en  abort, to

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Expulsar prematurament el fetus abans que sigui viable.
avortar avortar

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  avortar, v intr
  • ca  malparir, v intr sin. compl.
  • es  abortar
  • fr  avorter
  • en  abort, to

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Expulsar prematurament el fetus abans que sigui viable.
carregar en aparell carregar en aparell

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carregar en aparell, v tr
  • es  cargar en aparato, v tr
  • fr  charger en appareil, v tr
  • en  load, to on appliance, v tr
  • de  laden in den Apparat einlegen, v tr

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dispositiu, n m
  • es  dispositivo, n m
  • fr  dispositif, n m
  • en  device, n
  • en  gear, n
  • de  Apparat, n m
  • de  Vorrichtung, n f

<Enginyeria>

isnag isnag

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  isnag
  • ca  apayao sin. compl.
  • ca  isneg sin. compl.
  • cod  isnag
  • ar  إيسناغية
  • cy  Isnag
  • cy  Apayao sin. compl.
  • cy  Isneg sin. compl.
  • de  Isnag
  • de  Apayao sin. compl.
  • de  Isneg sin. compl.
  • en  Isnag
  • en  Apayao sin. compl.
  • en  Isneg sin. compl.
  • es  isnag
  • es  apayao sin. compl.
  • es  isneg sin. compl.
  • eu  isnagera
  • eu  apayao sin. compl.
  • eu  isnag sin. compl.
  • eu  isneg sin. compl.
  • fr  isneg
  • fr  apayao sin. compl.
  • fr  isnag sin. compl.
  • fr  margarat sin. compl.
  • gl  isnag
  • gl  apayao sin. compl.
  • gl  isneg sin. compl.
  • gn  isnag
  • gn  apayao sin. compl.
  • gn  isneg sin. compl.
  • it  isnag
  • it  apayao sin. compl.
  • it  isneg sin. compl.
  • pt  isnag
  • pt  apayao sin. compl.
  • pt  isneg sin. compl.
  • zh  伊斯纳戈语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició
Els isnag (o apayao) s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els inibaloi, els kalinga, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Es poden distingir tres subgrups isnag: kabuga-omandaya-tawit, karawagan i talifugu.

La llengua isnag és lingüisticament pròxima a l'adasen, que es parla a la regió nord de la província d'Abra.

Els parlants d'isnag generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.
malarmat malarmat

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  malarmat, n m
  • ca  armat, n m sin. compl.
  • ca  arnès, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • es  armado
  • es  malarmado
  • fr  malarmat
  • en  armed gurnard
  • nc  Peristedion cataphractum

<Peixos>

malarmat malarmat

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malarmat, n m
  • ca  armat, n m sin. compl.
  • ca  arnès, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  peix de fonera, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  armad, n m var. ling.
  • ca  arnés, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  mal armat, n m var. ling.
  • ca  malmarmat, n m var. ling.
  • nc  Peristedion cataphractum
  • nc  Peristedium cataphractum var. ling.
  • nc  Peristehnus cataphractrum var. ling.
  • nc  Trigla cataphracta var. ling.
  • es  armado
  • es  malarmado
  • fr  malarmat
  • en  African armoured searobin
  • en  armed gurnard

<Peixos > Peristèdids>