Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mandra" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI deixa o donació? 0 CRITERI deixa o donació?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI deixa o donació?
  • es  (deixa) manda, n f
  • es  (donació) donación, n f
  • fr  (donació) donation, n f

<Dret > Dret civil>

Definició
Tant deixa com donació (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Una deixa (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una atribució singular d'un o més drets o coses ordenada en una disposició testamentària pel causant, és a dir, per la persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni; la persona beneficiària ha de fer l'acceptació d'herència perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret de successions.
. L'equivalent castellà és manda.

- Una donació (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un acte de liberalitat pel qual el donant disposa a títol gratuït d'un dret o una cosa a favor d'algú altre, el donatari; el donatari ha d'acceptar la donació perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret d'obligacions i contractes.
. L'equivalent castellà és donación, i el francès, donation.

Nota

0 CRITERI Denominació acabada amb preposició 0 CRITERI Denominació acabada amb preposició

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació acabada amb preposició
  • ca  Nom o adjectiu: accés (EXEMPLE), n m
  • ca  Preposició: a la manera de (EXEMPLE), prep
  • ca  Verb: funcionar [amb] (EXEMPLE), v prep
  • ca  Verb: permetre l'ús [de] (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: dress up, to (EXEMPLE), v intr
  • en  Verb: head [for/to], to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: look after, to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: take course [for/to], to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: take on, to(EXEMPLE), v tr

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
Hi ha denominacions i equivalents que poden tenir una preposició final en la representació en un diccionari per raons sintàctiques, com a indicació que sovint introdueixen un complement per mitjà d'aquesta preposició. A continuació presentem una proposta de representació d'aquestes denominacions preposicionals:

- En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.

- En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
. Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
. Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»

- En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
- Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.

- En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.

- En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.

Nota

0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge? 0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de patillas, n f
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de pines, n f
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) patillaje, n m
  • es  (pin) patilla, n f
  • es  (pin) pin, n m
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) brochage, n m
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) configuration des broches, n f
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) disposition des broches, n f
  • fr  (pin) broche, n f
  • fr  (pin) patte, n f
  • it  (pin) piedino, n m
  • it  (pin) pin, n m
  • pt  (pin) pino, n m
  • en  (disposició de pins [descrpció]) pinout diagram, n
  • en  (disposició de pins [manera, descripció]) pinout, n
  • en  (disposició de pins [manera]) pin configuration, n
  • en  (pin) lead, n
  • en  (pin) pin, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Electrònica>

Definició
Tant pin com disposició de pins es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *piu, *patilla i *patillatge.

- Un pin (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels terminals en forma de llengüeta o de fil rígid d'un dispositiu electrònic, especialment d'un connector o d'un circuit integrat.
. Els equivalents castellans són patilla i pin; els francesos, broche i patte; els itailans, piedino i pin; el portuguès, pino, i els anglesos, lead i pin.

- Disposició de pins (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), de la seva banda, pot fer referència a dos significats diferents:
(a) Manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic.
. Els equivalents castellans són disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, pin configuration i pinout.
(b) Descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic i de la funció que té cadascun.
. Els equivalents castellans són igualment disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, també brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, també pinout i, a més, pinout diagram.

Els motius de la tria de pin com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) És la forma utilitzada habitualment pels especialistes.
(2) Es documenta en molts textos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques.
(3) Els especialistes consideren que, per la seva implantació, és difícilment substituïble.

En canvi, *piu (tot i ser una forma motivada i haver tingut una certa difusió) té l'inconvenient que en algunes zones del domini lingüístic té altres sentits que el fan poc aconsellable (especialment al País Valencià, on la forma piu s'associa a 'penis').

Nota

acord conclòs de manera simplificada acord conclòs de manera simplificada

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord conclòs de manera simplificada, n m
  • es  acuerdo en forma simplificada, n m

<Dret internacional>

adverbi de manera adverbi de manera

<Llengua. Literatura > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adverbi de manera, n m
  • es  adverbio de modo
  • fr  adverbe de manière
  • en  adverb of manner

<Lingüística>

Definició
Adverbi que expressa una forma particular de fer o de ser.
arrossegueu aquests botons de la manera adequada arrossegueu aquests botons de la manera adequada

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  arrossegueu aquests botons de la manera adequada
  • en  drag these buttons as required

<Localització > Fraseologia>

bubú de Reichenow bubú de Reichenow

<Zoologia > Ocells>

  • ca  bubú de Reichenow, n m
  • es  bubú de Reichenow
  • fr  gonolek de Reichenow
  • en  black boubou
  • en  Manda boubou
  • de  Reichenowwürger
  • nc  Laniarius nigerrimus

<36.048 Ocells > Passeriformes > Malaconòtids>

Nota

  • El nom específic de Reichenow fa referència a Anton Reichenow (1847-1941) ornitòleg i col·leccionista alemany a l'Àfrica occidental 1872-1873.
cap de frare cap de frare

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cap de frare, n m
  • ca  mandrí, n m
  • es  escariador
  • es  mandril
  • en  reamer

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

cargols a la manera de La Rioja cargols a la manera de La Rioja

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  cargols a la manera de La Rioja
  • es  caracoles a la riojana
  • fr  escargots à la riojana
  • it  lumache alla riojana
  • en  Rioja-style snails
  • de  Schnecken auf Riojaner Art

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

cigrons a la manera de La Rioja cigrons a la manera de La Rioja

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  cigrons a la manera de La Rioja
  • es  garbanzos a la riojana
  • fr  pois chiches à la riojana
  • it  ceci alla riojana
  • en  chickpeas Rioja style
  • de  Kichererbsen auf Riojaner Art

<Plats a la carta. Verdures, hortalisses i llegums>