Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "merda" dins totes les àrees temàtiques

bandera verda bandera verda

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>

  • ca  bandera verda, n f
  • es  bandera verde
  • fr  drapeau vert
  • en  green flag

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Definició
Bandera de color verd amb què un comissari de pista indica als pilots que la pista està lliure o bé que s'inicia una tanda d'entrenaments o una volta d'entrenament.
bandera verda bandera verda

<Esport > Esports de motor > Motociclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de motociclisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/7/>

  • ca  bandera verda, n f
  • es  bandera verde
  • fr  drapeau vert
  • en  green flag

<Esport > Esports de motor > Motociclisme>

Definició
Bandera de color verd amb què un comissari de pista indica als pilots que la pista està lliure o bé que s'inicia una tanda d'entrenaments o una volta d'entrenament.
bandera verda bandera verda

<15 Esports de motor>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bandera verda, n f
  • es  bandera verde
  • fr  drapeau vert
  • en  green flag

<Esport > 15 Esports de motor>

Definició
Bandera de color verd amb què un comissari de pista indica als pilots que la pista està lliure o bé que s'inicia una tanda d'entrenaments o una volta d'entrenament.
banderola verda banderola verda

<Esport > Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  banderola verda, n f
  • es  bandera verde
  • fr  fanion vert
  • en  green flag

<Esport > Ciclisme>

Definició
Banderola de color verd que, en les curses de mig fons, indica a un corredor la primera amonestació, en les curses de persecució indica al corredor que ha sortit des del disc verd que ha fet el primer quilòmetre, i en carretera indica que el circuit queda obert o que els vehicles seguidors poden seguir els corredors escapats.
banderola verda banderola verda

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  banderola verda, n f
  • es  bandera verde
  • fr  fanion vert
  • en  green flag

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Banderola de color verd que, en una cursa de mig fons, indica la primera amonestació a un corredor, en una persecució indica el primer quilòmetre al corredor que ha sortit des del disc verd i, en una cursa de carretera, indica que el circuit queda obert o que els vehicles seguidors poden avançar el grup en cas d'escapada.
bavosa verda bavosa verda

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa verda, n f
  • ca  dormilega, n m sin. compl.
  • nc  Parablennius incognitus
  • fr  blennie diabolo
  • en  mystery blenny

<Peixos > Blènnids>

bavosa verda bavosa verda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa verda, n f
  • ca  dormilega, n m sin. compl.
  • nc  Parablennius incognitus
  • fr  blennie diabolo
  • en  mystery blenny

<Peixos > Blènnids>

bestiar porcí bestiar porcí

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bestiar porcí, n m
  • es  ganado de cerda
  • fr  cheptel porcin
  • en  pigs

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Bestiar integrat per porcs.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cèrvia, n f
  • ca  círvia, n f
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cerviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  lletxa, n f sin. compl.
  • ca  lletxa verda, n f sin. compl.
  • ca  lletxeta, n f sin. compl.
  • ca  lletxola, n f sin. compl.
  • ca  lletxoleta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  palomina, n f sin. compl.
  • ca  verderol, n m sin. compl.
  • ca  verderol [jove], n m sin. compl.
  • ca  anchoa, n m var. ling.
  • ca  cervià, n m var. ling.
  • ca  cirvia, n f var. ling.
  • ca  dorado, n m var. ling.
  • ca  letja, n f var. ling.
  • ca  letxa, n f var. ling.
  • ca  letxa verda, n f var. ling.
  • ca  letxeta, n f var. ling.
  • ca  letxola, n f var. ling.
  • ca  letxoleta, n f var. ling.
  • ca  seriol, n m var. ling.
  • ca  seriola, n f var. ling.
  • ca  sèrvia, n f var. ling.
  • ca  serviola, n f var. ling.
  • ca  sirvi, n f var. ling.
  • ca  sirvia, n f var. ling.
  • ca  sírvia, n f var. ling.
  • ca  sirviola, n f var. ling.
  • ca  verderón, n m var. ling.
  • ca  xola, n f var. ling.
  • nc  Seriola dumerili
  • nc  Micropterix Dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx rafinesquii var. ling.
  • nc  Seriola dumerilii var. ling.
  • nc  Serviola Dumerili var. ling.
  • es  pez de limón
  • es  pez limon
  • es  seriola
  • es  serviola
  • fr  seriole
  • fr  sériole couronnée
  • it  ricciole
  • en  Amberjack
  • en  greater amberjack

<Peixos > Caràngids>

cèrvia cèrvia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cèrvia, n f
  • ca  círvia, n f
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cerviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  lletxa, n f sin. compl.
  • ca  lletxa verda, n f sin. compl.
  • ca  lletxeta, n f sin. compl.
  • ca  lletxola, n f sin. compl.
  • ca  lletxoleta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  palomina, n f sin. compl.
  • ca  verderol, n m sin. compl.
  • ca  verderol [jove], n m sin. compl.
  • ca  anchoa, n m var. ling.
  • ca  cervià, n m var. ling.
  • ca  cirvia, n f var. ling.
  • ca  dorado, n m var. ling.
  • ca  letja, n f var. ling.
  • ca  letxa, n f var. ling.
  • ca  letxa verda, n f var. ling.
  • ca  letxeta, n f var. ling.
  • ca  letxola, n f var. ling.
  • ca  letxoleta, n f var. ling.
  • ca  seriol, n m var. ling.
  • ca  seriola, n f var. ling.
  • ca  sèrvia, n f var. ling.
  • ca  serviola, n f var. ling.
  • ca  sirvi, n f var. ling.
  • ca  sirvia, n f var. ling.
  • ca  sírvia, n f var. ling.
  • ca  sirviola, n f var. ling.
  • ca  verderón, n m var. ling.
  • ca  xola, n f var. ling.
  • nc  Seriola dumerili
  • nc  Micropterix Dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx rafinesquii var. ling.
  • nc  Seriola dumerilii var. ling.
  • nc  Serviola Dumerili var. ling.
  • es  pez de limón
  • es  pez limon
  • es  seriola
  • es  serviola
  • fr  seriole
  • fr  sériole couronnée
  • it  ricciole
  • en  Amberjack
  • en  greater amberjack

<Peixos > Caràngids>