Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mercaderia" dins totes les àrees temàtiques

mercaderia mercaderia

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mercaderia, n f
  • es  mercadería
  • es  mercancía
  • fr  marchandise
  • en  goods
  • en  merchandise

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura patrimonial>

mercaderia mercaderia

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mercaderia, n f
  • es  mercancía
  • en  goods

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys > Assegurança de transports i mercaderies>

Definició
Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercat.
mercaderia mercaderia

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2013.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mercaderia, n f
  • es  mercancía

<Dret mercantil>

Definició
Bé moble, transformat o no, destinat al tràfic mercantil.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Des del punt de vista jurídic, la mercaderia és una figura que, malgrat la importància que té, no es troba definida legalment. Un exemple ben clar és l'article 85 del Codi de comerç (CCom), que fa referència a la compravenda de mercaderies en magatzems o tendes obertes al públic. L'article defineix magatzem o tenda oberta al públic, però, en canvi, no estableix el concepte de mercaderia.
    Un sector de la doctrina mercantilista afirma que el mot mercaderia fa referència a la destinació de la cosa o bé en el mercat, és a dir, al valor de canvi que hi té. Aquest tret permet distingir de mercaderia, atès que, el concepte de té relació amb el valor d'ús. D'aquesta manera, en un moment determinat els béns adquireixen la consideració de mercaderies, segons la destinació que tenen. És a dir, el bé que produeix el productor s'anomena producte i es converteix en mercaderia quan és objecte de comerç. Finalment, un cop arriba als consumidors finals, el bé deixa de ser una mercaderia i es converteix en un bé de llur propietat. En definitiva, es considera mercaderia qualsevol bé que es pot comprar i vendre i, per això, cal que sigui corporal, moble, susceptible de tràfic i que tingui un valor determinat.
    Per definir el concepte de mercaderia, cal tenir en compte l'article 325 del CCom, que regula el contracte de compravenda, la figura que les posa en circulació. Així, d'acord amb l'article 325 del CCom, és mercantil la compravenda de béns mobles per a revendre'ls, ja sigui amb la mateixa forma amb què es van comprar o transformar.
    En qualsevol cas, és important recordar que no es pot equiparar el concepte de bé moble amb el de mercaderia. Els béns mobles són definits pels articles 335 al 337 del Codi civil espanyol (CC). L'article 335 del CC fixa que es consideren béns mobles els que poden ser apropiats i tots els que poden ser transportats d'un punt a un altre sense deteriorar el bé immoble al qual estan units. Ara bé, els articles 193 i 194 del CCom distingeixen les mercaderies dels fruits. Ambdós són béns mobles, però els fruits no es poden considerar pròpiament mercaderies. El diner i els títols valor han estat tradicionalment exclosos del concepte de mercaderia.
    Com que el concepte de mercaderia no es troba definit en l'ordenament jurídic espanyol, cal estudiar l'article 2 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Contractes de Compravenda Internacional de Mercaderies, feta a Viena l'11 d'abril de 1980. La Convenció regula els contractes de compravenda de mercaderies entre les parts que tenen llurs establiments a estats diferents. Aquesta norma tampoc no conté una definició legal expressa de la noció de mercaderia, tot i que, de l'articulat, la doctrina n'ha pogut extreure també dos trets definidors ja esmentats: són béns de naturalesa moble i corporal. L'article 2.a de la Convenció determina que aquesta no s'aplica a les compravendes de mercaderies comprades per a l'ús personal, familiar o domèstic. En aquest cas, la compravenda de béns per a l'ús personal, familiar o domèstic queda exclosa del concepte de mercaderia que s'ha vist. Tot i així, els redactors de la Convenció s'asseguraren que la compravenda a consumidors, que ja té una regulació protectora específica, quedés exclosa de l'àmbit d'aplicació de la Convenció, destinada principalment a les compravendes entre empresaris. A més a més, la Convenció no s'aplica en el cas del diner i dels valors mobiliaris, títols o efectes de comerç. Per acabar, cal destacar que el mateix precepte estableix que la Convenció no s'aplica a les compravendes de vaixells, embarcacions o aeronaus, ni tampoc a l'electricitat.
    L'article 23 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, fet a Roma el 25 de març de 1957, proclama la lliure circulació de mercaderies. El Tractat tampoc no defineix el concepte de mercaderia, tot i que el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) n'ha extret una interpretació. El TJCE defineix el terme com «el producte avaluable en diner i susceptible de ser objecte de transaccions comercials». D'acord amb el TJCE, el que és important és que el bé doni lloc a una transacció comercial de qualsevol naturalesa. Aquesta definició li ha permès qualificar de mercaderia les obres d'art, els residus no reciclables destinats a ser descarregats, l'electricitat i el gas, entre altres.
    Les mercaderies transformades se solen anomenar productes. L'article 2 de la Llei 22/1994, del 6 de juliol, de responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos conté el concepte legal de producte. En aquest sentit, l'article fixa que es considera producte qualsevol bé moble, encara que es trobi incorporat en un altre bé moble o immoble. Igualment, afegeix que es consideren productes el gas i l'electricitat.
    Aquesta Llei defineix el concepte de producte d'una manera més àmplia que no pas el de mercaderia, per bé que, evidentment, aquest concepte es troba comprès dins el significat de producte. De fet, és lògic si es té en compte que la finalitat de la Llei és protegir les persones perjudicades pel producte defectuós, que normalment són consumidores, però que també poden ser empresàries. Des del punt de vista de la responsabilitat dels empresaris, cal tenir en compte que, d'acord amb aquesta Llei, són els fabricants i els importadors els responsables dels danys causats pels defectes dels productes que fabriquen o importen. Això suposa que els empresaris que posen en circulació el producte o la mercaderia poden ser declarats responsables dels danys eventuals causats pels defectes de llurs productes.
    La Llei 23/2003, del 10 de juliol, de garanties en la venda de béns de consum, introdueix un conjunt de mesures que garanteixen la protecció dels consumidors que formalitzen un contracte de compravenda de béns de consum amb una empresa. El concepte de que recull aquesta Llei difereix del que s'ha vist anteriorment. L'article 2 de la Llei estableix que queden exclosos del concepte de els béns adquirits per venda judicial, l'aigua i el gas, quan no es troben envasats per a la posterior venda i l'electricitat. A més, exclou els béns de segona mà adquirits durant una subhasta administrativa, en què els consumidors poden assistir personalment. En canvi, la Llei inclou els contractes de subministrament de béns de consum que s'han de produir o de fabricar.
    Per acabar, el Pla general de comptabilitat de l'Estat recull un significat més restringit del concepte de mercaderia. Les mercaderies són incloses dins el tercer grup d'existències. El Pla entén que les mercaderies únicament són les «coses adquirides per l'empresa i destinades a la venda sense transformació».
mercaderia mercaderia

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  mercaderia, n f
  • es  mercancía
  • fr  marchandise
  • en  commodity

<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Mercat i sistema de preus>

Definició
Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercat.
mercaderia mercaderia

<Filosofia del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mercaderia, n f
  • es  mercadería, n f
  • es  mercancía, n f sin. compl.

<Filosofia del dret>

mercaderia mercaderia

<Empresa > Comptabilitat > Comptabilitat financera>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Comptabilitat Financera I. Comptabilitat Financera II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2011. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/175/175180_GT_TU_Comptabilitat_Financera.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mercaderia, n f
  • es  mercadería, n f
  • es  mercancía, n f
  • en  goods, n pl
  • en  merchandise, n

<Comptabilitat financera>

mercaderia mercaderia

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mercaderia, n f
  • es  mercancía
  • en  merchandise

<Economia i empresa>

Definició
Bé tangible destinat a l'intercanvi en el mercat.
mercaderia mercaderia

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mercaderia, n f
  • es  mercadería
  • es  mercancía
  • en  good
  • en  merchandise

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Producte de treball humà útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercat.