Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "menjucar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI cuina sobre rodes, restauració sobre rodes, cuina de carrer, menjar de carrer, camió de cuina sobre rodes o furgoteca? 0 CRITERI cuina sobre rodes, restauració sobre rodes, cuina de carrer, menjar de carrer, camió de cuina sobre rodes o furgoteca?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cuina sobre rodes, restauració sobre rodes, cuina de carrer, menjar de carrer, camió de cuina sobre rodes o furgoteca?
  • es  (camió de cuina sobre rodes) camión de cocina sobre ruedas, n m
  • es  (camió de cuina sobre rodes) camión de restauración sobre ruedas, n m
  • es  (cuina de carrer) comida callejera, n f
  • es  (cuina de carrer) comida de calle, n f
  • es  (cuina sobre rodes) cocina sobre ruedas, n f
  • es  (cuina sobre rodes) restauración sobre ruedas, n f
  • en  (camió de cuina sobre rodes) food truck, n
  • en  (cuina de carrer) street food, n
  • en  (cuina sobre rodes) food truck, n

<Alimentació. Gastronomia>

Definició
Tant cuina sobre rodes i restauració de carrer (tots dos, noms femenins), com camió de cuina sobre rodes (nom masculí) i furgoteca (nom femení) i com cuina de carrer (nom femení) i menjar de carrer (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que els significats (evidentment relacionats) són una mica diferents:

- La cuina sobre rodes, o la restauració sobre rodes, és el servei de restauració habilitat no en un local sinó a l'interior d'un vehicle equipat per a cuinar menjar i per a vendre'n.
. Els equivalents castellans són cocina sobre ruedas i restauración sobre ruedas, i l'anglès, food truck.

- Un camió de cuina sobre rodes, o una furgoteca, és un vehicle especialment equipat per a ser utilitzat per un servei de cuina sobre rodes.
. Furgoteca és un terme que s'ha proposat com a suma de furgo- (truncació de furgoneta) i teca, per a indicar que es tracta d'una furgoneta de venda de menjar.
. Tot i que camió de cuina sobre rodes faci referència als camions i furgoteca a les furgonetes, es considera que són intercanviables sigui quin sigui el tipus de vehicle. Igualment, també es poden aplicar a camionetes, caravanes, etc.
. Els equivalents castellans són camión de cocina sobre ruedas i camión de restauración sobre ruedas, i l'anglès, food truck.

- La cuina de carrer, o el menjar de carrer, és el menjar despatxat en un servei de cuina sobre rodes o restauració sobre rodes, és a dir el menjar que s'ha preparat en un camió de cuina sobre rodes o una furgoteca i que se sol consumir en un altre lloc.
. Els equivalents castellans són comida callejera i comida de calle, i l'anglès, street food.

Nota

  • 1. Altres formes que es difonen, a més de camió de cuina sobre rodes i furgoteca, són gastrobús (suma de la truncació de gastronomia i la truncació de autobús) i tecabús (suma de teca i la truncació de autobús). Com que són denominacions que també es consideren adequades, la implantació d'una forma o altra dependrà bàsicament de l'ús que en facin els parlants.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de cuina sobre rodes, cuina de carrer i camió de cuina sobre rodes al Cercaterm i també el document de criteri original, Com diem en català food truck i street food?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-diem-catala-food-truck-i-street-food).
bol de menjar bol de menjar

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bol de menjar, n m
  • es  cuenco de comida
  • fr  mangeoire
  • en  feeding bowl

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Recipient baix i més ample de la base que de la boca per evitar que es bolqui, disposat per a donar menjar a un animal de companyia.
bol de menjar bol de menjar

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bol de menjar, n m
  • es  cuenco de comida
  • fr  mangeoire
  • en  feeding bowl

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Recipient baix i més ample de la base que de la boca per evitar que es bolqui, disposat per a donar menjar a un animal de companyia.
carabassera carabassera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera, n f
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  carabasser, n m sin. compl.
  • ca  carabassí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
  • ca  badocs (flor), n m pl alt. sin.
  • ca  buidador, n m alt. sin.
  • ca  carabassa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabassa d'armar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de buidar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de pera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de taronja, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
  • ca  carabassa grossa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa mitjancera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa petita, n f alt. sin.
  • ca  carabassera comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabasses, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassot buidador, n m alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbassera, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassot, n m alt. sin.
  • ca  nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
  • nc  Cucurbita pepo L.
  • nc  Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera, n f
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  carabasser, n m sin. compl.
  • ca  carabassí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
  • ca  badocs (flor), n m pl alt. sin.
  • ca  buidador, n m alt. sin.
  • ca  carabassa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabassa d'armar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de buidar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de pera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de taronja, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
  • ca  carabassa grossa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa mitjancera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa petita, n f alt. sin.
  • ca  carabassera comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabasses, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassot buidador, n m alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbassera, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassot, n m alt. sin.
  • ca  nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
  • nc  Cucurbita pepo L.
  • nc  Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera de bou carabassera de bou

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera de bou, n f
  • ca  carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de menjar, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de rabequet, n f sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa confitera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de bou, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de patatera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequets, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de síndria, n f alt. sin.
  • ca  carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa porquera, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carabassera groga, n f alt. sin.
  • ca  carabassera rodona, n f alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de bou, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbassera patatera, n f alt. sin.
  • ca  rabequera, n f alt. sin.
  • ca  rabequet, n m alt. sin.
  • ca  rabequet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  rabequets, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassa tossinera, n f var. ling.
  • ca  rabeques, n f pl var. ling.
  • ca  zuca, n f var. ling.
  • nc  Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).
carabassera de bou carabassera de bou

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera de bou, n f
  • ca  carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de menjar, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de rabequet, n f sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa confitera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de bou, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de patatera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequets, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de síndria, n f alt. sin.
  • ca  carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa porquera, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carabassera groga, n f alt. sin.
  • ca  carabassera rodona, n f alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de bou, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbassera patatera, n f alt. sin.
  • ca  rabequera, n f alt. sin.
  • ca  rabequet, n m alt. sin.
  • ca  rabequet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  rabequets, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassa tossinera, n f var. ling.
  • ca  rabeques, n f pl var. ling.
  • ca  zuca, n f var. ling.
  • nc  Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).
cogombrera cogombrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombrera, n f
  • ca  cogombre, n m sin. compl.
  • ca  cogombre (fruit), n m sin. compl.
  • ca  carabassinera, n f alt. sin.
  • ca  cogombrer, n m alt. sin.
  • ca  cogombres de menjar, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret, n m alt. sin.
  • ca  pepinell, n m alt. sin.
  • ca  cabrombo, n m var. ling.
  • ca  cobrombera, n f var. ling.
  • ca  cobrombo, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol, n m var. ling.
  • ca  cobrombolera, n f var. ling.
  • ca  codombro, n m var. ling.
  • ca  cogobre, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogrombe, n m var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  combrombo, n m var. ling.
  • ca  congombre, n m var. ling.
  • ca  pepino, n m var. ling.
  • ca  pepino (fruit), n m var. ling.
  • nc  Cucumis sativus L.

<Botànica > cucurbitàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombrera, n f
  • ca  cogombre, n m sin. compl.
  • ca  cogombre (fruit), n m sin. compl.
  • ca  carabassinera, n f alt. sin.
  • ca  cogombrer, n m alt. sin.
  • ca  cogombres de menjar, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret, n m alt. sin.
  • ca  pepinell, n m alt. sin.
  • ca  cabrombo, n m var. ling.
  • ca  cobrombera, n f var. ling.
  • ca  cobrombo, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol, n m var. ling.
  • ca  cobrombolera, n f var. ling.
  • ca  codombro, n m var. ling.
  • ca  cogobre, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogrombe, n m var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  combrombo, n m var. ling.
  • ca  congombre, n m var. ling.
  • ca  pepino, n m var. ling.
  • ca  pepino (fruit), n m var. ling.
  • nc  Cucumis sativus L.

<Botànica > cucurbitàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  coll fals, n m
  • es  tablón de ménsula
  • es  viga en ménsula
  • es  viga mensular
  • fr  poutre en encorbellement
  • it  sbarra a sbalzo
  • en  cantilever beam
  • de  Kragträger

<Construcció>

Definició
Extrem d'un element estructural horitzontal situat més enllà dels seus suports i que queda volat.