Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "matan�a" dins totes les àrees temàtiques

évol

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca évol, n m
ca carnosa, n f sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca matacà, n m sin. compl.
ca cànem bord, n m alt. sin.
ca carn rostida, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca escampadors pudents, n m pl alt. sin.
ca évol (fruit), n m alt. sin.
ca évols, n m pl alt. sin.
ca geulos, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca llampúdols, n m pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca pudemans, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca púdols, n m pl alt. sin.
ca saüc bord, n m alt. sin.
ca saüc pudent, n m alt. sin.
ca saüquer bord, n m alt. sin.
ca ebol, n m var. ling.
ca ebols, n m pl var. ling.
ca ébols, n m pl var. ling.
ca èbols, n m pl var. ling.
ca ebul, n m var. ling.
ca èbul, n m var. ling.
ca ebuls, n m pl var. ling.
ca ébuls, n m pl var. ling.
ca èbuls, n m pl var. ling.
ca ebuols, n m pl var. ling.
ca eulets, n m pl var. ling.
ca evo, n m var. ling.
ca evol, n m var. ling.
ca èvol, n m var. ling.
ca èvol (fruit), n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca pudamans, n m var. ling.
ca pudols, n m pl var. ling.
nc Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

évol

<Ciències de la vida>

ca évol, n m
ca carnosa, n f sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca matacà, n m sin. compl.
ca cànem bord, n m alt. sin.
ca carn rostida, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca escampadors pudents, n m pl alt. sin.
ca évol (fruit), n m alt. sin.
ca évols, n m pl alt. sin.
ca geulos, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca llampúdols, n m pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca pudemans, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca púdols, n m pl alt. sin.
ca saüc bord, n m alt. sin.
ca saüc pudent, n m alt. sin.
ca saüquer bord, n m alt. sin.
ca ebol, n m var. ling.
ca ebols, n m pl var. ling.
ca ébols, n m pl var. ling.
ca èbols, n m pl var. ling.
ca ebul, n m var. ling.
ca èbul, n m var. ling.
ca ebuls, n m pl var. ling.
ca ébuls, n m pl var. ling.
ca èbuls, n m pl var. ling.
ca ebuols, n m pl var. ling.
ca eulets, n m pl var. ling.
ca evo, n m var. ling.
ca evol, n m var. ling.
ca èvol, n m var. ling.
ca èvol (fruit), n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca pudamans, n m var. ling.
ca pudols, n m pl var. ling.
nc Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

arbre de la nou vòmica

<Botànica>

ca arbre de la nou vòmica, n m
ca matacà (llavor), n m sin. compl.
ca nou vòmica (llavor), n f sin. compl.
ca matacà, n m alt. sin.
ca nou vòmica, n f alt. sin.
ca vòmica, n f alt. sin.
nc Strychnos nux-vomica L.

<Botànica > loganiàcies>

arbre de la nou vòmica

<Ciències de la vida>

ca arbre de la nou vòmica, n m
ca matacà (llavor), n m sin. compl.
ca nou vòmica (llavor), n f sin. compl.
ca matacà, n m alt. sin.
ca nou vòmica, n f alt. sin.
ca vòmica, n f alt. sin.
nc Strychnos nux-vomica L.

<Botànica > loganiàcies>

aresta aixamfranada

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca aresta aixamfranada, n f
es arista achaflanada, n f
es arista matada, n f
fr arête biseautée, n f
fr arête cassée, n f
eu ertz alakatu, n
eu ertz kamustu, n

<Fusteria > Construccions>

arrowroot [en]

<Alimentació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca arrowroot [en], n m
es arrurruz
fr arrow-root
en arrowroot
en maranta

<Alimentació>

Definició

Fècula rica en midó que s'obté bàsicament del tubercle Maranta arundinacea, però també d'altres plantes afins com ara la Canna edulis, la Canna glauca, la Curcuma angustifolia, la Curcuma leucorrhiza o la Zamia floridana.

batanga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca batanga
ca bano'o sin. compl.
ca banoho sin. compl.
ca noho sin. compl.
ca nohu sin. compl.
ca noku sin. compl.
ar باتانغا
cy Batanga
cy Bano'o sin. compl.
cy Banoho sin. compl.
cy Noho sin. compl.
cy Nohu sin. compl.
cy Noku sin. compl.
de Batanga
de Bano'o sin. compl.
de Banoho sin. compl.
de Banoo sin. compl.
de Noho sin. compl.
de Nohu sin. compl.
de Noku sin. compl.
en Batanga
en Bano'o sin. compl.
en Banoho sin. compl.
en Banoo sin. compl.
en Noho sin. compl.
en Nohu sin. compl.
en Noku sin. compl.
es batanga
es bano'o sin. compl.
es banoho sin. compl.
es noho sin. compl.
es nohu sin. compl.
es noku sin. compl.
eu batangera
eu bano'o sin. compl.
eu banoho sin. compl.
eu batanga sin. compl.
eu batangera sin. compl.
eu noho sin. compl.
eu nohu sin. compl.
eu noku sin. compl.
fr batanga
fr bano'o sin. compl.
fr banoho sin. compl.
fr noho sin. compl.
fr nohu sin. compl.
fr noku sin. compl.
gl batanga
gl bano'o sin. compl.
gl banoho sin. compl.
gl noho sin. compl.
gl nohu sin. compl.
gl noku sin. compl.
gn vatanga
gn noho sin. compl.
gn nohu sin. compl.
gn noku sin. compl.
gn vano'o sin. compl.
gn vanoho sin. compl.
it batanga
it bano'o sin. compl.
it banoho sin. compl.
it noho sin. compl.
it nohu sin. compl.
it noku sin. compl.
pt batanga
pt bano'o sin. compl.
pt banoho sin. compl.
pt noho sin. compl.
pt nohu sin. compl.
pt noku sin. compl.
tmh Tabatangat
tmh Bano'o sin. compl.
tmh banoho sin. compl.
tmh noho sin. compl.
tmh nohu sin. compl.
tmh noku sin. compl.
zh 巴唐加语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició

El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

caka

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca caka
ca asaka sin. compl.
ca assaka sin. compl.
ca batanga sin. compl.
de Caka
de Asaka sin. compl.
de Batanga sin. compl.
en Caka
en Asaka sin. compl.
en Assaka sin. compl.
en Batanga sin. compl.
es caka
es asaka sin. compl.
es assaka sin. compl.
es batanga sin. compl.
eu caka
eu asaka sin. compl.
eu assaka sin. compl.
eu batanga sin. compl.
fr caka
fr asaka sin. compl.
fr assaka sin. compl.
fr batanga sin. compl.
gl caka
gl asaka sin. compl.
gl assaka sin. compl.
gl batanga sin. compl.
it caka
it asaka sin. compl.
it assaka sin. compl.
it batanga sin. compl.
nl Caka
nl Asaka sin. compl.
nl Assaka sin. compl.
nl Batanga sin. compl.
pt caka
pt asaka sin. compl.
pt assaka sin. compl.
pt batanga sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide>, <Àfrica > Camerun>

Definició

El caka és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, prop de la frontera nigeriana. La parlen dos grups, l'assaka (adzu balaka) i el batanga (adzu batanga), que presenten algunes diferències lingüístiques. La tradició històrica dels dos grups indica que els assakes van emigrar cap a la ubicació actual en època de la Primera Guerra Mundial. La proximitat lingüística actual sembla, doncs, fruit de la intensa relació establerta entre els dos grups.

El grup tivoide, al qual pertany el caka, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el caka formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el batanga, una llengua del Camerun parlada a la província del Sud.

Alguns parlants d'ipulo, una altra llengua tivoide, parlen caka com a segona llengua.

caldera de matança

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca caldera de matança, n f
es caldera para la matanza
fr chaudière abattage

Definició

Caldera que serveix per a bullir botifarres.

camperol de Nova Zelanda

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca camperol de Nova Zelanda, n m
es yerbera maorí
fr mégalure matata
en New Zealand fernbird
de Farnsänger
nc Poodytes punctatus
nc Megalurus punctatus alt. sin.

<36.078 Ocells > Passeriformes > Locustèl·lids>