Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "maria" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI marxa aquàtica, marxa aquàtica costanera o senderisme aquàtic? 0 CRITERI marxa aquàtica, marxa aquàtica costanera o senderisme aquàtic?

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI marxa aquàtica, marxa aquàtica costanera o senderisme aquàtic?
  • es  (marxa aquàtica) marcha acuática, n f
  • es  (marxa aquàtica) marcha acuática costera, n f
  • fr  (marxa aquàtica) longe-côte, n m
  • fr  (marxa aquàtica) marche aquatique, n f
  • fr  (marxa aquàtica) marche en mer, n f
  • fr  (marxa aquàtica) randonnée aquatique, n f
  • it  (marxa aquàtica) marcia acquatica, n f
  • en  (marxa aquàtica) french water walking, n
  • en  (marxa aquàtica) long-cost, n

<Esports > Esports aquàtics>

Definició
Tant marxa aquàtica i marxa aquàtica costanera (noms femenins) com senderisme aquàtic (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:

- La marxa aquàtica, o la marxa aquàtica costanera, és un esport practicat en grup que consisteix a caminar una persona rere l'altra per zones poc profundes del mar, amb l'aigua aproximadament sota el diafragma i amb la possibilitat d'ajudar-se d'un rem. Es considera una activitat molt completa, perquè suma els beneficis del senderisme, l'augment de l'esforç com a activitat aquàtica, el control del cos i, quan es fa amb un rem, el treball dels braços.
. Es tracta d'un esport que va néixer l'any 2005 a les platges del nord de França (concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes), com denoten els equivalents anglesos.
. Els equivalents castellans són marcha acuática i marcha acuática costera; els francesos, longe-côte, marche aquatique, marche en mer i randonnée aquatique; l'italià, marcia acquatica, i els anglesos, french water walking i long-cost.

- La forma senderisme aquàtic s'utilitza amb una certa freqüència per a referir-se a la pràctica del barranquisme (és a dir, el resseguiment del barranc d'un riu o un torrent) per un entorn que no presenta gaires dificultats.

Els motius de la tria de marxa aquàtica per a donar nom a l'activitat de caminar en filera a prop de la costa són els següents:
(1) La forma marxa aquàtica és fàcil d'interpretar, tradueix una de les formes originals del francès i coincideix amb les solucions també del castellà i l'italià.
(2) La forma senderisme aquàtic ja té un cert ús amb un altre significat i, a més, és més imprecisa, ja que indica el seguiment d'un camí (a diferència de marxa, que només es refereix a l'activitat de caminar).

Nota

Ananda Marga Ananda Marga

<Noves religions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Ananda Marga

<Religions > Noves religions>

Definició
Organització socioespiritual internacional fundada a l'Índia el 1955 pel pensador Anandamurti i inspirada en l'hinduisme tàntric.

Nota

  • Els objectius d'Ananda Marga (que significa 'el camí cap a la felicitat') són, d'una banda, l'autorealització física i mental a través del tantra ioga, de la meditació, de la recitació de mantres, de dejunis periòdics, etc.; d'altra banda, la justícia social i el progrés de la humanitat a través d'obres humanitàries, educatives, mèdiques i ecològiques. Ananda Marga té uns quants milers de fidels escampats per Europa (inclosa Espanya), els Estats Units d'Amèrica i Austràlia. El nom de naixement del fundador és Prabhat Rainjan Sarkar.
associació n-ària associació n-ària

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  associació n-ària, n f
  • es  asociación n-aria
  • en  n-ary association

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades>

Definició
Relació de correspondència entre n classes d'objectes, o entre n tipus d'entitats en modelització conceptual.

Nota

  • El terme associació n-ària s'utilitza per a designar de forma genèrica les relacions entre més de dues classes, per bé que cada cas pren el seu nom específic. Per exemple, rep el nom de associació ternària quan hi participen tres classes.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
barí barí

<Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barí
  • ca  bari sin. compl.
  • ca  motilón sin. compl.
  • ca  motilone sin. compl.
  • cod  baria
  • ar  بارية
  • cy  Barí
  • cy  Bari sin. compl.
  • cy  Motilón sin. compl.
  • cy  Motilone sin. compl.
  • de  Bari
  • de  Barí sin. compl.
  • de  Motilón sin. compl.
  • de  Motilone sin. compl.
  • en  Barí
  • en  Bari sin. compl.
  • en  Motilón sin. compl.
  • en  Motilone sin. compl.
  • es  barí
  • es  bari sin. compl.
  • es  motilón sin. compl.
  • es  motilone sin. compl.
  • eu  bariairera
  • eu  bari sin. compl.
  • eu  motilón sin. compl.
  • eu  motilone sin. compl.
  • fr  barí
  • fr  bari sin. compl.
  • fr  motilón sin. compl.
  • fr  motilone sin. compl.
  • gn  vari
  • gn  bari sin. compl.
  • gn  motilón sin. compl.
  • gn  motilone sin. compl.
  • it  barí
  • it  bari sin. compl.
  • it  motilón sin. compl.
  • it  motilone sin. compl.
  • ja  バリ語
  • ja  モティロネ語 sin. compl.
  • ja  モティロン語 sin. compl.
  • nl  Barí
  • nl  Bari sin. compl.
  • nl  Motilón sin. compl.
  • nl  Motilone sin. compl.
  • pt  bari
  • pt  motilón sin. compl.
  • pt  motilone sin. compl.
  • ru  Бари
  • ru  Мотилон sin. compl.
  • zh  巴利语
  • zh  巴利、莫提隆、莫提隆内 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició
El terme motilón s'empra també per designar la llengua yukpa, de la família carib. Són comunitats geogràficament veïnes.

Els contactes estables dels barís amb la societat nacional no es van iniciar fins fa uns 30 anys. Gràcies a aquest fet, encara queden parlants monolingües, tot i que el procés d'aculturació avança ràpidament. Es calcula que el 2004 a Veneçuela hi havia un 10% de barís monolingües, tots ancians.

Hi ha pocs estudis, antics o recents, sobre la gramàtica barí. Són d'origen barí els topònims veneçolans Zulia i Catatumbo, entre d'altres.

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • ca   n m sin. compl.
  • es   n f
  • es   n m
  • fr   n f
  • fr   n m
  • en   n
  • en   n

<Física > Unitats de mesura>

Definició

Nota

baria baria

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  baria, n f
  • es  baria
  • en  barye

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

baria baria

<Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  baria, n f
  • ca  b, n f abrev.

<Disciplines de suport > Física>

Definició
Unitat de pressió en el sistema CGS definida per la força d'una dina per centímetre quadrat. Considerada submúltiple del bar, pren el nom de microbar.
bosquerola zebrada bosquerola zebrada

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  bosquerola zebrada
  • nc  Mniotilta varia

<Zoologia > Ocells>

càmping masia càmping masia

<Lleure > Turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  càmping masia, n m
  • ca  CM, n m sigla
  • es  camping masía

<Lleure > Turisme>

Definició
Càmping situat en els terrenys d'una masia, preferentment en zones de l'interior o de muntanya, amb una capacitat màxima de cinquanta albergs mòbils.