Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "memorar" dins totes les àrees temàtiques

cogombre amarg

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cogombre amarg, n m
ca carabasser bord, n m sin. compl.
ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
ca cogombret, n m sin. compl.
ca xeringa, n f sin. compl.
ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
ca brixadors, n m pl alt. sin.
ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
ca carabassí, n m alt. sin.
ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
ca carbasser, n m alt. sin.
ca carbasser bord, n m alt. sin.
ca carbassera borda, n f alt. sin.
ca carbasseta, n f alt. sin.
ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
ca carbassí, n m alt. sin.
ca carbassina, n f alt. sin.
ca carbassó bord, n m alt. sin.
ca cogombre, n m alt. sin.
ca cogombre amargant, n m alt. sin.
ca cogombre boig, n m alt. sin.
ca cogombre bord, n m alt. sin.
ca cogombre de marge, n m alt. sin.
ca cogombre del diable, n m alt. sin.
ca cogombre marí, n m alt. sin.
ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
ca cogombres, n m pl alt. sin.
ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
ca cogombret amarg, n m alt. sin.
ca cogombrets, n m pl alt. sin.
ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
ca elateri, n m alt. sin.
ca escarritxagossos, n m alt. sin.
ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
ca esquitxagós, n m alt. sin.
ca esquitxagossos, n m alt. sin.
ca herba carbassina, n f alt. sin.
ca meló bord, n m alt. sin.
ca meló salvatge, n m alt. sin.
ca melonar bord, n m alt. sin.
ca melonaret bord, n m alt. sin.
ca melonets, n m pl alt. sin.
ca melonets bords, n m pl alt. sin.
ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
ca cobrombe bord, n m var. ling.
ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
ca cobrombo bord, n m var. ling.
ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
ca cobrombolets, n m pl var. ling.
ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
ca cobronbo, n m var. ling.
ca cocombre bord, n m var. ling.
ca cocombre salvatge, n m var. ling.
ca cogombro, n m var. ling.
ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
ca cogumbro, n m var. ling.
ca cogumbros, n m pl var. ling.
ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
ca cohombro, n m var. ling.
ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
ca escaritjagossos, n m var. ling.
ca esquitxa gossos, n m var. ling.
ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
ca pepinera, n f var. ling.
ca pepinet, n m var. ling.
ca pepinillo bord, n m var. ling.
ca pepinillos, n m pl var. ling.
ca pepinos, n m pl var. ling.
nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
nc Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).

cogombre amarg

<Ciències de la vida>

ca cogombre amarg, n m
ca carabasser bord, n m sin. compl.
ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
ca cogombret, n m sin. compl.
ca xeringa, n f sin. compl.
ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
ca brixadors, n m pl alt. sin.
ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
ca carabassí, n m alt. sin.
ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
ca carbasser, n m alt. sin.
ca carbasser bord, n m alt. sin.
ca carbassera borda, n f alt. sin.
ca carbasseta, n f alt. sin.
ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
ca carbassí, n m alt. sin.
ca carbassina, n f alt. sin.
ca carbassó bord, n m alt. sin.
ca cogombre, n m alt. sin.
ca cogombre amargant, n m alt. sin.
ca cogombre boig, n m alt. sin.
ca cogombre bord, n m alt. sin.
ca cogombre de marge, n m alt. sin.
ca cogombre del diable, n m alt. sin.
ca cogombre marí, n m alt. sin.
ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
ca cogombres, n m pl alt. sin.
ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
ca cogombret amarg, n m alt. sin.
ca cogombrets, n m pl alt. sin.
ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
ca elateri, n m alt. sin.
ca escarritxagossos, n m alt. sin.
ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
ca esquitxagós, n m alt. sin.
ca esquitxagossos, n m alt. sin.
ca herba carbassina, n f alt. sin.
ca meló bord, n m alt. sin.
ca meló salvatge, n m alt. sin.
ca melonar bord, n m alt. sin.
ca melonaret bord, n m alt. sin.
ca melonets, n m pl alt. sin.
ca melonets bords, n m pl alt. sin.
ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
ca cobrombe bord, n m var. ling.
ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
ca cobrombo bord, n m var. ling.
ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
ca cobrombolets, n m pl var. ling.
ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
ca cobronbo, n m var. ling.
ca cocombre bord, n m var. ling.
ca cocombre salvatge, n m var. ling.
ca cogombro, n m var. ling.
ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
ca cogumbro, n m var. ling.
ca cogumbros, n m pl var. ling.
ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
ca cohombro, n m var. ling.
ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
ca escaritjagossos, n m var. ling.
ca esquitxa gossos, n m var. ling.
ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
ca pepinera, n f var. ling.
ca pepinet, n m var. ling.
ca pepinillo bord, n m var. ling.
ca pepinillos, n m pl var. ling.
ca pepinos, n m pl var. ling.
nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
nc Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).

coit intercrural

<Ciències socials > Sociologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

ca coit intercrural, n m
ca coit interfemoral, n m
ca sexe intercrural, n m
ca sexe interfemoral, n m
ca rus, n m sin. compl.
es coito femoral, n m
es coito intercrural, n m
es coito interfemoral, n m
es ruso, n m
es sexo femoral, n m
es sexo intercrural, n m
es sexo interfemoral, n m
fr coït intercrural, n m
fr sexe fémoral, n m
en coitus interfermoris, n
en English method, n
en femoral intercourse, n
en femoral sex, n
en Harvard style, n
en intercrural sex, n
en interfemoral intercourse, n
en interfemoral sex, n
en Princeton rub, n
en Princeton style, n

<LGBT > Comportament sexual > Pràctiques>

Definició

Pràctica sexual consistent a fregar repetidament el penis entre les cuixes d'una altra persona.

Nota

Les denominacions rus (català), ruso (castellà), i English method, Harvard style, Princeton rub i Princeton style (anglès) són col·loquials.

conducte crural

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca conducte crural, n m
ca conducte femoral, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició

Porció superior de la beina dels vasos femorals, formació prismàtica, triangular, corresponent al triangle de Scarpa. La seva paret anterior és la fàscia cribriforme. La paret posteroexterna és formada pel full profund de l'aponeurosi femoral que davalla des de la vora interna del sartori fins al psoes ilíac. La paret posterointerna és després de l'aponeurosi femoral superficial en la vora externa de l'adductor mitjà i acaba confonent-se amb l'aponeurosi anterior del pectini. L'extrem superior és l'anell crural i l'extrem inferior correspon al punt en què la vena safena interna desemboca en la vena femoral. Allotja l'artèria femoral en el seu terç extern, la vena femoral en el seu terç mitjà i vasos limfàtics en el seu terç intern (infundíbul crural).

conducte femoral

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca conducte femoral, n m
ca conducte crural, n m sin. compl.
es conducto femoral
en femoral canal
TA canalis femoralis

cresta aspra del fèmur

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

ca cresta aspra del fèmur, n f
ca cresta femoral, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició

Aresta posterior del fèmur o línia aspra del fèmur. L'extrem inferior es bifurca i limita l'espai popliti o triangle popliti; l'extrem superior es trifurca i dona la cresta del gluti major, la cresta del pectini i la del vast intern.

creu monumental

<Arts > Arts plàstiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca creu monumental, n f
es cruz monumental
en intending cross
en memorial cross

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Creu que es presenta aïllada en un camí, una plaça, un pont, una carretera, un cementiri o un paratge, erigida en commemoració d'algun fet.

damnatio memoriae [la]

<Història > Epigrafia. Paleografia>, <Història > Arqueologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca damnatio memoriae [la], n m
es damnatio memoriae
en damnatio memoriae

<Història > Epigrafia. Paleografia>, <Història > Arqueologia>

Definició

Part d'una inscripció romana cancel·lada per motius polítics o religiosos.

damnatio memoriae [la]

<Ciències socials > Arqueologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca damnatio memoriae [la], n f
es damnatio memoriae
en damnatio memoriae

<Arqueologia > Treball de laboratori > Epigrafia>

Definició

Part d'una inscripció romana esborrada per motius polítics o religiosos.

decorar

<Arts > Cinema>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca decorar, v tr
es decorar, v tr
fr décorer, v tr
en decorate, to, v tr