Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
• La figura del patrocini o mecenatge, en el sentit més pur, té l'origen en l'activitat protectora d'artistes i d'escriptors duta a terme pel patrici romà Gai Cilni Mecenes, conseller de l'emperador August. Des d'aleshores, el mecenatge s'ha utilitzat per a fer referència a les actuacions desinteressades a favor de la cultura i de l'art, i al llarg de la història se'n poden trobar molts exemples.
  En el segle XIII, el rei Alfons X el Savi va donar un gran impuls a la cultura i la ciència de l'època i es va convertir en un dels grans mecenes del seu temps. Durant el segle XV va destacar la tasca duta a terme pels Medici a Itàlia, que van fer aportacions generoses i van protegir els artistes durant tot el primer període del Renaixement. Durant el mateix segle també es va produir el que alguns autors han anomenat el patrocini internacional d'Estat, és a dir, el suport econòmic de les diferents corones europees a les expedicions de descobriment i d'exploració de nous continents. Durant els segles XVI, XVII i XVIII els monarques van tenir un paper essencial (concretament, les cases regnants a Espanya, França i Anglaterra, i també els senyors i els prínceps italians i alemanys) i els papes (Juli II, Lleó X i Climent VII), els quals es van convertir en importants mecenes i protectors d'artistes reconeguts universalment (per exemple, Miquel Àngel, Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, Rafael i Leonardo da Vinci).
  Aquesta idea de protecció d'artistes en el sentit històric ja no està present, tret de casos puntuals. Es pot dir que s'han obert noves vies per a canalitzar la voluntat filantròpica dels ciutadans, mitjançant donacions a favor d'ens que, per la seva naturalesa, persegueixen fins d'interès general en benefici de tota la col·lectivitat (com ara fundacions, associacions d'utilitat pública, i administracions i organismes públics). Al costat d'aquestes aportacions desinteressades que posen de manifest el mecenatge que es duu a terme en la societat actual, també tenen molta importància les actuacions de patrocini. En el patrocini, si bé és cert que també s'entreguen béns o diners a favor d'activitats d'interès general, també es rep una contraprestació molt important en forma de publicitat (en són exemples clars els Jocs Olímpics de Barcelona i l'Exposició Universal de Sevilla).
  En els darrers anys s'han utilitzat indistintament i amb un grau de vaguetat elevat, tant en l'àmbit doctrinal com normatiu, els mots mecenatge i patrocini per a fer referència a les aportacions fetes per persones físiques i jurídiques a favor d'activitats d'interès general (en àmbits com ara la cultura, l'educació, l'esport i el medi ambient). La frontera entre aquests dos fenòmens no és clara, però, amb tot, es poden identificar dues línies doctrinals diferenciades. D'una banda, hi ha autors que consideren que el mecenatge fa referència a totes les aportacions fetes per persones físiques i jurídiques adreçades al foment de determinades activitats o sectors, sense establir una distinció explícita entre el patrocini i el mecenatge (alguns d'aquests autors són Francisco Cánovas Sánchez, Andrés Jiménez Díaz i Javier Martín Fernández, per bé que el darrer autor distingeix entre el mecenatge en sentit estricte i el mecenatge en sentit ampli). D'altra banda, hi ha un grup majoritari d'autors que estableix diferències entre els dos fenòmens sobre la base de diferents criteris: la intencionalitat del subjecte que fa l'aportació i l'objecte o l'activitat que es vol fomentar amb l'aportació. Pel que fa a la voluntat de la persona donant, les actuacions de mecenatge es defineixen majoritàriament pel caràcter desinteressat i altruista de l'aportació. Per contra, el patrocini es caracteritza per tenir caràcter onerós i interessat, atès que es persegueix l'obtenció d'una contrapartida publicitària per l'acció duta a terme. Amb relació a l'objecte o l'activitat finançada, el mecenatge s'associa a iniciatives de naturalesa cultural, cívica, humanitària, educativa o científica, mentre que el patrocini està lligat a activitats esportives.
  Tenint en compte la Llei 30/1994, del 24 de novembre, de fundacions i d'incentius fiscals a la participació privada en activitats d'interès general, de l'Estat, i l'article 24 de la Llei 34/1988, de l'11 de novembre, general de publicitat, de l'Estat, es considera que es poden distingir tres tipus d'activitats. En primer lloc, hi ha les actuacions de mecenatge, que són donacions desinteressades a favor d'entitats que persegueixen fins d'interès general, sense perseguir l'obtenció de beneficis econòmics directes (regulades en els articles del 59 al 66 de la Llei 30/1994). En segon lloc, hi ha el patrocini empresarial, caracteritzat per la realització de donacions de persones físiques (empresaris o professionals) i persones jurídiques a entitats d'interès general, a canvi de les quals reben publicitat de l'acció duta a terme, a pesar del fet que aquesta no és la finalitat primordial dels donants (la figura està regulada en l'article 68 de la Llei 30/1994, en els convenis de col·laboració empresarial). En darrer lloc, hi ha el patrocini publicitari, per mitjà del qual els patrocinadors financen activitats diverses sense necessitat que l'aportació es canalitzi mitjançant una entitat sense finalitat lucrativa i amb un marcat caràcter divulgatiu, fins al punt que es regeix per la normativa aplicable a la difusió publicitària. En aquest cas, els patrocinadors pretenen obtenir de manera directa i immediata un benefici relacionat amb la publicitat o la notorietat de l'empresa que fa l'aportació, i és aquest l'objectiu principal que motiva l'acció (aquesta modalitat de patrocini és regulada per l'article 24 de la Llei 34/1988).
  Finalment, des del punt de vista fiscal, aquestes figures tenen una rellevància considerable, atès que la normativa vigent estableix diferents beneficis fiscals per als subjectes que duguin a terme aquests tipus d'accions. La quantia, la forma d'aplicació dins l'estructura del tribut i els límits d'aquests incentius depenen del tipus d'activitat duta a terme i dels subjectes (segons si són persones físiques o persones jurídiques).