Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mantell" dins totes les àrees temàtiques

botgeta blanca botgeta blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botgeta blanca, n f
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  socarell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. suffruticosum (Vill.) Rouy var. ling.
  • nc  Dorycnium suffruticosum Vill. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botgeta blanca botgeta blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botgeta blanca, n f
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  socarell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. suffruticosum (Vill.) Rouy var. ling.
  • nc  Dorycnium suffruticosum Vill. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botja d'escombres botja d'escombres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escombres, n f
  • ca  botgeta blanca, n f sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja comuna, n f alt. sin.
  • ca  botja d'algeps, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de mont, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja petita, n f alt. sin.
  • ca  botja veritable, n f alt. sin.
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'apèndix, n f alt. sin.
  • ca  herba llagastera, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  llaminera, n f alt. sin.
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de marina, n m alt. sin.
  • ca  ramàs, n m alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  rambosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallera, n f alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  sacorrell, n m var. ling.
  • ca  socorrell, n m var. ling.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
botja d'escombres botja d'escombres

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escombres, n f
  • ca  botgeta blanca, n f sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja comuna, n f alt. sin.
  • ca  botja d'algeps, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de mont, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja petita, n f alt. sin.
  • ca  botja veritable, n f alt. sin.
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'apèndix, n f alt. sin.
  • ca  herba llagastera, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  llaminera, n f alt. sin.
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de marina, n m alt. sin.
  • ca  ramàs, n m alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  rambosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallera, n f alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  sacorrell, n m var. ling.
  • ca  socorrell, n m var. ling.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  manta, n f
  • ca  àguila marina, n f sin. compl.
  • ca  mantell, n m sin. compl.
  • ca  mantellina, n f sin. compl.
  • ca  peix de Moisès, n m sin. compl.
  • ca  rajada manta, n f sin. compl.
  • ca  manto, n m var. ling.
  • ca  massena, n f var. ling.
  • nc  Mobula mobular
  • nc  Cephaloptera edentula var. ling.
  • nc  Cephaloptera giorna var. ling.
  • nc  Cephaloptera massena var. ling.
  • nc  Cephaloptera mediterranea var. ling.
  • nc  Manta birrostris var. ling.
  • es  manta, n f
  • es  rayón, n m
  • fr  céphaloptère à giorno
  • fr  mante
  • fr  mante méditerranéenne
  • it  diavolo di mare
  • en  devil ray
  • en  devilfish
  • en  mant
  • en  manta
  • en  manta ray
  • de  Meeresteufel

<Rajades i milanes > Mobúlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  manta, n f
  • ca  àguila marina, n f sin. compl.
  • ca  mantell, n m sin. compl.
  • ca  mantellina, n f sin. compl.
  • ca  peix de Moisès, n m sin. compl.
  • ca  rajada manta, n f sin. compl.
  • ca  manto, n m var. ling.
  • ca  massena, n f var. ling.
  • nc  Mobula mobular
  • nc  Cephaloptera edentula var. ling.
  • nc  Cephaloptera giorna var. ling.
  • nc  Cephaloptera massena var. ling.
  • nc  Cephaloptera mediterranea var. ling.
  • nc  Manta birrostris var. ling.
  • es  manta, n f
  • es  rayón, n m
  • fr  céphaloptère à giorno
  • fr  mante
  • fr  mante méditerranéenne
  • it  diavolo di mare
  • en  devil ray
  • en  devilfish
  • en  mant
  • en  manta
  • en  manta ray
  • de  Meeresteufel

<Rajades i milanes > Mobúlids>

mantell mantell

<Indumentària > Roba de carrer>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mantell, n m
  • es  manto
  • fr  cape
  • en  cloak

<Indumentària > Roba de carrer>

Definició
Vestidura en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.
mantell mantell

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  mantell, n m
  • es  manto
  • fr  manteau
  • en  mantle

<Geografia física > La Terra>, <Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Capa de la Terra compresa entre l'escorça terrestre i el nucli.
mantell mantell

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  mantell, n m
  • es  manto
  • fr  manteau
  • en  mantle

<Geografia física > La Terra>, <Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Capa de la Terra compresa entre l'escorça terrestre i el nucli.
mantell mantell

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  mantell, n m
  • es  manto
  • fr  manteau
  • en  mantle
  • en  mantle zone

<Immunologia > Sistema immunitari > Òrgans i teixits limfoides>

Definició
Zona perifèrica d'un fol·licle limfoide secundari que conté limfòcits B petits en recirculació, que ocupaven el fol·licle limfoide primari i han estat desplaçats a mesura que el centre germinal s'ha expandit.