Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "maria" dins totes les àrees temàtiques

jusquiam jusquiam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jusquiam, n m
  • ca  caramel·lera, n f sin. compl.
  • ca  esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  cacauets, n m pl alt. sin.
  • ca  caixeta, n f alt. sin.
  • ca  capseta, n f alt. sin.
  • ca  herba cacauera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ira, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de queixal, n f alt. sin.
  • ca  mamellera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  jusquíam, n m var. ling.
  • nc  Hyoscyamus sp. pl.

<Botànica > solanàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jusquiam, n m
  • ca  caramel·lera, n f sin. compl.
  • ca  esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  cacauets, n m pl alt. sin.
  • ca  caixeta, n f alt. sin.
  • ca  capseta, n f alt. sin.
  • ca  herba cacauera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ira, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de queixal, n f alt. sin.
  • ca  mamellera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  jusquíam, n m var. ling.
  • nc  Hyoscyamus sp. pl.

<Botànica > solanàcies>

jusquiam blanc jusquiam blanc

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.
lèmur ratolí de l'illa de Santa Maria lèmur ratolí de l'illa de Santa Maria

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  lèmur ratolí de l'illa de Santa Maria, n m
  • es  lémur ratón de Santa María, n m
  • fr  microcèbe de Boraha, n m
  • en  Nosy Boraha mouse lemur, n
  • de  Nosy-Boraha-Mausmaki, n m
  • nc  Microcebus boraha

<Mamífers > Primats > Quirogaleids>

Nota

  • El nom específic de l'illa de Santa Maria fa referència a l'illa de la regió d'Analanjirofo, situada a les costes del nord-est de Madagascar, a l'oceà Índic.
lèmur ratolí de l'illa de Santa Maria lèmur ratolí de l'illa de Santa Maria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  lèmur ratolí de l'illa de Santa Maria, n m
  • es  lémur ratón de Santa María, n m
  • fr  microcèbe de Boraha, n m
  • en  Nosy Boraha mouse lemur, n
  • de  Nosy-Boraha-Mausmaki, n m
  • nc  Microcebus boraha

<Mamífers > Primats > Quirogaleids>

Nota

  • El nom específic de l'illa de Santa Maria fa referència a l'illa de la regió d'Analanjirofo, situada a les costes del nord-est de Madagascar, a l'oceà Índic.
marialluïsa marialluïsa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marialluïsa, n f
  • ca  berbena, n f alt. sin.
  • ca  berbena de nucs florits, n f alt. sin.
  • ca  herba de la princesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de marialluïsa, n f alt. sin.
  • ca  herba marialluïsa, n f alt. sin.
  • ca  herballuïsa, n f alt. sin.
  • ca  menta marialluïsa, n f alt. sin.
  • ca  reinalluïsa, n f alt. sin.
  • ca  herba llauisa, n f var. ling.
  • ca  herba Lluïsa, n f var. ling.
  • ca  herbaluïsa, n f var. ling.
  • ca  Maria lluïsa, n f var. ling.
  • ca  Maria-Lluïsa, n f var. ling.
  • ca  reina Lluïsa, n f var. ling.
  • ca  verbena, n f var. ling.
  • nc  Lippia citriodora (Ortega et Paláu) Kunth in Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Aloysia citriodora Ortega et Paláu sin. compl.
  • nc  Aloysia triphylla Britton var. ling.
  • nc  Lippia triphylla L'Hér. var. ling.

<Botànica > verbenàcies>

marialluïsa marialluïsa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marialluïsa, n f
  • ca  berbena, n f alt. sin.
  • ca  berbena de nucs florits, n f alt. sin.
  • ca  herba de la princesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de marialluïsa, n f alt. sin.
  • ca  herba marialluïsa, n f alt. sin.
  • ca  herballuïsa, n f alt. sin.
  • ca  menta marialluïsa, n f alt. sin.
  • ca  reinalluïsa, n f alt. sin.
  • ca  herba llauisa, n f var. ling.
  • ca  herba Lluïsa, n f var. ling.
  • ca  herbaluïsa, n f var. ling.
  • ca  Maria lluïsa, n f var. ling.
  • ca  Maria-Lluïsa, n f var. ling.
  • ca  reina Lluïsa, n f var. ling.
  • ca  verbena, n f var. ling.
  • nc  Lippia citriodora (Ortega et Paláu) Kunth in Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Aloysia citriodora Ortega et Paláu sin. compl.
  • nc  Aloysia triphylla Britton var. ling.
  • nc  Lippia triphylla L'Hér. var. ling.

<Botànica > verbenàcies>

menta de bou menta de bou

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta de bou, n f
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana vera, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  mendastre, n m alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta comuna, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de cuinar, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del consol, n f alt. sin.
  • ca  menta del mal de panxa, n f alt. sin.
  • ca  menta del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  menta dels horts, n f alt. sin.
  • ca  menta pebrera, n f alt. sin.
  • ca  menta romana, n f alt. sin.
  • ca  menta verda, n f alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  albassana, n f var. ling.
  • ca  mendastra, n f var. ling.
  • ca  mestrantes, n f pl var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha spicata L.
  • nc  Mentha viridis L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
menta de bou menta de bou

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta de bou, n f
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana vera, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  mendastre, n m alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta comuna, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de cuinar, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del consol, n f alt. sin.
  • ca  menta del mal de panxa, n f alt. sin.
  • ca  menta del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  menta dels horts, n f alt. sin.
  • ca  menta pebrera, n f alt. sin.
  • ca  menta romana, n f alt. sin.
  • ca  menta verda, n f alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  albassana, n f var. ling.
  • ca  mendastra, n f var. ling.
  • ca  mestrantes, n f pl var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha spicata L.
  • nc  Mentha viridis L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
menta pebrera menta pebrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta pebrera, n f
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  menta piperita, n f sin. compl.
  • ca  menta romana, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de lavanda, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana anglesa, n f alt. sin.
  • ca  herba sana de pebre, n f alt. sin.
  • ca  herba sana romana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana tarongina, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta americana, n f alt. sin.
  • ca  menta anglesa, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta canyella, n f alt. sin.
  • ca  menta cultivada, n f alt. sin.
  • ca  menta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer licor, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta dels caramels, n f alt. sin.
  • ca  menta dels moros, n f alt. sin.
  • ca  menta forta, n f alt. sin.
  • ca  menta francesa, n f alt. sin.
  • ca  menta sopera, n f alt. sin.
  • ca  menta xocolatera, n f alt. sin.
  • ca  palpalei, n m alt. sin.
  • ca  sàndal, n m alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  tarongina negra, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  herbassana de pebre, n f var. ling.
  • ca  herbassana inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta de pipermint, n f var. ling.
  • ca  menta inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta piperina, n f var. ling.
  • ca  menta pipermina, n f var. ling.
  • ca  pampalei, n m var. ling.
  • ca  paupa-la-hi, n m var. ling.
  • ca  pipermint, n m/f var. ling.
  • ca  sàndul, n m var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha ×piperita L.
  • nc  Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
  • nc  Mentha glabrata Vahl var. ling.
  • nc  Mentha nigricans Mill. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.