Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "membrar" dins totes les àrees temàtiques

analogia de la membrana analogia de la membrana

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  analogia de la membrana, n f
  • es  analogía de la membrana
  • en  membrane analogy

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Analogia entre la distribució de les tensions que suporta una membrana i les produïdes per l'esforç de torsió sobre una secció transversal d'una barra.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anomenar, v tr
  • ca  apel·lar, v tr sin. compl.
  • es  apelar
  • es  nombrar

<Dret públic>

Definició
Esmentar pel seu nom.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Durant la conferència, organitzada pel Consell Comarcal del Priorat, van anomenar-lo tres vegades.

    Ex.: En la presa de decisió, la junta l'ha apel·lat diverses vegades.
anomenar anomenar

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, cedida per Jordi Garcia Soler, procedeix del Diccionari de brànding verbal, obra del mateix autor actualment en curs d'edició, elaborada amb l'assessorament del TERMCAT.

  • ca  anomenar, v tr
  • es  nombrar
  • fr  nommer
  • en  name, to

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Donar nom a un producte, un servei, una empresa o a altres referents.
aracnoide aracnoide

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  aracnoide, n f
  • ca  membrana aracnoide, n f sin. compl.
  • es  aracnoides
  • es  membrana aracnoidea
  • en  arachnoid
  • en  arachnoid membrane
  • TA  arachnoidea mater

<Anatomia>

areng del Bàltic areng del Bàltic

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  areng del Bàltic, n m
  • es  arenque del Báltico, n m
  • en  Baltic herring, n
  • nc  Clupea harengus membras

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels clupeids.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aumolls, n m pl
  • ca  herba de les ulleres, n f alt. sin.
  • ca  herba de llunetes, n f alt. sin.
  • ca  llunetes de sembrat, n f pl alt. sin.
  • ca  irbianas, n f pl var. ling.
  • nc  Biscutella auriculata L. subsp. auriculata

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que aumolls (forma recollida a l'Urgell) és una variant de molls 'ins­trument en forma de tisores, adequat per a llevar brases d'un foc', nom motivat per la semblança de les silícules de la planta amb uns molls. Paral·lelament, per la semblança amb unes ulleres sorgeix el gal·licisme llunetes (<francès lunettes 'ulleres')
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyeta, n f
  • ca  consolda peregrina, n f alt. sin.
  • ca  esperó de cavaller, n m alt. sin.
  • ca  esperó de sembrat, n m alt. sin.
  • ca  esperó peregrí, n m alt. sin.
  • ca  espueles, n f pl var. ling.
  • ca  espuelles, n f pl var. ling.
  • nc  Delphinium peregrinum L.

<Botànica > ranunculàcies>

barrera alveolocapil·lar barrera alveolocapil·lar

<Ciències de la salut > Fisiologia humana > Aparell respiratori>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  barrera alveolocapil·lar, n f
  • ca  membrana alveolocapil·lar, n f
  • es  barrera alveolocapilar, n f
  • es  barrera hematoaérea, n f
  • es  barrera hematoalveolar, n f
  • es  barrera hematogaseosa, n f
  • es  membrana alveolocapilar, n f
  • es  membrana respiratoria, n f
  • fr  membrane alvéolocapillaire, n f
  • en  alveolar-capillary barrier, n
  • en  alveolar-capillary membrane, n
  • en  alveolocapillary membrane, n
  • en  blood-air barrier, n
  • en  blood-gas barrier, n

<Ciències de la salut > Fisiologia humana > Aparell respiratori>

Definició
Conjunt molt fi d'estructures superposades que, durant el procés de respiració, permet l'intercanvi gasós entre l'aire alveolar i la sang dels capil·lars del pulmó sense que la sang o algun dels seus components passi als alvèols.
carbohidrats de membrana carbohidrats de membrana

<Ciències de la vida > Citologia. Histologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Citologia i histologia (citologia) [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2008. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149368_2580_44098_gtcitologia_1.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carbohidrats de membrana, n m pl
  • ca  glúcids de membrana, n m pl
  • ca  hidrats de carboni de membrana, n m pl
  • es  carbohidratos de membrana, n m pl
  • es  glúcidos de membrana, n m pl
  • es  hidratos de carbono de membrana, n m pl
  • en  membrane carbohydrates, n pl
  • en  membrane saccharides, n pl

<Citologia. Histologia>

coberta de fecundació coberta de fecundació

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Citologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  coberta de fecundació, n f
  • es  membrana de fecundación, n f
  • es  membrana de fertilización, n f
  • fr  membrane de fécondation, n f
  • en  fertilization membrane, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Citologia>

Definició
Coberta que es forma al voltant d'un oòcit immediatament després d'haver estat fecundat, a partir del material alliberat per exocitosi contingut en els grànuls corticals, i que té com a funció evitar la polispèrmia.