Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "maria" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam, n m
- ca caramel·lera, n f sin. compl.
- ca esquelleta, n f sin. compl.
- ca gotets, n m pl sin. compl.
- ca herba d'era, n f sin. compl.
- ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
- ca herba de capseta, n f sin. compl.
- ca herba queixalera, n f sin. compl.
- ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
- ca tabac bord, n m sin. compl.
- ca tabac de paret, n m sin. compl.
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca caixeta, n f alt. sin.
- ca capseta, n f alt. sin.
- ca herba cacauera, n f alt. sin.
- ca herba de la ira, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca mamellera, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca jusquíam, n m var. ling.
- nc Hyoscyamus sp. pl.
<Botànica > solanàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam, n m
- ca caramel·lera, n f sin. compl.
- ca esquelleta, n f sin. compl.
- ca gotets, n m pl sin. compl.
- ca herba d'era, n f sin. compl.
- ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
- ca herba de capseta, n f sin. compl.
- ca herba queixalera, n f sin. compl.
- ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
- ca tabac bord, n m sin. compl.
- ca tabac de paret, n m sin. compl.
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca caixeta, n f alt. sin.
- ca capseta, n f alt. sin.
- ca herba cacauera, n f alt. sin.
- ca herba de la ira, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca mamellera, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca jusquíam, n m var. ling.
- nc Hyoscyamus sp. pl.
<Botànica > solanàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca jusquiam blanc, n m
- ca gotets, n m pl sin. compl.
- ca herba cacauera, n f sin. compl.
- ca herba d'era, n f sin. compl.
- ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
- ca herba de capseta, n f sin. compl.
- ca herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca herba de Santa Maria, n f sin. compl.
- ca herba del mal de queixal, n f sin. compl.
- ca herba queixalera, n f sin. compl.
- ca mamellera, n f sin. compl.
- ca queixals de vella, n f pl sin. compl.
- ca tabac bord, n m sin. compl.
- ca tabac de paret, n m sin. compl.
- ca xuclamel, n m sin. compl.
- nc Hyoscyamus albus
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca lèmur ratolí de l'illa de Santa Maria, n m
- es lémur ratón de Santa María, n m
- fr microcèbe de Boraha, n m
- en Nosy Boraha mouse lemur, n
- de Nosy-Boraha-Mausmaki, n m
- nc Microcebus boraha
<Mamífers > Primats > Quirogaleids>
Nota
- El nom específic de l'illa de Santa Maria fa referència a l'illa de la regió d'Analanjirofo, situada a les costes del nord-est de Madagascar, a l'oceà Índic.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca lèmur ratolí de l'illa de Santa Maria, n m
- es lémur ratón de Santa María, n m
- fr microcèbe de Boraha, n m
- en Nosy Boraha mouse lemur, n
- de Nosy-Boraha-Mausmaki, n m
- nc Microcebus boraha
<Mamífers > Primats > Quirogaleids>
Nota
- El nom específic de l'illa de Santa Maria fa referència a l'illa de la regió d'Analanjirofo, situada a les costes del nord-est de Madagascar, a l'oceà Índic.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marialluïsa, n f
- ca berbena, n f alt. sin.
- ca berbena de nucs florits, n f alt. sin.
- ca herba de la princesa, n f alt. sin.
- ca herba de marialluïsa, n f alt. sin.
- ca herba marialluïsa, n f alt. sin.
- ca herballuïsa, n f alt. sin.
- ca menta marialluïsa, n f alt. sin.
- ca reinalluïsa, n f alt. sin.
- ca herba llauisa, n f var. ling.
- ca herba Lluïsa, n f var. ling.
- ca herbaluïsa, n f var. ling.
- ca Maria lluïsa, n f var. ling.
- ca Maria-Lluïsa, n f var. ling.
- ca reina Lluïsa, n f var. ling.
- ca verbena, n f var. ling.
- nc Lippia citriodora (Ortega et Paláu) Kunth in Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Aloysia citriodora Ortega et Paláu sin. compl.
- nc Aloysia triphylla Britton var. ling.
- nc Lippia triphylla L'Hér. var. ling.
<Botànica > verbenàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marialluïsa, n f
- ca berbena, n f alt. sin.
- ca berbena de nucs florits, n f alt. sin.
- ca herba de la princesa, n f alt. sin.
- ca herba de marialluïsa, n f alt. sin.
- ca herba marialluïsa, n f alt. sin.
- ca herballuïsa, n f alt. sin.
- ca menta marialluïsa, n f alt. sin.
- ca reinalluïsa, n f alt. sin.
- ca herba llauisa, n f var. ling.
- ca herba Lluïsa, n f var. ling.
- ca herbaluïsa, n f var. ling.
- ca Maria lluïsa, n f var. ling.
- ca Maria-Lluïsa, n f var. ling.
- ca reina Lluïsa, n f var. ling.
- ca verbena, n f var. ling.
- nc Lippia citriodora (Ortega et Paláu) Kunth in Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Aloysia citriodora Ortega et Paláu sin. compl.
- nc Aloysia triphylla Britton var. ling.
- nc Lippia triphylla L'Hér. var. ling.
<Botànica > verbenàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta de bou, n f
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba sana vera, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca mendastre, n m alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta comuna, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de cuinar, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les faves, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del consol, n f alt. sin.
- ca menta del mal de panxa, n f alt. sin.
- ca menta del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca menta dels horts, n f alt. sin.
- ca menta pebrera, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta verda, n f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca albassana, n f var. ling.
- ca mendastra, n f var. ling.
- ca mestrantes, n f pl var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha spicata L.
- nc Mentha viridis L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta de bou, n f
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba sana vera, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca mendastre, n m alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta comuna, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de cuinar, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les faves, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del consol, n f alt. sin.
- ca menta del mal de panxa, n f alt. sin.
- ca menta del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca menta dels horts, n f alt. sin.
- ca menta pebrera, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta verda, n f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca albassana, n f var. ling.
- ca mendastra, n f var. ling.
- ca mestrantes, n f pl var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha spicata L.
- nc Mentha viridis L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta pebrera, n f
- ca herba sana, n f sin. compl.
- ca menta piperita, n f sin. compl.
- ca menta romana, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de lavanda, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana anglesa, n f alt. sin.
- ca herba sana de pebre, n f alt. sin.
- ca herba sana romana, n f alt. sin.
- ca herba sana tarongina, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta americana, n f alt. sin.
- ca menta anglesa, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta canyella, n f alt. sin.
- ca menta cultivada, n f alt. sin.
- ca menta d'anís, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de faves, n f alt. sin.
- ca menta de fer licor, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopes, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del caramel, n f alt. sin.
- ca menta dels caramels, n f alt. sin.
- ca menta dels moros, n f alt. sin.
- ca menta forta, n f alt. sin.
- ca menta francesa, n f alt. sin.
- ca menta sopera, n f alt. sin.
- ca menta xocolatera, n f alt. sin.
- ca palpalei, n m alt. sin.
- ca sàndal, n m alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca tarongina negra, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca herbassana de pebre, n f var. ling.
- ca herbassana inglesa, n f var. ling.
- ca menta de pipermint, n f var. ling.
- ca menta inglesa, n f var. ling.
- ca menta piperina, n f var. ling.
- ca menta pipermina, n f var. ling.
- ca pampalei, n m var. ling.
- ca paupa-la-hi, n m var. ling.
- ca pipermint, n m/f var. ling.
- ca sàndul, n m var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha ×piperita L.
- nc Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
- nc Mentha glabrata Vahl var. ling.
- nc Mentha nigricans Mill. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.