Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "menester" dins totes les àrees temàtiques
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cap de mester, n m
<Història>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca Consell de Coordinació de Benestar Social, n m
- es Consejo de Coordinación de Bienestar Social
<Serveis socials > Organització>
Definició
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca conseller | consellera, n m, f
- oc conselhèr | conselhèra, n m, f
- es consejero | consejera, n m, f
- fr conseiller | conseillère, n m, f
- fr ministre, n m, f
- en Minister, n
- SC https://youtu.be/C53n-HhQXAw
<Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definició
Nota
- 1. Un conseller és nomenat i destituït pel president de la Generalitat.
- 2. Un conseller intervé durant un ple en la substanciació de les interpel·lacions i de les preguntes amb resposta oral, presenta un projecte de llei del seu departament en el debat de totalitat davant el Ple del Parlament, i també pot intervenir en el debat final d'una llei. També pot comparèixer en una comissió parlamentària.
- 3. La condició de conseller i la de diputat són compatibles.
- 4. Els consellers tenen un escó reservat al banc del Govern, al Saló de Sessions.
- 5. Un conseller té dret a un tractament institucional preferent i rep el tractament protocol·lari d'honorable.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca conseller primer del Govern | consellera primera del Govern, n m, f
- oc conselhèr prumèr deth Govèrn | conselhèra prumèra deth Govèrn, n m, f
- es consejero primero del Gobierno | consejera primera del Gobierno, n m, f
- fr conseiller en chef du Gouvernement | conseillère en chef du Gouvernement, n m, f
- fr ministre en chef du Gouvernement, n m, f
- fr premier conseiller du Gouvernement | première conseillère du Gouvernement, n m, f
- en First Minister, n
<Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definició
Nota
- 1. El càrrec de conseller primer és potestatiu. És nomenat pel president de la Generalitat, que ha de donar compte al Parlament d'aquest nomenament, i també, si s'escau, del cessament.
- 2. Un conseller primer no és titular de cap departament. A més de les funcions pròpies, assumeix les que li delegui el president de la Generalitat.
- 3. Des del 2001 i fins al 2005, moment en què es va regular per llei, la figura del conseller primer del Govern rebia el nom de conseller en cap o consellera en cap, una denominació que no era adequada perquè corresponia a un càrrec del govern municipal de l'època medieval, mentre que la denominació conseller primer del Govern o consellera primera del Govern té l'origen en l'etapa republicana de la Generalitat, als anys trenta del segle XX.
- 4. Vegeu també "vicepresident del Govern | vicepresidenta del Govern".
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desllastar, v tr
- es deslastrar
- fr délester
- en unballast, to
<Ports > Accions>
Definició
<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>
- ca dret al benestar, n m
- es derecho al bienestar, n m
- fr droit au bien-être, n m
- en right to well-being, n
<Drets de l'infant>
Definició
<Economia > Teoria econòmica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca economia del benestar, n f
- es economía del bienestar, n f
- fr économie du bien-être collectif, n f
- en welfare economics, n
- en welfare economy, n
<Economia > Teoria econòmica>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escala de benestar infantil, n f
- es escala de bienestar infantil, n f
- fr échelle pour le bien-être enfantin, n f
- en child welfare scale, n
<Infermeria>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca esquirol de Berdmore, n m
- ca esquirol terrestre d'Indoxina, n m
- es ardilla de Berdmore
- en Berdmore's squirrel
- en Indochinese ground squirrel
- nc Menetes berdmorei
<Zoologia > Mamífers>
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca estat del benestar, n m
- es estado del bienestar
- en welfare state
<Sociologia>
