Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "matar" dins totes les àrees temàtiques

estafisàgria estafisàgria

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estafisàgria, n f
  • ca  herba matapolls, n f sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  caparra, n f alt. sin.
  • ca  caparràs, n m alt. sin.
  • ca  caparrós, n m alt. sin.
  • ca  esperons, n m pl alt. sin.
  • ca  fabarràs, n m alt. sin.
  • ca  herba de matar polls, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  matapolls, n m pl alt. sin.
  • ca  paparra, n f alt. sin.
  • ca  pelicans, n m pl alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  espuela de cavaller, n f var. ling.
  • ca  estafisagra, n f var. ling.
  • ca  matapoi, n m var. ling.
  • nc  Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

estafisàgria estafisàgria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estafisàgria, n f
  • ca  herba matapolls, n f sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  caparra, n f alt. sin.
  • ca  caparràs, n m alt. sin.
  • ca  caparrós, n m alt. sin.
  • ca  esperons, n m pl alt. sin.
  • ca  fabarràs, n m alt. sin.
  • ca  herba de matar polls, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  matapolls, n m pl alt. sin.
  • ca  paparra, n f alt. sin.
  • ca  pelicans, n m pl alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  espuela de cavaller, n f var. ling.
  • ca  estafisagra, n f var. ling.
  • ca  matapoi, n m var. ling.
  • nc  Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  joc de matar, n m
  • es  balón muerte, n m
  • es  balón prisionero, n m
  • es  balón tiro, n m
  • es  brile, n m
  • es  brilé, n m
  • es  cementerio, n m
  • es  juego de matar, n m
  • es  mate, n m
  • es  mato, n m
  • es  quemados, n m pl

<Jocs>

Definició
Joc format per dos equips, cadascun situat a la meitat d'un camp prèviament marcat, que consisteix a tirar la pilota al cos de l'adversari per tal d'eliminar-lo si aquest no l'agafa al vol.
matar al pas matar al pas

<Esport > Escacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  matar al pas, v tr
  • es  comer al paso
  • es  tomar al paso
  • fr  prendre en passant
  • en  capture en passant, to
  • de  schlagen en passant
  • de  schlagen im Vorübergehen

<Esport > Escacs>

Definició
Matar amb un peó un peó contrari que se li havia situat al costat en el seu primer moviment de la partida després d'haver avançat dues caselles, de manera que el peó amb què es mata queda situat a la casella on hauria anat a parar el peó contrari si només n'hagués avançat una.
matar al pas matar al pas

<22 Escacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  matar al pas, v tr
  • es  tomar al paso
  • fr  prendre en passant
  • en  capture en passant, to
  • de  schlagen en passant
  • de  schlagen im Vorübergehen

<Esport > 22 Escacs>

Definició
Matar amb un peó un peó contrari que se li havia situat al costat en el seu primer moviment de la partida després d'haver avançat dues caselles, de manera que el peó amb què es mata queda situat a la casella on hauria anat a parar el peó contrari si només n'hagués avançat una.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  olivarda, n f
  • ca  herba de mosca, n f sin. compl.
  • ca  matavinya, n m sin. compl.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  apegamosques, n m/f alt. sin.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja melosa, n f alt. sin.
  • ca  botja olivarda, n f alt. sin.
  • ca  bufarrell, n m alt. sin.
  • ca  herba alada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'avellanenc, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba dels mosquits, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mataceps, n m alt. sin.
  • ca  matapuces, n m alt. sin.
  • ca  matavinyes, n m alt. sin.
  • ca  olivardes, n f pl alt. sin.
  • ca  planta d'olivera, n f alt. sin.
  • ca  viscosa, n f alt. sin.
  • ca  alivardo, n m var. ling.
  • ca  arnica, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  ginovarda, n f var. ling.
  • ca  guinovarda, n f var. ling.
  • ca  herba de matar mosquitos, n f var. ling.
  • ca  jolivarda, n f var. ling.
  • ca  joliverda, n f var. ling.
  • ca  joliverde, n f var. ling.
  • ca  julivarda, n f var. ling.
  • ca  juliverda, n f var. ling.
  • ca  livardo, n m var. ling.
  • ca  olivarada, n f var. ling.
  • ca  olivardo, n m var. ling.
  • ca  oliverda, n f var. ling.
  • ca  volivarda, n f var. ling.
  • nc  Inula viscosa (L.) Aiton
  • nc  Dittrichia viscosa (L.) Greuter sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

olivarda olivarda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  olivarda, n f
  • ca  herba de mosca, n f sin. compl.
  • ca  matavinya, n m sin. compl.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  apegamosques, n m/f alt. sin.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja melosa, n f alt. sin.
  • ca  botja olivarda, n f alt. sin.
  • ca  bufarrell, n m alt. sin.
  • ca  herba alada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'avellanenc, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba dels mosquits, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mataceps, n m alt. sin.
  • ca  matapuces, n m alt. sin.
  • ca  matavinyes, n m alt. sin.
  • ca  olivardes, n f pl alt. sin.
  • ca  planta d'olivera, n f alt. sin.
  • ca  viscosa, n f alt. sin.
  • ca  alivardo, n m var. ling.
  • ca  arnica, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  ginovarda, n f var. ling.
  • ca  guinovarda, n f var. ling.
  • ca  herba de matar mosquitos, n f var. ling.
  • ca  jolivarda, n f var. ling.
  • ca  joliverda, n f var. ling.
  • ca  joliverde, n f var. ling.
  • ca  julivarda, n f var. ling.
  • ca  juliverda, n f var. ling.
  • ca  livardo, n m var. ling.
  • ca  olivarada, n f var. ling.
  • ca  olivardo, n m var. ling.
  • ca  oliverda, n f var. ling.
  • ca  volivarda, n f var. ling.
  • nc  Inula viscosa (L.) Aiton
  • nc  Dittrichia viscosa (L.) Greuter sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>