Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "marbre" dins totes les àrees temàtiques

base de meta base de meta

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  base de meta, n f
  • ca  meta, n f sin. compl.
  • es  base de meta
  • es  meta
  • fr  marbre
  • fr  plaque de but
  • en  home
  • en  home base
  • en  home plate
  • en  plate

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Base situada en diagonal respecte a la segona base, que s'assenyala amb una placa de cautxú blanca en forma de pentàgon irregular, que constitueix l'última base que el jugador ha de tocar per aconseguir una correguda.
base de meta base de meta

<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  base de meta, n f
  • ca  meta, n f sin. compl.
  • es  base de meta
  • es  meta
  • fr  marbre
  • fr  plaque de base
  • en  home
  • en  home base
  • en  home plate
  • en  plate

<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Definició
Base corresponent a l'angle dels dos costats adjacents del camp interior que serveixen de referència per als límits del camp exterior, que està assenyalada amb una placa de cautxú blanca en forma de pentàgon irregular.

Nota

  • 1. Per extensió, la denominació base de meta també s'aplica a la mateixa placa de cautxú.
  • 2. La base de meta és l'última base que s'ha de tocar per a marcar una correguda.
mabre mabre

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mabre, n m
  • ca  mabret, n m sin. compl.
  • ca  marbre, n m sin. compl.
  • es  herrera
  • es  mabra
  • fr  marbré
  • en  striped seabream
  • nc  Lithognathus mormyrus

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mabre, n m
  • ca  mabres, n m pl sin. compl.
  • ca  mabret, n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [cria], n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [jove], n m sin. compl.
  • ca  mabró [petit], n m sin. compl.
  • ca  marbre, n m sin. compl.
  • ca  mabra, n f var. ling.
  • ca  mábre, n m var. ling.
  • ca  mabritjol [cria], n m var. ling.
  • ca  mabritjol [jove], n m var. ling.
  • ca  màrbol, n m var. ling.
  • ca  màrmol, n m var. ling.
  • nc  Lithognathus mormyrus
  • nc  Lithognatus mormyrus var. ling.
  • nc  Pagellus mormyrus var. ling.
  • nc  Sparus Mormyrus var. ling.
  • es  erla
  • es  herrera
  • es  mabra
  • es  mármol
  • es  terrera
  • fr  marbré
  • en  striped seabream

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mabre, n m
  • ca  mabres, n m pl sin. compl.
  • ca  mabret, n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [cria], n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [jove], n m sin. compl.
  • ca  mabró [petit], n m sin. compl.
  • ca  marbre, n m sin. compl.
  • ca  mabra, n f var. ling.
  • ca  mábre, n m var. ling.
  • ca  mabritjol [cria], n m var. ling.
  • ca  mabritjol [jove], n m var. ling.
  • ca  màrbol, n m var. ling.
  • ca  màrmol, n m var. ling.
  • nc  Lithognathus mormyrus
  • nc  Lithognatus mormyrus var. ling.
  • nc  Pagellus mormyrus var. ling.
  • nc  Sparus Mormyrus var. ling.
  • es  erla
  • es  herrera
  • es  mabra
  • es  mármol
  • es  terrera
  • fr  marbré
  • en  striped seabream

<Peixos > Espàrids>

marbre marbre

<Indústria dels materials de la construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  marbre, n m
  • es  mármol
  • fr  marbre
  • en  marble

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

marbre marbre

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  marbre, n m
  • es  mármol
  • en  marble

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

marbre marbre

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  marbre, n m
  • es  mármol
  • en  marble

<Hidrologia subterrània>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  marbre, n m
  • es  mármol
  • fr  marbre
  • en  marble
  • de  Marmor

<Construcció>

marbre marbre

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  marbre, n m
  • es  mármol
  • en  marble

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>

Definició
Escultura de marbre.