Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mentida" dins totes les àrees temàtiques

acetat de fentín acetat de fentín

<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.

Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.

  • ca  acetat de fentín, n m
  • es  acetato de fentina, n m
  • es  fentín-acetato, n m
  • en  fentin acetate, n

<Productes fitosanitaris>

acord de novena acord de novena

<Arts > Música > Anàlisi musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:

ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord de novena, n m
  • ca  acord de cinc sons, n m sin. compl.
  • ca  pèntada, n f sin. compl.
  • es  acorde de cinco sonidos, n m
  • es  acorde de novena, n m
  • en  ninth chord, n
  • en  pentad, n

<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>

Definició
Acord de cinc notes separades per terceres.

Nota

  • Exemple: Al «miserere» (c. 115122), l'entrada del tiple primer del segon cor fa un acord de novena sense preparar, retòricament es tracta d'una heterolepsis en atacar directament la dissonància -tractament que encetà una llarga polèmica a l'època-, la qual dramatitza la imprecació que s'està cantant.
alberginiera borda alberginiera borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alberginiera borda, n f
  • ca  mentider, n m alt. sin.
  • ca  mentideres, n f pl alt. sin.
  • ca  mentiders, n m pl alt. sin.
  • nc  Solanum bonariense L.

<Botànica > solanàcies>

alberginiera borda alberginiera borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alberginiera borda, n f
  • ca  mentider, n m alt. sin.
  • ca  mentideres, n f pl alt. sin.
  • ca  mentiders, n m pl alt. sin.
  • nc  Solanum bonariense L.

<Botànica > solanàcies>

animal de peu forcat animal de peu forcat

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal de peu forcat, n m
  • es  animal de pata hendida
  • es  animal de pezuña hendida
  • fr  animal à pied fourchu
  • fr  animal à sabot fendu
  • en  cloven-footed animal
  • en  cloven-hoofed animal

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal domèstic artiodàctil.

Nota

  • En contraposició a animal de peu rodó.Comprèn les vaques, les ovelles, les cabres i els porcs.
animal de peu forcat animal de peu forcat

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal de peu forcat, n m
  • es  animal de pata hendida
  • es  animal de pezuña hendida
  • fr  animal à pied fourchu
  • fr  animal à sabot fendu
  • en  cloven-footed animal
  • en  cloven-hoofed animal

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal domèstic artiodàctil.

Nota

  • En contraposició a animal de peu rodó.Comprèn les vaques, les ovelles, les cabres i els porcs.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  asseguda, n f
  • es  sentada

<Arts > Dansa>

Definició
Figura frontal clàssica del tango però pròpia també d'altres balls, en què l'home mou una de les cames enrere, deixa el pes sobre la cama del davant i arrossega la parella a l'espai que ha deixat entre les cames amb una flexió de genolls pronunciada.
bateria dentada bateria dentada

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bateria dentada, n f
  • en  indented battery, n

<Art i arquitectura>

Definició
Fortificació construïda amb angles sortints i entrants per obtenir foc tant directe com oblic, i refugiar-se del foc de flanc enemic.
borriol borriol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borriol, n m
  • ca  calament, n m alt. sin.
  • ca  calamenta, n f alt. sin.
  • ca  catameus, n m pl alt. sin.
  • ca  herba mentera, n f alt. sin.
  • ca  herba nepta, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta blanca, n f alt. sin.
  • ca  mentera, n f alt. sin.
  • ca  mentereta, n f alt. sin.
  • ca  nepta, n f alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol de menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol pelut, n m alt. sin.
  • ca  poliol romà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  rementerola, n f alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • ca  burriol, n m var. ling.
  • ca  netta, n f var. ling.
  • ca  poriol romà, n m var. ling.
  • ca  reventerola, n f var. ling.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  • nc  Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
  • nc  Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
  • nc  Calamintha catalaunica Sennen var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borriol, n m
  • ca  calament, n m alt. sin.
  • ca  calamenta, n f alt. sin.
  • ca  catameus, n m pl alt. sin.
  • ca  herba mentera, n f alt. sin.
  • ca  herba nepta, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta blanca, n f alt. sin.
  • ca  mentera, n f alt. sin.
  • ca  mentereta, n f alt. sin.
  • ca  nepta, n f alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol de menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol pelut, n m alt. sin.
  • ca  poliol romà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  rementerola, n f alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • ca  burriol, n m var. ling.
  • ca  netta, n f var. ling.
  • ca  poriol romà, n m var. ling.
  • ca  reventerola, n f var. ling.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  • nc  Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
  • nc  Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
  • nc  Calamintha catalaunica Sennen var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>