Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mat�" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
- ca A. Gènere i nombre: CAP (EXEMPLE), n m
- ca A. Gènere i nombre: MAT (Excepció de sigla sense nucli del sintagma), n f
- ca A. Gènere i nombre: ME (EXEMPLE), n m, f
- ca A. Gènere i nombre: PAU (EXEMPLE), n f pl
- ca B1. Formació del plural sense marca: ADF (EXEMPLE), n f
- ca B1. Formació del plural sense marca: CAP (EXEMPLE), n m
- ca B2. Formació del plural amb marca: ADFs (EXEMPLE), n f
- ca B2. Formació del plural amb marca: CAPs (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
(A) GÈNERE I NOMBRE
Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.
Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Ex. 1: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)
Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Ex. 2: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)
Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Ex.: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])
(B) FORMACIÓ DEL PLURAL
Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (com ara les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (com ara l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural segons dos criteris diferents:
B1. No afegiment de cap marca
No es marca gràficament de cap manera que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Ex.: els CAP; les ADF
B2. Afegiment de la marca s de plural
Es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució recollida recentment per la Gramàtica de la llengua catalana.
. Ex.: els CAPs; les ADFs
Nota
- 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 146).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI SIGLES (1): Estructura, pronúncia i grafia.
<18 Muntanyisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aïllant, n m
- ca estora, n f
- ca màrfega, n f
- es aislante, n m
- es esterilla, n f
- es esterilla aislante, n f
- fr matelas de sol, n m
- fr tapis de sol, n m
- en ground pad, n
- en roll mat, n
- en sleeping mat, n
- en sleeping pad, n
- en thermal pad, n
<Esport > 18 Muntanyisme>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca aïllant, n m
- ca estora, n f
- ca màrfega, n f
- es aislante, n m
- es esterilla, n f
- es esterilla aislante, n f
- fr matelas de sol, n m
- fr tapis de sol, n m
- en ground pad, n
- en roll mat, n
- en sleeping mat, n
- en sleeping pad, n
- en thermal pad, n
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>
Definició
<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acabament mat, n m
- es acabado mate
<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>
Definició
<Operacions i processos de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca acabament mat, n m
- es acabado mate
- fr finissage mat
- en matt finishing
- en matte finishing
<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern de fulla estreta, n m
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca aladern, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca fràngula, n f alt. sin.
- ca lladern, n m alt. sin.
- ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca matacerdans, n m/f alt. sin.
- ca olivella, n f alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca olivera falsa, n f alt. sin.
- ca olivereta, n f alt. sin.
- ca vern menut, n m alt. sin.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca aliderro, n m var. ling.
- ca aliderru, n m var. ling.
- nc Phillyrea angustifolia L.
<Botànica > oleàcies>
Nota
- Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern de fulla estreta, n m
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca aladern, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca fràngula, n f alt. sin.
- ca lladern, n m alt. sin.
- ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca matacerdans, n m/f alt. sin.
- ca olivella, n f alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca olivera falsa, n f alt. sin.
- ca olivereta, n f alt. sin.
- ca vern menut, n m alt. sin.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca aliderro, n m var. ling.
- ca aliderru, n m var. ling.
- nc Phillyrea angustifolia L.
<Botànica > oleàcies>
Nota
- Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca alley-oop [en], n m
- ca mat al vol, n m sin. compl.
- es alley-oop, n m
- fr alley-oop, n m
- it alley-oop, n m
- en alley-oop, n
- en alley-oop pass, n
- de Alley oop, n m
- de Alley-Hoop, n m var. ling.
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
Definició
Nota
- 1. L'alley-oop requereix una gran coordinació entre els dos jugadors que l'executen i molta força física i capacitat de salt del jugador que l'acaba.
- 2. És un tipus específic d'alley-oop l'alley-oop contra tauler (en què la passada inicial es fa rebotar intencionadament contra el tauler).
- 3. La denominació alley-oop, utilitzada en totes les llengües, es pronuncia aproximadament aliup. Es tracta d'una forma creada en l'àmbit del bàsquet dels Estats Units a partir de la forma francesa allez-hoop, pròpia dels exercicis acrobàtics del circ.
-
4. En català, el sinònim complementari mat al vol utilitza mat amb un sentit ampli, per a referir-se tant als alley-oops que acaben amb una esmaixada (que són la majoria) com als que acaben amb un llançament o un cop de dits; de tota manera, en aquests altres casos també se'n pot dir tir al vol.
En anglès, alley-oop també pot designar únicament la passada inicial a prop de la cistella.
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca alley-oop [en], n m
- ca mat al vol, n m sin. compl.
- es alley-oop, n m
- fr alley-oop, n m
- it alley-oop, n m
- en alley-oop, n
- en alley-oop pass, n
- de Alley oop, n m
- de Alley-Hoop, n m var. ling.
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
Definició
Nota
- 1. L'alley-oop requereix una gran coordinació entre els dos jugadors que l'executen i molta força física i capacitat de salt del jugador que l'acaba.
- 2. És un tipus específic d'alley-oop l'alley-oop contra tauler (també anomenat mat al vol contra tauler), en què la passada inicial es fa rebotar intencionadament contra el tauler.
- 3. La denominació alley-oop, utilitzada en totes les llengües, es pronuncia aproximadament aliup. Es tracta d'una forma creada en l'àmbit del bàsquet dels Estats Units a partir de la forma francesa allez-hoop, pròpia dels exercicis acrobàtics del circ.
-
4. En català, el sinònim complementari mat al vol utilitza mat amb un sentit ampli, per a referir-se tant als alley-oops que acaben amb una esmaixada (que són la majoria) com als que acaben amb un llançament o un cop de dits; de tota manera, en aquests altres casos també se'n pot dir tir al vol.
En anglès, alley-oop també pot designar únicament la passada inicial a prop de la cistella.
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca alley-oop [en], n m
- ca mat al vol, n m sin. compl.
- es alley-oop, n m
- fr alley-oop, n m
- it alley-oop, n m
- en alley-oop, n
- en alley-oop pass, n
- de Alley oop, n m
- de Alley-Hoop, n m var. ling.
<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 03 Jugades d'atac>
Definició
Nota
- 1. L'alley-oop requereix una gran coordinació entre els dos jugadors que l'executen i molta força física i capacitat de salt del jugador que l'acaba.
- 2. És un tipus específic d'alley-oop l'alley-oop contra tauler (també anomenat mat al vol contra tauler), en què la passada inicial es fa rebotar intencionadament contra el tauler.
- 3. La denominació alley-oop, utilitzada en totes les llengües, es pronuncia aproximadament aliup. Es tracta d'una forma creada en l'àmbit del bàsquet dels Estats Units a partir de la forma francesa allez-hoop, pròpia dels exercicis acrobàtics del circ.
-
4. En català, el sinònim complementari mat al vol utilitza mat amb un sentit ampli, per a referir-se tant als alley-oops que acaben amb una esmaixada (que són la majoria) com als que acaben amb un llançament o un cop de dits; de tota manera, en aquests altres casos també se'n pot dir tir al vol.
En anglès, alley-oop també pot designar únicament la passada inicial a prop de la cistella.
