Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "meravella" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca cervells de xai
- es sesos de cordero
- fr cervelles d'agneau
- it cervella d'agnello
- en lamb brains
- de Lammhirn
<Plats a la carta. Carn>
<Equipament de la llar>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca clemàstecs de manovella, n m pl
- fr crémaillère à manivelle
<Equipament de la llar>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cogombre tropical, n m
- es balsamina
- es bálsamo
- es calaica
- es cundeamor
- es karela
- es melón amargo
- es sorosí
- fr concombre africain
- fr concombre amer
- fr courge amère
- fr margose
- fr melon amer
- fr momordique balsamine
- fr paroka
- fr poire de merveille
- pt melao de San Caetano
- en African cucumber
- en balsam pear
- en bitter cucumber
- en bitter gourd
- en bitter melon
- en la-kwa
<Botànica>
Definició
<Fruita fresca. Fruita seca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cogombre tropical, n m
- es balsamina
- es bálsamo
- es calaica
- es cundeamor
- es karela
- es melón amargo
- es sorosí
- fr concombre africain
- fr concombre amer
- fr courge amère
- fr margose
- fr melon amer
- fr momordique balsamine
- fr paroka
- fr poire de merveille
- pt melao de San Caetano
- en African cucumber
- en balsam pear
- en bitter cucumber
- en bitter gourd
- en bitter melon
- en la-kwa
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cogombre tropical, n m
- es balsamina
- es bálsamo
- es calaica
- es cundeamor
- es karela
- es melón amargo
- es sorosí
- fr concombre africain
- fr concombre amer
- fr courge amère
- fr margose
- fr melon amer
- fr momordique balsamine
- fr paroka
- fr poire de merveille
- pt melao de San Caetano
- en African cucumber
- en balsam pear
- en bitter cucumber
- en bitter gourd
- en bitter melon
- en la-kwa
- nc Momordica charantia
- nc Mormordica muricata sin. compl.
<Botànica>
Definició
Nota
- El fruit del cogombre tropical s'anomena també cogombre tropical.
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>
- ca cogombre tropical, n m
- es balsamina
- es bálsamo
- es calaica
- es cundeamor
- es karela
- es melón amargo
- es sorosí
- fr concombre africain
- fr concombre amer
- fr courge amère
- fr margose
- fr melon amer
- fr momordique balsamine
- fr paroka
- fr poire de merveille
- pt melao de San Caetano
- en African cucumber
- en balsam pear
- en bitter cucumber
- en bitter gourd
- en bitter melon
- en la-kwa
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crepis menuda, n f
- ca crepis menut, n m var. ling.
- nc Crepis pusilla (Sommier) Merxm.
- nc Melitella pusilla Sommier var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crepis menuda, n f
- ca crepis menut, n m var. ling.
- nc Crepis pusilla (Sommier) Merxm.
- nc Melitella pusilla Sommier var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- ca herba daurada, n f sin. compl.
- ca cèterac, n m/f alt. sin.
- ca corbelleta, n f alt. sin.
- ca dauradeta, n f alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia de mur, n f alt. sin.
- ca herba dauradella, n f alt. sin.
- ca herba dauradeta, n f alt. sin.
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de paret, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca herba la plata, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba pigotosa, n f alt. sin.
- ca herba platereta, n f alt. sin.
- ca herba rovellada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herbeta daurada, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca melsera, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca peixets, n m pl alt. sin.
- ca pigotosa, n f alt. sin.
- ca platereta, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca serpeta, n f alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca auradella, n f var. ling.
- ca aurellina, n f var. ling.
- ca ceterac, n m/f var. ling.
- ca dorada, n f var. ling.
- ca doradella, n f var. ling.
- ca doradilla, n f var. ling.
- ca doraella, n f var. ling.
- ca endauradella, n f var. ling.
- ca falsija de mur, n f var. ling.
- ca herba auradella, n f var. ling.
- ca herba dorà, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca herba doradilla, n f var. ling.
- ca herba doraeta, n f var. ling.
- ca herbeta dorà, n f var. ling.
- ca herbeta dorada, n f var. ling.
- ca herbeta doraeta, n f var. ling.
- ca melfera, n f var. ling.
- ca neuradella, n f var. ling.
- ca nurella, n f var. ling.
- ca oradilla, n f var. ling.
- ca oredella, n f var. ling.
- ca oredilla, n f var. ling.
- ca orellina, n f var. ling.
- ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- ca uradilla, n f var. ling.
- ca uredella, n f var. ling.
- nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
- nc Asplenium ceterach L. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- ca herba daurada, n f sin. compl.
- ca cèterac, n m/f alt. sin.
- ca corbelleta, n f alt. sin.
- ca dauradeta, n f alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia de mur, n f alt. sin.
- ca herba dauradella, n f alt. sin.
- ca herba dauradeta, n f alt. sin.
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de paret, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca herba la plata, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba pigotosa, n f alt. sin.
- ca herba platereta, n f alt. sin.
- ca herba rovellada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herbeta daurada, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca melsera, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca peixets, n m pl alt. sin.
- ca pigotosa, n f alt. sin.
- ca platereta, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca serpeta, n f alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca auradella, n f var. ling.
- ca aurellina, n f var. ling.
- ca ceterac, n m/f var. ling.
- ca dorada, n f var. ling.
- ca doradella, n f var. ling.
- ca doradilla, n f var. ling.
- ca doraella, n f var. ling.
- ca endauradella, n f var. ling.
- ca falsija de mur, n f var. ling.
- ca herba auradella, n f var. ling.
- ca herba dorà, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca herba doradilla, n f var. ling.
- ca herba doraeta, n f var. ling.
- ca herbeta dorà, n f var. ling.
- ca herbeta dorada, n f var. ling.
- ca herbeta doraeta, n f var. ling.
- ca melfera, n f var. ling.
- ca neuradella, n f var. ling.
- ca nurella, n f var. ling.
- ca oradilla, n f var. ling.
- ca oredella, n f var. ling.
- ca oredilla, n f var. ling.
- ca orellina, n f var. ling.
- ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- ca uradilla, n f var. ling.
- ca uredella, n f var. ling.
- nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
- nc Asplenium ceterach L. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>
